Nou Cicle

Lluís Foix: Força, raó i responsabilitat

Decrease Font Size Increase Font Size Text Size Print This Page

LluisFoixHem arribat a un punt en què la raó no importa tant com la força. A vegades pot ser cert el que crida el doctor Stockmann a Un enemic del poble, del noruec Henrik Ibsen, una obra de teatre publicada el 1883 i les reflexions de la qual han estat vàlides des de llavors. Stockmann crida que la “majoria té la força, però no la raó” quan tots l’aïllen i l’abandonen perquè avisa dels perills de l’aigua contaminada que pot acabar amb la vida de molts.

La força, la raó i la responsabilitat són conceptes que s’intercanvien segons convingui en els discursos políticament correctes de cada moment. Al principi de tot descarrilament polític i social es troben actituds en què les opinions són més importants que els fets. La democràcia d’opinió ho resisteix tot. Fins i tot desfigura la realitat.

El conflicte entre Catalunya i Espanya ha arribat a un punt en què el voluntarisme del Govern Puigdemont accelera el calendari per les presses que li imposa la CUP i després que un referèndum pactat amb el Govern Rajoy no estigui en l’horitzó polític.

Ahir li va recordar Iceta al Parlament que l’única via del referèndum és la il·legal i, per tant, caldrà afrontar les conseqüències d’aquesta decisió. Rajoy ha advertit que farà tot el que estigui a les seves mans per impedir la consulta unilateral. Si sé interpretar bé el missatge del Govern, arribarà un moment en què les facultats de la Generalitat per gestionar el referèndum seran suspeses temporalment o indefinidament.

Jordi Turull, el portaveu de Junts pel Sí, li va preguntar per les informacions sobre un possible ús de la força per part de l’Estat. Puigdemont va dir que aquestes informacions “no ens dissuadeixen, ens animen … Ni rectificar, ni recular“. No és temps per guardaagulles.

Les raons s’han deixat de costat. Em sembla que és hora d’invocar la responsabilitat per part de tots. Les comissions sobre l’Operació Catalunya i les del cas Vidal no prosperaran al Congrés o al Parlament. Als propis errors es respon amb les equivocacions de l’altre. Tenir raó massa aviat o massa tard no resol els problemes. L’encert i la mesura són imprescindibles sempre.

Les fugides cap endavant posaran molt fàcils les coses al Govern del PP, li va recordar ahir Lluís Rabell al president, a qui li demanava que es complissin les directrius de la Comissió de Venècia, l’òrgan assessor del Consell d’Europa en qüestions de referèndums . Rajoy no ha volgut o no ha sabut trobar una sortida política. Però seria faltar a la veracitat dels fets recórrer a aquella vella expressió que utilitzava el meu avi quan deia que “tant de dia com de nit, la culpa és de Madrid“. Val. Però tot s’ha fet bé des que Artur Mas va invocar la voluntat d’un poble al novembre del 2012? Tot?

Foixblog

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Security Code: