Portada

Lluís Foix: Conviure amb la discrepància

discrepanciaÉs prudent recuperar les prioritats en temps de grans canvis socials i polítics que ens condueixen a una voràgine en què la raó sol donar-se al que més parla, a qui més crida o al que més amenaça. Serà bo establir la importància crucial del sentit de les paraules. La salvació, en un món d’eslògans i de pensament ràpid, ens arribarà per l’escriptura i el llenguatge. La paraula inexacta, confusa o imprecisa pot destruir la convivència. En una societat lliure no es pot convertir els adversaris ideològics o polítics en enemics als quals cal abatre.

Hi ha qui es refugia en el silenci davant el soroll que ressona per l’horrible simfonia dels actes que generen informacions i de les informacions que provoquen actes. Hi ha molta gent que calla davant la corrupció rampant, davant les mitges veritats de la política i davant la propaganda que pretén laminar la discrepància.

Però els que encara parlem, opinem i correm el risc d’equivocar-nos, i ens equivoquem moltes vegades, sabem que no es pot perdre la fe en les paraules, perquè perdre aquesta fe vol dir cedir, abandonar-ho tot a la cridòria regnant.

Ahir vaig ser convidat a pronunciar la conferència inaugural de l’Escola d’Estiu de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya. Era un acte obert en el qual hi havia el conseller Espadaler, la directora Núria Aymerich, el recentment nomenat director de la Policia, Albert Batlle, i altres alts caps de la seguretat a Catalunya. També assistien molts ciutadans que s’havien inscrit al curs que tracta sobre el factor humà en la seguretat que ens permet viure a tots en llibertat.Els vaig parlar del valor de la paraula en les relacions amb els ciutadans.

Acabava la meva intervenció amb una sèrie d’actituds humanes que crec que s’estan perdent o desvirtuant en els aclaparaments i presses que ens ha facilitat el progrés. En paraules de Harold Bloom, el progrés o l’ideal que el va impulsar ens proporciona una tecnologia per una, però cada vegada menys coneixement de nosaltres mateixos i del nostre entorn.

Acabava la meva intervenció dient que per poder viure en els àmbits de llibertat i seguretat personal i col·lectiva que ambicionem són imprescindibles la cortesia, l’afabilitat, la comprensió, la compassió, la fermesa i la seriositat. Sense respecte a les opcions legítimes dels altres és difícil mantenir un cert grau de convivència cívica.

La societat catalana ha assumit sempre la pluralitat, unes vegades de forma natural i altres vegades enmig de fortes tensions. Així es reflecteix cada vegada que s’obren les urnes en la nit electoral. Penso que tot el opinable pot ser objecte de debat tranquil i racional sense necessitat de menysprear el que pensa distintament. El futur serà més suportable per a tots si acceptem la discrepància.

La Vanguardia

Un comentari

  1. “El futur serà més suportable per a tots si acceptem la discrepància.” El problema és, crec, que els ciutadans han descobert els “trucs ” dels polítics i els seus privillègis, jubilacions, aforaments, sense parlar de la corrpció descarada.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Security Code:

Entrades relacionades

Back to top button