Lluís Bassets: Per a què una consulta?

Per aprofitar l’ocasió i anar-se’n abans que amaini la tempesta perfecta, els qui volen fer-la de seguida, el 2014.

Per salvar la cara, els que l’han promès.

Per acabar d’una vegada i aclarir cap a on anem, els que ja estan farts.

Per collar a Mariano Rajoy, els que volen el pacte fiscal i també els que volen una Espanya federal, confederal o fins i tot dual com la vella Àustria-Hongria. (Per això hi va haver tants no independentistes a la Via Catalana i per això hi ha encara molt marge per ampliar la mobilització entre els que ni ho són ni van anar a la manifestació de la Diada).Per a molts joves que no van votar la Constitució i volen implicar-se en la modelació del futur, perquè no veuen raons per no fer-la, sense més, i després que surti el sol per Antequera.

Per a tot demòcrata, perquè la democràcia és governar amb el consentiment dels governats i no és sostenible per a un Govern que un 80 per cent dels ciutadans d’una de les regions geogràfiques exigeixi que li pregunti pel futur de les seves relacions amb la resta i un altre 50 i escaig per cent digui en les enquestes que vol tocar el dos.

Tots aquests conformen el 80 per cent dels catalans que estan a favor de la consulta. Només els primers, els indepes precipitats, l’exigència per a 2014. És el catatònic Govern central el qual després fa la resta de la feina i va fent fora els altres grups en braços dels primers.

Com menys i pitjor reaccioni Rajoy major serà el nombre dels partidaris de la consulta i de que sigui el 2014. I també augmentarà, naturalment, el nombre dels partidaris de la independència.

El País