Nou Cicle

Primàries del PD italià: les mocions dels candidats

Decrease Font Size Increase Font Size Text Size Print This Page

orlandoA poc més d’un mes de les primàries del Partito Democratico que elegiran el nou secretari del PD, el clima del congrés sembla llunyà. Aquest és el signe d’un temps que va ràpid i que ja no digereix els períodes llargs de la política i potser tampoc els documents molt llargs que tendeixen a distreure l’atenció en un riu de paraules.

En el temps de la sèrie televisiva i de Netflix hi ha certament qui continua llegint Proust (i fa bé) però per a qui no va més enllà del relat breu o simplement no té la passió i la paciència d’aprofondir en les tres mocions congressuals –   la de Renzi ,’Avanti, insieme’, la d’Orlando, ‘Unire l’Italia, unire il Pd’, i la d’Emiliano, ‘L’Italia è il nostro partito’ – ací les teniu, dividides per títols. O, si voleu, per tuits.

PARTIT – És en la forma de partit que es concentren les principals diferències en les idees dels aspirants a secretaris: el paper, la ubicació i l’organització del Partit Demòcrata són totalment diferents. Per a Renzi, el principi d’un secretari fort que és també  primer ministre no es toca.  encara que es torna al “nosaltres” a través d’un “partit pensant” que selecciona i forma un grup dirigent. Al centre  d’aquesta proposta, algunes idees dedicades a la formació : un seminari nacional per als activistes i administradors d’una durada de sis mesos i una escola d’estiu seguint el model de la Université d’été dels socialistes francesos. Per a Orlando és necessària una secretaria a temps complet perquè “un seu partit únicament compromès en l’activitat de govern és una de les causes de la derrota del referèndum del 4 de desembre“: per tant, Orlando considera que el secretari no necessàriament ha de ser el candidat a primer ministre perquè “el partit no és un comitè electoral permanent“. Per a Emiliano  el tema és la participació:  insisteix  en una plataforma web per posar en marxa una consulta constant amb els electors que tenen dret a participar activament en la construcció del recorregut del govern i en la vida del partit.  També  ell, com Orlando, creu que s’han de modificar els Estatuts per a  separar les funcions de secretari de les de  candidat  a la Presidència del Consell.

LLEI ELECTORAL I ALIANCES – Per l’exprimer ministre no és bo resignar-se a la inèrcia de la democràcia consociativa: “No s’ha de decidir tot després de les eleccions, en els despatxos dels líders dels partits“, diu Renzi, pel qual  “el Partit Democràtic haurà de revisar la llei electoral per introduir correctius majoritaris“. La vocació majoritària segueix estant, per tant,  en la idea de partit que imagina Renzi, que sobre les aliances aclareix: “Per a nosaltres, abans que les regles hi ha la coherència programàtica que sorgirà de les primàries del Partit Demòcrata. Els que parlen de coalicions electorals abans de parlar d’aliances socials, de propostes i d’identitat, capgiren l’ordre dels factors “. La moció d’Orlando té un enfocament completament diferent: “No té sentit proposar ara una reforma majoritària” sabent que no té cap possibilitat de ser aprovada. Més aviat el que cal és mirar la proposta Cuperlo, fruit de la tasca del Comitè del Partit Democràtic sobre la llei electoral. Pel que fa a les aliances, per a Orlando l’horitzó és clar: “El partit  necessita reconstruir les seves aliances socials, necessita reconstruir un centreesquerra ample, que ha estat el motor del canvi real en tots els passos més importants en la vida de la República”. Llegiu: Un nou Olivo. No es fa referència a aquestes qüestions en el document d’Emiliano.

EUROPARenzi insisteix en la necessitat de reactivar Europa, que segueix sent “l’horitzó estratègic” per derrotar la ideologia de “tancament” i dels murs “La Unió Europea és el primer intent en la història per crear un conjunt supranacional, sense armes i amenaces, sobre la base de la lliure adhesió de les persones. Però, lamentablement, en els últims anys, la miopia d’una classe governant subjectada al pensament tecnocràtic ha capgirat la percepció dels ciutadans “. I afegeix: “Per a molts europeus, avui, la Unió s’ha convertit en el problema en comptes de la solució“. Per a Renzi és necessari crear “un model amb dos nivells diferents de govern, un govern federal amb un pressupost adequat per a administrar, i un de responsabilitat dels Estats, individuals o treballant en grup en el Consell Europeu.” I aquest és potser un dels pocs punts de contacte entre Renzi i Orlando: dotar Europa d’un gir econòmic expansiu perquè “el coratge de Mario Draghi no és suficient“, escriu Orlando, que va més enllà i sol·licita una revisió del Fiscal CompactOrlando escriu que “Europa necessita una efectiu pilar social” per protegir els seus ciutadans, començant per una assegurança europea contra la desocupació. Cal una capacitat fiscal europea. I el perfeccionament de la unió monetària, a partir de la unió bancària. Una nova i més forta legitimitat democràtica de les institucions de la UE, també a través de l’elecció directa del president de la Comissió. El mantra d’Emiliano és que Europa ha de canviar de rumb “superar els dogmes i la miopia del rigor i iniciar una nova etapa que tingui com a objectiu el creixement i l’enfortiment de la cohesió social, tornant a pesar en el centre  la persona que treballa i els seus drets, reafirmant la centralitat d’una intervenció pública en la correcció de la dinàmica del mercat“. Més Welfare europeu, diu Emiliano, sobretot “reduint  la bretxa entre el model nòrdic i el de la zona sud.”

TREBALL I IMPOSTOSRenzi reivindica els resultats dels seus mil dies, durant els quals el PIB “va passar de negatiu (-2) a positiu (+1)” i, gràcies al Jobs Act,  “s’han generat 700 mil llocs de treball “. La proposta forta de  l’ex secretari és la renda del treball, “una forma de suport als ingressos per a períodes establerts i condicionada a programes de formació i de recol·locació  definits per acord entre els interlocutors socials“. Sobre els impostos, sosté Renzi,  “ha arribat el moment  d’una àmplia reforma de la tributació de les rendes que es recolzi en dos pilars, el suport als joves i les dones, i té dos objectius: reformar l’estructura progressiva reduint la càrrega fiscal sobre el treball“. Orlando posa en relleu una crítica de  la reforma laboral: “El ‘Jobs Act’ no ha pogut canviar el comportament d’aquells que continuen preferint com a  primer tipus d’ocupació, especialment per als joves, les formes més precàries de contracte. Per a Orlando  és necessari “posar en marxa una batalla més gran, per al treball en totes les seves formes. Per això hem d’adoptar com més aviat millor l’Estatut del treball autònom. Hem de pensar en els joves professionals que no poden caure en l’espiral descendent de la competència,  introduint  una compensació equitativa“. Orlando Pensa també en el model dels Wokers Buyout, “una forma de cooperació que en la crisi  ha mantingut els nivells d’ocupació“. Per a Emiliano cal un pla extraordinari per a l’ocupació que actuï en diversos punts: reduir els impostos sobre el treball, amb la introducció de  la Web  Tax a les multinacionals que operen al nostre país i recuperant de l’evasió d’impostos. Sobre els drets laborals la idea d’Emiliano és pre-reforma: cal revitalitzar l’article 18 i s’han d’estendre també els drets als treballadors estacionals.

POBRESA – Un altre tema central per als tres candidats que en major o menor grau estan d’acord en proposar mesures de coxocntrast. Renzi insisteix en la renda d’inclusió social introduïda per primera vegada des del seu govern amb 1500 milions d’euros estructurals que han de  ser esmerçats en l’horitzó d’una legislatura, augmentant-ne  els  recursos i garantint a tots els pobres els ingressos suficients per ser part activa de la societat. Sabent també que un ingrés no és suficient:calen serveis, per la inserció social i laboral. La mateixa idea té Orlando, que està d’acord en la renda d’inclusió com a millor mesura per combatre la pobresa absoluta, però imputa a Renzi de no haver fet prou:  “els recursos són insuficients i els criteris d’accés restrictius. Per descomptat, millor del que mai s’havia fet anteriorment. Però no n’hi ha prou“. Per ajudar a tots els pobres, diu Orlando, calen 7 mil milions, de manera que s’eradiqui la pobresa en tres anys. La mateixa solució també es proposada per Emiliano, que parla de renda mínima com “una eina que proporcioni una transferència monetària lligada a les necessitats del receptor, i a un camí d’activació econòmica i social; que gtingui una base familiar  però amb elements que permetin un enfocament en els individus; una mesura nacional i universalista, estructural i estable en el temps “. A més, Emiliano pensa en assignacions a les famílies  nombroses per a garantir una educació adequada als fills.

Educació, recerca  i  desenvolupamentRenzi i Orlando veuen en la recerca científica la base de la reactivació del país i tots dos candidats tenen una proposta forta en aquest sentit: una mena de Chief Scientific Advisers Committee incardinat en la Presidència del Consell segons l’exprimer ministre,  i un “IRI del coneixement” segons Orlando,  que imagina un institut “que afronti amb força el repte de la recerca aplicada per tal de millorar la competitivitat i la qualitat de tot el sistema productiu, d’acord amb les vocacions i  directrius de l’economia italiana “. Emiliano partiria de l’escola i de la centralitat dels docents: un pla  extraordinari de contractació dels precaris, una llei nacional sobre el dret a l’educació, la introducció del temps complet a tot el país i un augment de la inversió en recerca representen la seva recepta.

unita.tv

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Security Code: