Comparant, a La Vanguardia, Antoni Castells amb “Xavier Valls, el lúcido socialista francés que aspira a reconstruir lo que se han cargado las viejas glorias del PSF más la frivolidad de la señora Royal“, Francesc-Marc Álvaro no li ha fet cap favor al Conseller d’economia. Diu que els comentaris que Castells ha fet sobre la política del govern central enfront de la crisi (comentaris que compartim) alimenten “su perfil como líder durmiente, un poco Valls, de un socialismo catalán con más grano“.
“Un poco Valls“? Les comparacions són sempre delicades, i la pregunta que ens hem fet és la següent: qui dimonis deu ser aquest Xavier Valls del què parla el periodista convergent?
Després de donar-hi voltes, hem arribat a la conclusió que Álvaro es confon i que en realitat parla de Manuel Valls, alcalde d´Evry i enfant terrible del PS francès, que el passat mes de juny anuncià l’intenció de disputar les primaries del PS de cara a les eleccions presidencials de 2012. Valls no és doncs un “líder durmiente” sinó que està perfectament desvetllat i actiu.
Fa pocs dies, una sofisticada revista de Paris, Technikart (un « magazine branché art et cultures ), titulava en portada: ” « Manuel Valls, la gauche Prada, c’est lui… »
Ara: què significa la «gauche Prada»? Per què no la “gauche Vuitton” o la “gauche Armani“?
El director de la revista, Olivier Malnuit, mira d’aclarir-ho: «Hem fabricat aquest terme perquè vam entrevistar Manuel Valls on passa les vacances, a la Toscana, el lloc de naixença de la marca Prada. A més, és un “intello” i un dels polítics més ben vestits del seu partit; porta colls mao i corbates rosa“…
Francesc-Marc Álvaro ja ens ho havia anunciat a La Vanguardia: “Lo mejor de Valls es haber empezado por los cimientos: las ideas y no el marketing“…
