Nou Cicle

Laia Bonet: Temps de rebaixes

Decrease Font Size Increase Font Size Text Size Print This Page

Han començat les rebaixes. És cert, hi ha un gran consens sobre el canvi produït respecte a les que, començant a l’uníson, captaven l’atenció d’uns consumidors que havien esperat a poder comprar els mateixos productes a preus sensiblement més baixos. Tot ha canviat. Però les rebaixes que semblen haver-se instal·lat, i amb força, són d’una altra naturalesa i d’efectes terriblement nefastos per a la nostra democràcia: les que afecten principis, drets i llibertats que crèiem haver adquirit, conquerit i assumit per sempre i que ara correm el risc de veure trontollar, restringir o fins i tot perdre.

Són molt evidents els símptomes que apunten en els últims temps no només a una menor tolerància sinó també a una major restricció de la llibertat d’expressió. Però l’arribada de Vox a l’arena política ha sacsejat amb força altres consensos que, adoptats amb més o menys convicció per algunes formacions polítiques tradicionals, semblaven ja immutables: les polítiques per a l’eradicació de la violència de gènere, les polítiques LGTBI, la regulació l’avortament com a dret o les polítiques de memòria històrica. Sense oblidar els drets de les persones immigrades.

Vista la contundència del document de propostes presentat per Vox en el marc de la negociació per a la formació del govern andalús, l’acord signat pel PP i Vox -i tolerat per Cs pot semblar que deixa de banda moltes d’aquestes demandes, encara que suposa indubtablement un terrible pas enrere i en fa entreveure molts més, donada la posició de força d’aquesta formació. No oblidem que Andalusia pot ser un assaig del que podria succeir després de les eleccions de maig en altres institucions, des de municipals a autonòmiques i europees.

Aquesta setmana Antón Costas reflexionava en el seu article “El pessimisme està sobrevalorat” sobre el seu impacte en l’auge dels populismes autoritaris i en com frenar-los. Afirmava que no es tracta d’una ideologia política ni econòmica sinó una estratègia per a la presa del poder i que, per frenar-los, no n’hi ha prou amb simples cordons sanitaris defensius mitjançant coalicions de govern que els excloguin, sinó que cal lluitar contra el seu brou de cultiu – el pessimisme instal·lat en la percepció de moltes persones- a través de programes polític-econòmics que tornin l’esperança a la societat.

Per això tots els demòcrates ens hem d’implicar. No hi ha lloc per a observadors passius. No es pot desaprofitar ni una sola ocasió per buscar consensos i recursos per implementar aquestes mesures de les que parlava Costas. I és clar, cal aixecar la mirada del curt termini i del joc curt massa habitual en política. Albert Camus sostenia que la tirania totalitària no s’edifica sobre les virtuts dels totalitaris sinó sobre les faltes dels demòcrates. Tant de bo no haguem de donar-li la raó una vegada més.

La Vanguardia

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Security Code: