Nou Cicle

Laia Bonet: Quan ningú fa el que ‘tocaria’

Decrease Font Size Increase Font Size Text Size Print This Page

Els últims dies, amb la successió d’escenaris inimaginables i de decisions cada vegada més imprevistes, s’han escoltat més i més veus que expressaven una creixent incomprensió sobre les raons que portaven a cadascuna d’aquestes situacions.

Com entendre que qui diu voler tornar a la normalitat de l’Estat de dret ho faci convocant unes eleccions en què amb tota probabilitat una part significativa dels eventuals candidats no podran fer campanya per estar sota presó provisional sense fiança?

Com entendre que qui diu voler tornar a la normalitat de l’Estat de dret ho faci permetent que un fiscal general, reprovat pel Congrés per la seva dubtosa professionalitat en relació als investigats del PP en els casos de presumpta corrupció, presenti una querella per uns delictes pels quals la gran majoria d’experts consideren que no es donen ni tan sols els elements més bàsics del tipus penal? ¿I ho faci permetent que s’apropiï de la competència l’Audiència Nacional encara que resulta jurídicament més que discutible?

Com entendre que qui diu defensar la legalitat la debiliti més i més blindant a tot possible canvi i fent-la inútil, així, en la seva primera i última raó de ser (resoldre els conflictes que en cada moment hi ha en una comunitat)?

Com entendre que qui diu que defensa l’Estat ho posi en canvi cada vegada més en crisi? Com entendre que qui diu que vol eixamplar la base social d’un projecte polític legítim, la independència, opti per una estratègia unilateral, que necessàriament porta a afeblir indefectiblement aquesta base i impedirà el reconeixement internacional?


Les eines pròpies d’un Estat

Com entendre que qui admet no disposar clarament de les eines pròpies d’un Estat, decideixi presentar batalla sense preparar-se realment per les envestides contràries, al contrari, fent-ho tot amb la bandera del #tenimpressa?

Com entendre que després de dur a terme el pas definitiu amb la votació d’una declaració d’independència no es produeixin ni gestos simbòlics ni actes jurídics de cap tipus per part del Govern de la Generalitat?

Com entendre que qui diu protegir la república declarada posi en marxa alhora dues estratègies i dos relats difícils de compaginar (una feta des de Brussel·les, al·legant la manca de seguretat per a ser jutjats amb objectivitat a Espanya, i l’altra a Madrid, assumint les primeres decisions judicials)?

Resoldre els conflictes existents
Entendre-passa per imaginar-se què pretenia exactament aquell que en cada un d’aquests escenaris es decantava per una determinada opció. Si alguna cosa potser podem extreure ja dels últims capítols d’aquest conflicte és que la incomprensió expressada davant les decisions preses, rau en el fet que molts encara pensem que l’objectiu de tot líder polític, que actuï des d’una veritable responsabilitat, és resoldre els conflictes existents, no perpetuar-los o servir-se d’ells per assolir objectius a curt termini, personals o electorals.
Quan ningú fa el que tocaria, preocupem-nos. El progrés i la pau social estan en risc. I la política és la primera víctima.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Security Code: