Portada

La xarxa busca altres arregladors

Hi ha una contracampanya que agrupa diverses subcontracampanyes i ha aconseguit en menys temps i sense diners eclipsar la campanya original. De manera confusa, això és el que passa ara amb la resposta a internet al moviment Estosololoarreglamosentretodos.org, aquesta iniciativa construïda a partir de la pàgina web del mateix nom i que, amb el suport de personatges famosos, 18 de les companyies espanyoles més importants i dues organitzacions empresarials, vol dir-li a la societat en aquests temps de crisi que s’ha de ser optimista per sortir del forat, que et pots quedar sense marit i sense feina, sense casa o sense estalvis, però que amb l’esperit adequat és possible sortir-se’n. Fins i tot d’«esto», denoti el que denoti el pronom demostratiu.
«És un missatge que t’agafa una mica de la solapa i et convida a despertar la consciència», va dir fa un parell de dies, en aquestes mateixes pàgines, el publicista que va parir la idea, Jaime de Andrés. Si aquest és l’objectiu, pot presumir de triomf. Tot i que potser no en el sentit esperat: quan van saber que hi havia una campanya d’anuncis com aquesta
–sufragada i apadrinada per Abertis, BBVA, Caja Madrid, Cepsa, Endesa, El Corte Inglés, Iberdrola, Iberia, Indra, La Caixa, Mapfre, Mercadona, REE, Renfe, Repsol, Santander, Telefónica, la Confederació de Cambres de Comerç i la patronal de la construcció Seopan–, primer centenars i després milers d’internautes es van preguntar com era possible que els que ells assenyalen com a responsables d’aquesta recessió ara volguessin dir a les seves principals víctimes que amb bon humor i una mica d’imaginació no n’hi havia per tant. Així va començar la contracampanya.

40 milions o gratis
Des que es va posar en marxa el 25 de febrer, la iniciativa amb el lema Esto solo lo arreglamos entre todos, que compta amb un pressupost de 40 milions d’euros i el suport de personalitats de la cultura i l’esport com per exemple Ferran Adrià, Andreu Buenafuente i Fernando Romay, ha rebut més de 110.000 adhesions a través de la seva web i les xarxes socials Facebook i Twitter. A l’altre costat de la batalla ideològica hi ha els grups de Facebook Esto deberían arreglarlo los que lo jodieron (una mica més de 71.000 seguidors), Esto solo lo arreglamos sin ellos (14.300 a Facebook i 1.370 més a través de la seva pròpia pàgina), Esto solo lo arreglamos entre todxs (4.600), Esto solo lo arreglamos entre todos y ZetaParo tocándose los huevos (3.000), o fins i tot Esto solo lo arreglamos poniéndolo en Comic Sans (1.150).

Si se sumen aquestes plataformes, que compten en total amb un pressupost d’exactament zero euros i van néixer dies després de la campanya original, la suma d’adhesions és una mica més baixa, però la iniciativa de les grans empreses disposa de tres suports diferents en què pot ser recolzada, mentre que les alternatives només en tenen un: Facebook, aquest lloc que a més de sumar suposats amics, exercir el voyeurisme o exhibir-se, funciona cada vegada més com a termòmetre social.

El canvi fonamental
I la societat, o una part d’aquesta, sembla enfadada. Si una campanya com la que impulsa el president de les Cambres de Comerç, Javier Gómez Navarro, exministre de Comerç amb Felipe González, s’hagués llançat durant la crisi de començaments dels 90, menys virulenta que l’actual, les possibilitats de contestar-la per part de ciutadans anònims haurien estat escasses. Però això és el 2010, la xarxa, on qualsevol amb un ordinador i una mica d’imaginació –però tampoc gaire: els cartells de les contracampanyes són idèntics als de la campanya, excepte en els lemes que defensen–, pot aglutinar en pocs dies un corrent format per, això, gairebé 100.000 persones.
Un corrent que en aquest cas es basa de manera gairebé íntegra en els moviments d’esquerra no lligats a cap partit polític concret. La pàgina web del grup Esto solo lo arreglamos sin ellos (www.estosololoarreglamossinellos.org) té per símbols el quadro d’Eugène Delacroix La llibertat guiant el poble, que representa la insurrecció burgesa del 1830 a París, i la tan utilitzada imatge creada pel grafiter Banksy, esquiu i molt rendible, en què un manifestant amb la cara oculta es disposa a llançar amb violència un ram de flors. «Es riuen de nosaltres. Diuen que d’aquesta ens en sortirem tots junts, mentre viuen com reis amb els seus beneficis –expliquen–. L’alt empresariat ha iniciat una ridícula campanya com un recurs més per seguir jugant amb el treballador normal i corrent, amb l’aturat, amb l’estudiant. Amb aquest que, al revés que ells, sí que ha patit aquesta crisi». També tenen una cita de Timothy Leary, el guru lisèrgic. Recomana un estat de «caòtica, confusa vulnerabilitat» per informar-se. Bé.

El Periódico

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Security Code:

Entrades relacionades

Back to top button