Nou Cicle

Julio González García: Retalls a la universitat

Decrease Font Size Increase Font Size Text Size Print This Page

Recortes-Universidad_EDIIMA20140308_0087_4Educació, sanitat, dependència i… el binomi universitat-ciència, tots els pivots del nostre Estat s’han vist afectats intensament per les retallades. És significatiu l’informe que va fer públic aquesta setmana la Confederació de Societats Científiques d’EspanyaCOSCE.

Docència i Investigació les pateixen molt intensament. Totes les universitats públiques van rebaixar el seu pressupost. Encara que el quadre reflecteix les 4 comunitats que van tenir descensos més grans en els seus pressupostos, no podem oblidar la importància de les retallades en les universitats que no estan en aquest llistat.

Contextualitzant amb el que ha passat a les universitats d’excel·lència: i) El pressupost de la Universitat Complutense es va reduir un 15,1% des de 2010 i el de la Universitat de Califòrnia a Berkeley (pública) va pujar un 8,5% des de 2009 i ii) L’any fiscal 2012-13 el pressupost de Berkeley és de 2130 milions de dòlars i el de la UCM per al 2013 és de 516 milions d’euros.

Del gràfic ressalto dues conseqüències, una preocupació i una reflexió final.

Primera conseqüència: menys qualitat. La rebaixa en despeses de personal deriva de la prohibició de la Llei de Pressupostos des de 2012. L’augment imposat en 2012 de les obligacions docents fa que s’investigui menys. Amb això, la posició de la nostra Universitat en el rànquing de Xangai no millorarà ja que només analitza investigació.

Segona conseqüència: Els increments en taxes i preus públics reflecteixen que els pressupostos es cobreixen pels estudiants. El 2009 les taxes cobrien el 15% i avui el 21%. Hi ha menys estudiants i amb menys crèdits, i tenen menys possibilitats com mostra la reducció en un 47% la partida per a beques Erasmus.

Preocupació: l’efectivitat del pressupost. Des de la demanda d’UCM el 2009 a la Comunitat de Madrid, s’ha exterioritzat l’incompliment del finançament autonòmic de les universitats.

I la reflexió. Quin paper es vol que tinguem en Universitats i ciència? Volen els poders públics que siguem prou actius per canviar el nostre model econòmic? Recordem que com deia aquí Diego Beas, han de ser “conscients que els sistemes d’innovació més importants i exitosos dels darrers 50 anys sempre han germinat i crescut de la mà de l’Estat”. Una reflexió que no està en l’Agenda pública espanyola i que mereixeria un Pacte d’Estat.

 

El Diario.es

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Security Code: