Portada

Josep Xurigué: Esperit de col·laboració a l’espai del socialisme democràtic català

colaborarL’espai social i demòcrata català, com Catalunya, és divers. L’espai hauria de ser embrió de convivència i col·laboració política i civil al país.

Estem llegint en els darrers dies, coneixem companys i companyes i fins i tot vivim, decisions personals de persones que no volen continuar al PSC a diverses comarques de Catalunya. Alguns, exercint tot dret i llibertat, volen formar part d’altres projectes polítics.

Certament, el dret a decidir i el procés sobiranista impulsat per ERC i CiU, posen en situació difícil el socialisme català. El situen davant una cruïlla.

La setmana passada es realitzaven tres reunions positives: una a un lloc emblemàtic, els Caputxins de Sarrià, on naixia l’Agrupament Socialista, com fa tres dècades s’hi reunia el PSC Congrés.

Una altra a la seu de l’Oficina de la Comissió Europea a Barcelona, on Nova Esquerra Catalana presentava la campanya “Junts per Europa”. Una interessant iniciativa per a la unitat del catalanisme a Europa. És cert que les eleccions europees es faran en clau esquerra-dreta i seran ideologitzades. Però també és cert que la involució i la recentralització de l’Estat fa necessària una col·laboració del catalanisme.

La tercera, una assemblea viva i jove a Girona, del Moviment Avancem en el seu primer aniversari. Avancem ha connectat amb territoris i mostra vitalitat i capacitat de diàleg amb altres forces de l’esquerra com ICV-EUiA i ERC; sens dubte cal treballar també per la col·laboració de tot el centre esquerra català.

El PSC pateix una situació difícil. No és una situació fàcil ni pel PSC ni pel PSOE, siguem honestos. El Consell Nacional darrer va ser tens.

Es tracta de fer una nova passa. D’intentar una altra actitud i fer possible la col·laboració. Tenir clar que la pluralitat ens enforteix. Que hi hagi varis punts de vista no és dolent. Si diem que ens semblem a Catalunya, a Catalunya hi ha gent federalista, confederalista, sobiranista i independentista. I al PSC també i no passa res. Després hi pot haver una línia, tant de bo de síntesi si és possible, però cal conviure.

La convivència i el respecte a l’interior del PSC és una part de la convivència i el respecte a Catalunya. El federalisme que el PSC proposa amb el PSOE i Espanya, ha de començar per l’acord d’esperit federal [1] en el seu interior. Unió en llibertat de tots els socialistes catalans pensin el que pensin. I un discurs principal que tingui aquest esperit.

Deia als Caputxins, Toni Comín que el PSC fa el pont amb el PSOE, és necessari, però en canvi no el fa, o prou o amb prou sort, amb el socialisme democràtic a comarques. Cal continuar intentant-ho companys i companyes.

Amb humilitat, i no ser si amb encert, demanaria als líders de tot el socialisme democràtic català que miressin de col·laborar. El problema no és que hi hagi companys i companyes que vulguin anar a d’altres formacions. Es pot canviar d’organització i mantenir-se lleial als principis d’igualtat, fraternitat i llibertat. El problema és que és el resultat d’un socialisme català que ha de fer més treball de diàleg, de col·laboració, amb noves actituds per fer possible un nou acord intern per poder-lo després oferir al  país.

Però cal un esforç, si hi esteu d’acord, perquè hi hagi una col·laboració d’Avancem, de NECAT, de l’Agrupament Socialista i del PSC, si és possible, per mirar que aquests companys i companyes puguin continuar fent feina per als seus pobles, viles i comarques des d’un espai social i demòcrata català, hereu d’una tradició política i que ens toca ara que continuï essent portador de futur i esperança:

Amb l’esperit obert; amb la visió que aquest mateix esperit com a projecte, és del millor que podem aportar al debat i cruïlla actual de la societat catalana. És probable que el com ho resolguem formi part destacada de la resolució de l’actual cruïlla catalana.


[1] “L’esperit federal” és un títol d’un llibre que recull articles d’en Pasqual Maragall sobre la qüestió federal. El federalisme no pot ser només una tècnica organitzativa o constitucional: sinó és esperit o sentiment viscut, com indica el títol del llibre, sinó és experiencia aplicable ja dins a casa, té el perill de semblar retòric.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Security Code:

Entrades relacionades

Back to top button