CatalunyaEconomia

Josep Vicent Boira: Euroregió, Maragall i Feijóo

Mirar al passat amb ulls de futur, recomanava Hannah Arendt. Això és el que hem de fer amb part del llegat polític (i profètic) de Pasqual Maragall. Fa gairebé vint anys, Maragall va llançar una idea: constituir una coalició d’interessos de base regional (entenent la regió com es fa a Europa, és a dir, a l’estil Baviera) que, fent pinça amb l’esperit euro­peista, permetés esquivar la fèrria abraçada de l’ós estatalista. La idea era ambiciosa: delimitar un nou camp de joc inexplorat. No es tractava d’assumir el terreny de joc d’altres per reproduir el seu partit, amb les seves regles, sinó de modelar un nou espai com el fang del terrissaire. Així va sorgir el 2004 l’euroregió Pirineus Mediterrània. La idea s’ha de relacionar amb l’ afany del 1990 de constituir la xarxa C-6 de ciutats de l’antiga Corona d’Aragó. El geògraf Martín i Uceda, en un treball per a la Fundació Catalunya Europa, ens recorda que també el president Pujol havia llançat propostes de col·laboració amb regions franceses, encara que més des de l’afinitat política que des d’una visió estratègica.

Passats vint anys, què queda d’aquella euroregió, a més de la seva pròpia existència legal, reconeguem-ho, afeblida en l’àmbit polític, econòmic i territorial? Seria possible rellançar l’esperit d’aquella idea revestit d’unes altres robes? En un llibre recent sobre l’obra de govern de Maragall, el professor Joan Vicente aconseguia assenyalar l’esperit que sobreviu: buscar la síntesi d’op­cions, no viure d’exclu­sions, acceptar una lògica hegeliana d’integració de dispars i una voluntat de superació­ de dualismes (espais metropolitans/no metropolitans, urbans/no urbans, colors afins/no afins). Una política de base territorial integradora que enllaça amb la que s’ha anat estenent en altres llocs d’ Espanya: com a Galícia, on també s’ha progressat en la idea eurore­gional. Sense anar més lluny, fa menys d’un any, el 28 de juliol del 2021, l’aleshores president de la Xunta, Alberto Núñez Feijóo, avui flamant líder del Partit Popular, recordava la seva aposta per una euroregió Galícia- Nord de Portugal. La pàgina web de la Xunta recull tex­tualment les seves declaracions: “Concluíu apostando por unha Eurorrexión máis ampla, coa agregación de empresarios e universidades ás súas dinámicas; máis global, coa aposta pola lusofonía como vehículo de conexión coa Comunidade de países de Lingua Portuguesa; máis protagonista, transmitindo o papel esencial das rexións na Conferencia sobre o Futuro de Europa e máis extensa”. Espero que els seus correligionaris valencians el llegeixin, senyor Núñez Feijóo. També en el rerefons lingüístic.

Amb tot, vint anys no passen debades. L’euroregió Pirineus Mediterrània s’ha de reinventar. El 2003, Maragall va llançar una idea agosarada: uns territoris a la recerca d’uns processos. Avui la situació és inversa: són els processos els que estan buscant territoris. El canvi és substan­cial. Quan el llavors candidat del PSC va proposar la constitució de l’euroregió, ho va fer sota el prisma de construir un instrument d’actuació territorial, política i econòmica que millorés les possibilitats d’inserció de Catalunya i de la resta de territoris associats en les dinàmiques productives d’Europa. Hi havia­ molt de voluntariós en això: territoris explorant una concertació d’actuacions per crear nous contextos eco­nòmics, urbans, de mobilitat… Avui la situació­ és inversa. Assistim a la conformació diària de noves realitats i és com si aquestes anessin buscant els territoris on encaixar més bé. Avui aquesta euroregió 2.0 no hauria de ser tant un instrument proactiu i voluntarista com una resposta estratègica reac­tiva i teledirigida, atenta més que mai als signes del temps: grans inver­sions industrials de nou encuny, actuacions productives inèdites com a resposta a la crisi de subministraments i a la producció estratègica de components, noves formes de turisme urbà d’abast internacional, més consciència de la necessitat de seguretat energètica amb recursos capaços de proveir a la resta d’Europa, decidides polítiques de mobilitat sostenible urbana i metropolitana, impuls a la pro­ducció alimentària, nous protagonismes logístics i portuaris, projectes de llarg abast intereuropeu com el corredor mediterrani (una nova Via Augusta)… Són processos a la recerca de territoris: cal tornar a Pirandello.

Vint anys més tard, la idea d’un replantejament euroregional disposa d’unes bases potents que el 2003 eren febles. En primer lloc, el procés d’integració econòmica europea avui està molt més madur: no oblidem que la proposta de Maragall va coincidir amb el naixement d’un euro avui acceptat plenament. En segon lloc, hi ha més cons­ciència dels problemes associats al canvi climàtic, cosa que afavoreix abordar-ne les conseqüències de manera conjunta i cooperativa. I en tercer lloc, hi ha potents fons econòmics europeus per llançar propostes coordinades d’actuacions amb visió de xarxa. Els pressupostos europeus associats a la xarxa de transport trans­europeu mobilitzen 33.700 milions d’euros per al període 2021-2027, sense oblidar-nos de la ini­ciativa Next Generation i del Mecanisme de Recuperació i Resiliència.

Cal reconèixer aquest impuls de Maragall i reorientar-lo, amb més flexibilitat, proporcionant benestar als socis, amb actuacions amb repercussions concretes en la vida quotidiana dels seus habitants, en la millora de polítiques públiques i en més eficiència dels recursos gestionats i centrant-se en temes com ara la mobilitat, el transport, la logística, les infraestructures, el teixit empresarial i productiu, l’exportació, el canvi climàtic, la seguretat alimentària i energètica, aliances potents de caràcter sectorial en lloc d’apostes basades en acords genèrics. Aquest redisseny s’ha d’associar al procés de “globalització regionalitzada” que ha sorgit arran de la pandèmia, a la resposta al risc geopolític i a la reorganització de les cadenes de subministraments. I, sens dubte, les àrees metropolitanes han d’exercir un paper essencial, reclamant més protagonisme.

La Vanguardia, 13 de maig de 2022

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Security Code:

Entrades relacionades

Llegeix també
Close
Back to top button