Portada

Josep Gisbert: Massa interrogants

arturmasSi és cert -i ho és- que a la reunió que Artur Mas i Oriol Junqueras van mantenir el 7 d’agost el president de la Generalitat va comunicar al líder d’ERC que no pensava saltar-se la legalitat i que, per tant, no posaria les urnes el 9 de novembre en el més que probable cas que el Govern espanyol recorregués la consulta i el Tribunal Constitucional la suspengués, i que, a partir d’aquesta circumstància, la confiança mútua entre tots dos es va trencar i el distanciament s’ha anat fent cada vegada més gran, tot això vol dir que des d’aquell moment hi ha molts punts foscos en la gestió del procés sobiranista per part del màxim dirigent de CiU, moltes incògnites per aclarir, molts interrogants en l’aire. Massa.

Si tres mesos abans Artur Mas tenia tan clar que no desobeiria, per què va fer creure el contrari amb l’aprovació de la llei de consultes al Parlament i la signatura del decret de convocatòria de la consulta i per què va esperar fins a l’últim moment, com si no tingués cap alternativa preparada, per substituir-la pel procés participatiu? És creïble que realment no tingués cap alternativa prevista i que la tragués de la màniga a última hora com un conill del barret de copa? Si tenia la sortida alternativa pensada, per què no la va explicar Oriol Junqueras i va intentar consensuar-la amb ell i va preferir tirar pel seu compte sabent perfectament que s’arriscava a perdre el suport del soci? O era això el que buscava, desprendre de la pressió d’ERC per poder reconduir el projecte sobiranista al seu antull i capitalitzar el seu resultat? Per què va ser, en realitat, el president de la Generalitat el que va trencar unilateralment el pacte d’estabilitat amb ERC a l’incomplir el compromís de celebrar la consulta? Per què si al final es va acabar desobeint en el procés participatiu no es va poder fer abans amb la consulta? Per què des de CiU es pretén donar per complert el programa electoral amb què es va presentar a les eleccions del 2012 quan el procés participatiu finalment realitzat el 9 de novembre no té res a veure amb l’exercici del dret d’autodeterminació -la consulta- promès? Per què Artur Mas s’arroga l’èxit de la mobilització quan és obvi que sense el concurs de tots els partits polítics i, sobretot, de la gent més enllà de les sigles no hauria estat possible?

Té intenció el president de la Generalitat d’encarrilar una resposta ràpida al repte sobiranista o preferirà seguir marejant la perdiu i allargar la legislatura tot esperant primer d’una decisió del Tribunal Constitucional sobre la llei de consultes i després de les eleccions generals a Espanya per veure si canvien les majories? Per què insisteix en un diàleg que és evident que la part espanyola no desitja? Es conformaria ara amb una tercera via: un pacte fiscal, una reforma de la Constitució o alguna cosa semblant? Per què continua sense corregir, com en realitat no ho ha fet mai, plantejaments dels seus socis d’UDC que sobre el paper semblen dissonants amb els de CDC? Per què es decanta abans per acords amb el PSC que amb ERC? Pensa avançar les eleccions i donar-los caràcter plebiscitari o, en la mesura que únicament les convocarà si és amb les seves condicions -llista única encapçalada per ell per obrir un procés de negociació amb el Govern espanyol sobre la independència-, només les té en ment com una taula de salvació personal?

I algú pot posar la mà al foc que el que en veritat preferia Artur Mas era que la fiscalia no interposés la querella? Quina millor opció per situar-se a als altars del catalanisme en detriment d’Oriol Junqueras? O és que al Govern espanyol no li interessa abans tenir davant al president de la Generalitat que el líder d’ERC? En quina mesura influirà la querella al desenllaç del procés sobiranista?

Massa interrogants.

Bloc de Josep Gisbert a La Vanguardia

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Security Code:

Entrades relacionades

Back to top button