Nou Cicle

Jordi Ortega: L’ànima verda del PSC, Fòrum Ecològic dels socialistes

Decrease Font Size Increase Font Size Text Size Print This Page

mediambientCoincidint amb la conferència del PSC “canviem la societat” es va anunciar el manifest del Fòrum Ecològic –dels Socialistes de Catalunya. Expressa la insatisfacció amb una política de curt alè, és la política del simulacre incapaç d’abordar dels reptes i desafiaments planetaris, en què l’ecologia és una oportunitat per posar les coses en moviment.

L’últim any Europa ha evitat prendre cap decisió: esperava que passessin les eleccions alemanyes. La crisi de l’euro, la crisi ecològica, la crisi europea, la crisi energètica; requereixen de solucions imaginatives i responsables. La societat espera una agenda política ambiciosa, recuperar la passió per la política.

L’ecologia social el cor de l’esquerra del segle XXI.

Per què un  Fòrum Ecològic? La socialdemocràcia ha perdut massa temps en el dilema d’abraçar el neoliberalisme -polítiques d’ajust- o abraçar un desenvolupament cec als riscos tecnològics i ecològics. La crisi ecològica és estructural, això vol dir que ha d’integrar-se en tots els nivells del debat polític. La modernització ecològica d’economia i la innovació de la tecnologia verda són, al segle XXI, vectors de la transformació social.

Els socialistes francesos partien de postulats de l’esquerra tradicional, durant una dècada havien situat l’economia i l’ecologia en bàndols contraris. Avui el govern de François Hollande està afrontant una ambiciosa “transició ecològica” o una “transició energètica”, en el seu últim congrés va proclamar que l’ecologia social és el nou cor de l’esquerra del segle XXI. No va ser fàcil. El canvi climàtic era absent en el menú de la universitat d’estiu de La Rochelle. El canvi de cultura política va ser asfaltat per fòrums com Pôle écologique du PS. L’ecologia n’est pas 1 luxe pour bobos-va dir Nicoles Bricq ministra d’Ecologia.

Aire fresc en la cultura política europea.

Al sud d’Europa l’ecologia política no s’ha fet amb un lloc en l’agenda dels governs. Encara es pot sentir qui qualifica l’ecologia, com en els anys setanta, d’un perill per al progrés del país. Els polítics fan servir l’argot de la “sostenibilitat” sense tenir la menor idea de què signifiquen les paraules.

No n’hi ha prou amb el recent informe de canvi climàtic de l’IPCC? El repte ens permetria recuperar la inversió anterior a la crisi, però en lloc d’endeutament, ens oferiria estalvis futurs. Austers amb la terra, esplèndids amb les capacitats humanes (2215 pàgines d’advertències).

Erhard Eppler que va crear el concepte de “reconversió ecològica de la societat industrial” sent secretari d’estat de cooperació amb Helmut Schmidt, una excentricitat en aquella època per al canceller alemany. Quatre dècades després Heiner Geissler, amb 83 anys, exsecretari general de la CDU, és un dels defensors d’una coalició entre CDU-Verds.

Amb tres dècades de retard conservadors ecologistes.

La revolució energètica és una tasca titànica que no la pot realitzar la CDU amb els seus, fins ara, socis liberals, el FPD s’ha oposat i obstaculitzat la modernització ecològica de la societat, una nefasta política que els ha conduït a quedar fora del parlament. Heiner Geissler qualifica una coalició CDU-Verds “d’alguna cosa nova, aire fresc”. En canvi, Alexander Dodrindt, secretari general del CSU rebutja als Verds: són els nostre oponents, no els nostres socis. Hi ha “massa forces neo-conservadores que es lliuren a posicions passades de moda”-assenyala Heiner Geissler.

En els anys setanta Heiner Geissler (CDU), amb Erhard Eppler (SPD), Henrich Böll (Verds),Ernst Ulrich von Weizsäcker (SPD), Klaus Töpfer (CDU), etc., Van crear el Deutchen Umweltstiftung. Van asfaltar aquestes vies que condueixen a una modernització ecològica de la societat no sense conflictes interns, són sense coratge, sense valentia. La nit electoral Heiner Geissler, sense oblidar la seva faceta d’activista d’ATTAC contra el capitalisme financer, va sortir a l’escenari per ballar i celebrar la victòria amb Angela Merkel. Té por la socialdemocràcia de respirar aire fresc?

Manifest ecològic dels socialistes.

Si alguna cosa li va faltar al tripartit d’esquerres a la Generalitat va ser una cultura del pacte i diàleg. Encara més, li va faltar una socialdemocràcia verda capaç d’imposar un rumb cap a la modernització ecològica de la societat industrial. Va decebre al oferir el mal menor, evitant grans reptes i desafiaments. La Fabrique Ecologique a França o Institut Solidarische Moderne a Alemanya permeten imaginar-nos polítiques estratègies de canvi que vagin més enllà de dia a dia. Avui és urgent una primavera política capaç de tornar a mobilitzar la societat per grans objectius.

El Fòrum Ecològic proposa deu punts per a un nou curs polític. Alguns estan en sintonia amb el manifest, previ a les eleccions alemanyes, a favor d’un canvi de rumb, s’espera no només un canvi de govern, un canvi de política, d’actitud, de conceptes. Jürgen Habermas escrivia a Bewegung jetz: ” No confio que sigui suficient posar les alternatives sobre la taula per guanyar, cal un canvi real en la política”.

Bloc de Jordi Ortega a La Vanguardia

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Security Code: