Portada

Jordi Ortega: Els càrrecs de responsabilitat als governs, per a polítics o experts? La política energètica d’Obama

monizBarack Obama ha triat a Ernest Moniz com a secretari d’Estat d’Energia. El cop de porta que va donar el seu antecessor Steven Shu, Doctor en Física, premi Nobel i expert en energies renovables, “va sonar com un signe d’interrogació”-com diria Joaquín Sabina. Havia qualificat els seus quatre anys al capdavant de la màxima responsabilitat energètica del país, en la seva carta de renúncia, de tornada a l’edat de pedra. Els seus detractors van celebrar la seva sortida, sense rodejos li van desitjar Godd Riddandces (como en la pel·lícula: podreix-te!).  No “tenien raó”, Steven Chu “tenia raó”; aquesta vegada el govern dels Estats Units, “amb una excepció”, apostava per les energies renovables.

El substitut en el càrrec és un doctor en física nuclear i director del programa d’energia de la MIT; ja va ser subsecretari d’Estat d’energia amb Bill Clinton. L’elecció d’Ernest Moniz pot donar la impressió de que als Estats Units hi ha un model de bon govern que privilegia la meritocràcia; accedeixen a llocs d’alta responsabilitat persones d’alta qualificació. Encara més quan han de prendre decisions sobre problemes complexos. No estarem caient en una crítica fàcil a la política? Ja se sap, a Espanya es privilegia, per sobre del coneixement, persones del cercle polític del govern sense la preparació suficient.

Ens precipitaríem en els elogis fets al nomenament de Barack Obama. Només cal repassar la premsa dels Estats Units per veure els nostres judicis, en part a aquesta mania d’elogiar tot el que ve de fora i, per una altra, despotricar tot el que fem. El model energètic de Steven Chu, no cal oblidar, el va trobar a Espanya. Mentre aquí va ser, barroerament, desmantellat.

Experts contra polítics

Qui és Ernest Moniz? Va publicar The Future of Natural Gas, un projecte finançat per 5 milions de dòlars a través de la Clean Skies Foundation que la presideix Aubrey McClendon -que dirigeix ​​Chesapeake Energy Corp, dedicada al fracking. Robert Howarth i Ingreffea Antony se’ls va ocórrer fer un estudi -editat a Climatic Change- sobre la petjada de carboni de fracking. Clean Skies Foundation va emetre una refutació qualificant l’estudi de Garbade Science (ciència escombraria).

Ernest Moniz, director d’Iniciativa Energètica MIT (MITEI), és uns dels màxims exponents del que s’ha anomenat la frackademia. Els socis fundadors de MITEI són BP, Schell, ENI, Saudi Aranco; cadaun va donar 25 milions de dòlars per realitzar una investigació científica compromesa amb la indústria del petroli i el gas. Entre els seus membres hi ha Chevron, Gas Technology Institute, etc., Chesapeake Energy també el va finançar. La seva tasca és donar suport a les afirmacions sobre els avantatges del fracking amb arguments econòmics i ambientals.

Barack Obama va rebre una carta d’organitzacions contràries al fracking “si bé apreciem els seus recents comentaris públics de la necessitat d’abordar el canvi climàtic, el nomenament del senyor Dr Ernest Moniz, defensor de la fracturació hidràulica, amb estrets vincles amb la indústria del petroli i gas, suposa un gran pas cap enrere” -la signen Breats Cancer Action, Food & Water Wacht, Democracy for America, 350 org. Exagerat? La Weinberg Foundation dedicada al desplegament de les energies segures, netes, assequibles i que, a més, combaten el canvi climàtic, o sigui, l’energia nuclear rebatejada d’energia ecològica celebraven l’elecció d’Ernest Moniz per Barack Obama.

Ernest Moniz advertia al butlletí de científics del MITEI que suprimir abans de 2050 l’energia nuclear tindria efectes sobre el canvi climàtic. Bill Gasti espera, després del nomenament, obtenir fons d’R+D per al desenvolupament de centrals amb tori, el seu projecte utòpic de TerraPower: unes nuclears més barates, més eficients, i més segures que les convencionals. Aposta per la captura de CO2, la nuclear i el fracking.

Més que candidat per al Nobel de física, el seu paper de guru li permetria obtenir el Nobel del cabildeig. Aposta pel renaixement nuclear, “seria un error deixar que Fukushima causés un abandonament de l’energia nuclear i els seus beneficis… costa menys de 2 cèntims de dolar el kWh”, escrivia a final de 2011 per a Foreign Affairs, i proposava utilitzar la llei energètica de 2005 per reduir el risc d’inversió en noves nuclears: subsidis, despesa ocasionats per retards, crèdits fiscals, etc. No cal profetes. AREVA acaba de reconèixer que el MWh nuclear, realment existent, ja està per sobre de 100 euros -la central en construcció.

Què té de dolent el nepotisme?

Nepostime és el terme que s’usava per evitar que els papes cedissin el càrrec a nebots (o fills il·legítims). Quan John.F. Kennedy va nomenar al seu germà va ser un cas de nepotisme. Són tan dolents els càrrecs d’alta responsabilitat que accedeixen després d’una carrera política? Comença a canviar la percepció que els partits polítics tenen de l’energia, situant-la en la seva agenda política, accedint càrrecs de responsabilitat política amb una comprensió dels reptes i desafiaments en problemes molt més complexos -amb interessos creats.

Com podrà Ernest Moniz prendre decisions independents de la indústria energètica si ni tan sols els seus estudis són de fiar? Ha estat sis anys al capdavant del Consell de Tecnologia de BP, que va proporcionar 50 milions de dòlars a l’MITEI, en posicions similars en diverses empreses d’enriquiment d’urani, va ser membre de la junta d’ICF internacional, una consultoria energètica i ambiental de la què va obtenir 158.00 dòlars i accions-segons l’informe anual de 2011. Veiem aquesta fusió entre economia, coneixement i política, posar en perill la democràcia basada en la separació i equilibris entre aquestes esferes. Un exemple el tenim a la Universitat de Zuric, rep 100 milions de la Unió de la Banca Suïssa (UBS) per legitimar paradisos fiscals, l’avantatge que ofereix la competència internacional, etc. És la manera d’influir en les decisions polítiques.

Cometríem un error si deixem que les decisions les acabin prenent els que tenen el control de les definicions -com assenyala Ulrich Beck, el domini de les condicions de producció d’idees. Els socialistes belgues acaben d’elegir de president Paul Magnatte, el que va ser ministre d’Energia i Canvi Climàtic. Descobrir el lleó polític que hi ha darrera de determinades qüestions, com els reptes energètics i els desafiaments del canvi climàtic, per culminar una carrera política. A l’SPD, Signar Gabriel, el seu president, i Peer Steinbruck, el seu candidat van ocupar màximes responsabilitats en medi ambient i energies renovables. Els Estats Units pot perdre definitivament el tren del segle XXI.

Bloc de Jordi Ortega a La Vanguardia

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Security Code:

Entrades relacionades

Back to top button