Portada

Jordi Ortega: Cap a un postparlamentarisme? Crisis de la representació democràtica

congreso2A les constitucions democràtiques no hi ha límits materials, només procedimentals; expressa la fórmula de Rousseau i Kant per assenyalar que l’únic criteri de legitimitat democràtica possible resideix en el dret. La suposada crisi de l’euro s’ha convertit en una crisi democràtica que ens porten vells dilemes entre el poder constituent i el dret constituït, la pròpia constitució. En les antigues relacions de poder preval el que Mao anomenava “el poder basat en els canons” amb el qual imposar als altres la seva llei. Carl Schmitt té una altra definició lapidària “el sobirà és qui decideix l’estat d’excepció”. A Europa la sobirania de la troica prescindeix del poble. No és una crisi econòmica és una crisi política.

Les revolucions constitucionals de final del segle XVII converteixen els ciutadans en ciutadans democràtics d’estats de dret. Posa fi a les guerres civils en excloure “l’enemic interior”; inclòs els terroristes se’ls jutja mitjançant el dret, tractant-los de delinqüents, no d’enemics. Kant inclou l’hospitalitat per a les relacions amb “l’altre”, no per filantropia, per un dret aplicable a tots els éssers humans. No cal que comparteixin aquesta descripció per apreciar que a Europa recorre una densa boira de la Contrail·lustració.

Dels representants de la sobirania popular

Les democràcies parlamentàries estan en crisi. Els diputats tenen cada vegada més dificultats per complir amb la seva funció, és a dir, sotmetre les decisions dels governs als controls i la rendició de comptes. Aquesta relació entre els diputats i la sobirania popular està continguda en l’article 67.2 de la Constitució; assenyala que els diputats, representants de la sobirania nacional, “no estaran lligats per mandat imperatiu” (les mateixes expressió en l’article 57.3 de l’Estatut de 2006 ).

Potser la constitució alemanya és molt més concisa. En el seu article 38.1 assenyala que els diputats representen tot el poble, no només aquells que l’han votat en eleccions directes, lliures, iguals i secretes. Les seves decisions només estaran subjectes a la seva consciència (nur ihrem Gewissen unterworfen); exclou la coacció per ordres o instruccions (Aufträgen und Weisungen).

La Constitució dels Estats Units obre amb una provocativa proclama de sobirania popular: “Nosaltres, els pobles”! Dóna legitimitat de sobirania popular a la unió dels Estats Units. L’article 1.1 de la Constitució situa de subjecte constituent a Espanya. En l’article 1.2 es reconeix que els poders de l’estat emanen de la sobirania nacional que resideix al poble. Però la voluntat política no és l’expressió del poble, en l’article 6 situa en els partits polítics el instruments per a la participació política i l’expressió del pluralisme.

Als països democràtics del nostre entorn el govern ha de guanyar-se la majoria parlamentària en cada votació. A Espanya el debat parlamentari difícilment aconsegueix algun titular. Tenim una de les vides parlamentàries de pitjor qualitat, tot està decidit per endavant, per a què presentar una proposta, si serà rebutjada per endavant?, O per què presentar-la si estar decidida per endavant? Els diputats segueixen a cegues les consignes de lleialtat. En 16 anys només 4 vegades s’ha aplicat l’article 33 del reglament del grup socialista.

Se m’ennuega la torrada quan, mentre esmorzava llegia l’article 33 i 34: “el comitè de direcció podrà sancionar l’emissió de vot contrari”… i que només “el ple del grup podrà excepcionalment acordar la llibertat de vot”. Passa una cosa similar en altres democràcies parlamentàries liberals?

De les democràcia parlamentàries liberals.

Saben que la decisió de formar una gran coalició no la va decidir quatre caps pensants, per després sotmetre-la a la legitimitat del màxim òrgan entre congressos. L’SPD va cridar a consulta a 450.000 militants. Abans de conèixer el resultat la periodista, Marietta Slomka, que entrevistava al president de l’SPD, Sigmar Gabriel, a la televisió. Va insistir en un punt ja que “com a periodista tinc la tasca d’enfrontar els polítics amb crítiques … som independents, no importa qui estigui en el poder”. Qüestionava si era constitucional que l’SPD celebrés un referèndum entre la militància perquè el partit accepti o rebutgi la gran coalició, no és una cosa que han de triar els diputats, representants del poble, en lloc d’uns centenars de milers de militants de l’SPD?

Sigmar Gabriel es mostrava sorprès, anem a prohibir la democràcia interna del partit? És una ximpleria el que planteja! Per descomptat que respectem la constitució, la decisió vincula la direcció de l’SPD, cada diputat ha de votar en consciència, el contrari seria una coacció que exclou la constitució.

Marc Bülow va fer campanya en contra. Altres criticaven una gran coalició en públic, escrivia un dirigent a twitter, però el vot és secret. Bülow exposava les raons per les quals votar NO al Bundestag; encara el 77% de l’SPD que va votar un 75% es va pronunciar a favor d’una gran coalició. Reconeixia l’ampli debat basat en arguments, no com altres vegades, decisions a porta tancada. A molts membres els hi desagrada la gran coalició, un altre té dolors abdominals, ell, com a diputat, és responsable davant la seva consciència.

Reflexionava de la necessitat d’un govern amb una àmplia majoria parlamentària per enfortir els mecanismes de control parlamentari. No només comissions d’investigació, es tracta afrontar la crisi de representativitat democràtica. Quin va ser el resultat de la votació? CDU i SPD sumen 504 diputats, només van donar el suport a la Gran Coalició 462 diputats. Algun diari va titular 42 diputats díscols?

Una democràcia anormal?

Falta un debat sobre la qualitat de la nostra democràcia. S’aproven lleis, com la del sector energètic, que els diputats són incapaços de llegir i entendre. Soria ha concentrat en tres mesos més activitat legislativa que Sebastián en tres anys, cada mes aprovava un nou RDL exercint l’executiu la potestat legislativa. Un diputat liberal alemany reconeixia a twitter, mitja hora per a la votació, estic a la pàgina 320 em queden 280 pàgines. Què fer? Seguir confiar en el criteri de la cúpula del partit.

Es podria seguir. L’energia està desapareguda del Parlament de Catalunya, el govern aprova, sense encara presentar al parlament, un pla d’energia de 815 folis després de les eleccions, en funcions. Si Europa li demana a Mariano Rajoy que compti amb una autoritat independent de responsabilitat fiscal, es compleix el tràmit, es desvirtua en la seva tramitació, no passa res. A qui es nomena als organismes reguladors? Algú a qui el govern pugui trucar a les 2.00 del matí perquè, en pijama, digui a les 4.15 el que vol el govern. Va passar a la CNMC. El més greu és que passi desapercebut, no provoqui cap reacció.

Ens hauria de partir de riure llegir el llibre Post democràcia de Colin Crouch. En ell carrega contra la vida parlamentari britànica, no es tallen un pèl per denunciar les portes giratòries, interessos creuats, etc. A Anglaterra, el parlament va rebutjar la intervenció militar a Síria, una lliçó d’humilitat per a David Cameron, no d’arrogància. Quan s’ha vist que 50 diputats del PP votin contra el que proposa Mariano Rajoy? El parlament aprova la reforma energètica, a les dues hores el govern li demana a la CNMC elabori una alternativa al mercat aprovat pel parlament. És possible trobar una desautorització més flagrant a la sobirania nacional?

Lobby über aller és el titular de la premsa al fet que el canceller de presidència, Roberto Fofalla, hagi deixat la política per amor, no a la seva jove núvia, al càrrec de director general de BDEW, Associació de la Indústria d’Energia i Aigües. El públic un trampolí per al negoci privat. Més de 40 diputats del Bundestag han subscrit un codi de conducta ètic per millorar la transparència de la seva activitat, brindant-se davant dels grups d’interès, es comprometen a fer públiques totes les reunions, dinars, sopars, ingressos complementaris per quins serveis, etc.

Dels règims parlamentaris liberals

La crisi de l’euro és política i democràtica. Amb greus errors de governança, manca de valor i independència d’organismes reguladors, manca de control parlamentari. Els parlaments s’han posat contra les cordes aprovant mesures de rescat a països perifèrics, que com després ha reconegut el FMI han suposat enormes danys a aquestes economies, ningú va rebutjar aquestes nefastes mesures criticades al carrer? Els representants de la sobirania nacional el que no poden fer és escudar-se en un vot “mandat imperatiu”, on miraven, a les elits financeres a les que confien les elits polítiques? Estaríem instaurant un règim basat en la irresponsabilitat organitzada.

La socialdemocràcia hauria d’abanderar regenerar la vida parlamentària, evitar seguir el guió oportunista d’una pragmàtica del poder pendent més de les enquestes que la voluntat configuradora capaç d’oferir una perspectiva de futur. Contextualitzar la crisi de l’euro com una crisi democràtica. L’últim que s’hauria de fer és sacsejar la bandera de la disciplina, estaríem fent un pas enrere en la història, o volem aquesta identitat positiva que unifiqui el poble, com deia Carl Schmitt, que unifiqui el poble? Quan les relacions internacionals sense poder, sense estat global, estan regides pel dret, es domestiquen jurídicament l’estat nació en termes de Jürgen Habermas. Resulta temorós recuperar el concepte d’enemic interior.

Hi ha coses que haurien de començar a clamar al cel: el baix nivell de control parlamentari sobre el govern, etc. No demano viure en la democràcia parlamentària ni britànica, ni alemanya, això si, evitar anàlisis quantitatives quan les diferències són qualitatives, com devia ser turbulenta la vida parlamentària fa dues dècades? La proposta és més modesta, traslladar a la nostra esfera pública els nostres debats que tenen lloc a les esferes públiques en altres països sobre la qualitat de la democràcia parlamentària. Falta més diàleg democràtic.

Bloc de Jordi Ortega a La Vanguardia

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Security Code:

Entrades relacionades

Back to top button