Nou Cicle

Jordi Mercader: Kennedy ja va intuir això nostre

Decrease Font Size Increase Font Size Text Size Print This Page

Aquests dies, recorre la xarxa una frase de Kennedy molt il·lustrativa de la seva habilitat per verbalitzar sentències famoses, tot i que també raonables: “Es pot guanyar amb la meitat, però no es pot governar amb la meitat en contra“. El teòric de la nova frontera va guanyar la seva presidència pels pèls i mai sabrem si hagués estat capaç de revertir la divisió electoral americana. En tot cas, aquella afirmació sembla feta per a la Catalunya de gairebé seixanta anys després, encara que s’hagi de canviar “governar” per “secesionar“.

Hi ha una majoria aritmèticament sòlida per a un govern independentista, nascuda d’una gairebé majoria electoral projectada favorablement en nombre d’escons per una llei espanyola procliu a certa injustícia. Hi ha una urgència indiscutible per accelerar la seva formació per aixecar l’ominós 155 o per aprovar una ajuda extraordinària perquè TV3 pugui fer front al pagament dels 167 milions per l’IVA exigit per Montoro, llevat que alguna ment lluminosa de JxCat estigui pensant en la privatització dels mitjans de la CCMA a partir del greu impacte financer i de continguts d’aquest episodi. Hi ha majoria, però també hi són Puigdemont i la seva exigència de ser investit president sense córrer el risc de ser detingut per la causa oberta al Tribunal Suprem.

La quadratura del cercle sempre ha estat cosa de somiadors de l’impossible. Uns tipus simpàtics i fantàstics sempre que no pretenguin ser presidents del Govern. I aquí estem, amb el país pendent de posar-se en marxa des de fa més de dos anys, amb els seus indispensables socis republicans atordits pel fracàs electoral,  embadalits davant la perspectiva del surrealisme institucional d’un president elegit en la seva absència. Una aposta molt intel·ligent per aconseguir noves suspensions del Tribunal Constitucional; una esperança per convocar de nou a la mobilització de la meitat del país. Puigdemont no té pressa, i tampoc té cap programa de govern conegut, més enllà de buscar el vent propici per onejar l’estelada.

L’hemeroteca ens pot convèncer de la possibilitat que un país segueixi vivint i creixent al marge del seu govern en fase de desgovern, sobretot si aquest no disposa de tots els instruments de política econòmica com és el cas de la Generalitat. Els llargs períodes d’inestabilitat italiana, les negociacions inacabables dels partits belgues per formar un executiu o la recent experiència espanyola de repetició electoral permetrien sustentar un moderat optimisme. Del que no hi ha experiència a la que acudir, perquè no és habitual enlloc, és l’escenari del desgovern provocat pel mateix govern o per la seva majoria parlamentària, interessats específicament en recórrer una llarga marxa a lloms del conflicte i seguits únicament per la meitat de la societat.

Gairebé ningú recorda una decisió governamental de la Generalitat o una iniciativa del Parlament, excepte les recorregudes davant del Tribunal Constitucional pel govern Rajoy. I la perspectiva de l’any nou no inspira cap confiança. Més aviat tot el contrari. La majoria independentista reeditada per les urnes presenta una gran novetat i apunta a la confirmació d’una sospita. La novetat és la distorsió institucional personalitzada pels plans de Carles Puigdemont. La vella sospita és la irresistible lleugeresa política d’ERC, presonera d’una por paralitzant a ser assenyalada com obstacle al càlcul improbable de Puigdemont.

Un país en mans dels gestors de les essències i militants del conflicte té un atractiu molt limitat, excepte per als seguidors de banderes, és clar. Un país instal·lat en la dinàmica de la derrota, cantada pels poetes de la causa com una epopeia imparable fins a aconseguir la victòria, és un malson col·lectiu. Un altre any sense govern de la realitat, dedicat en exclusiva a mantenir la tensió identitària amb un altre govern partidari d’administrar silencis polítics i agressives intervencions legalistes resultarà insuportable. Feliç any.

Crònica global

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Security Code: