Portada

Jordi Matas Dalmases: Unes primàries decisives

PRIMER ACTO CONJUNTO DE LOS CANDIDATOS A LAS PRIMARIAS DEL PSC DE BARCELONAEl vaixell del PSC està tocat i enfonsat. La falta de credibilitat, la deriva electoral dels últims anys, la incapacitat de donar resposta a les dificultats socials, l’erràtica estratègia sobre la consulta i una greu crisi de lideratge són alguns dels mals que pateix la formació socialista. Però el principal problema del PSC no és només l’acumulació d’errors o les males pràctiques de l’actual direcció, sinó la total absència d’autocrítica i d’humilitat per reconèixer que el partit, sota el seu comandament, no va bé. És contraproduent intentar justificar els desencerts propis amb manifestacions altives i desqualificacions a tort ia dret, com sol fer el portaveu del grup parlamentari socialista.

Les primàries que el PSC farà dissabte que ve a primera volta per elegir candidat o candidata a l’alcaldia de Barcelona podrien ser una excel·lent oportunitat -potser l’última- per intentar reflotar el partit, encara que no serà fàcil. Fins ara, la proliferació de declaracions díscoles, la divisió del partit en corrents internes, la reiteració de resultats electorals nefastos i una intenció de vot clarament adversa no ha estat motiu suficient per provocar un cop de timó. En canvi, si unes primàries tan importants com les de Barcelona compleixen uns mínims requisits i es donen uns determinats resultats, podrien comportar un viratge intern.

El procés de primàries ha de garantir els requisits esmentats en els estatuts del PSC: ser un instrument útil i transcendent de participació de la militància i dels ciutadans, que els òrgans de direcció respectin els principis de transparència i neutralitat, i assegurar el fair play – el reglament de primàries preveu que les candidatures perdedores es comprometin a donar suport a la guanyadora-.

Els efectes interns i socials seran més profunds com més gran sigui la participació de militants i, sobretot, de simpatitzants, especialment si aquesta aconsegueix superar les previsions més optimistes i és el resultat de sumar aspiracions transformadores intrapartidistes (que existeixen i són molt nombroses) i actituds responsables externes (no d’outsiders anti-PSC) que desitgen recuperar un PSC compromès amb el catalanisme polític d’esquerres. No obstant això, si tenim en compte el context polític i l’apatia que regna en l’entorn socialista, el repte de la participació és complicat.

Per poder reanimar un partit en estat crític, els resultats de les primàries haurien de reflectir dos senyals inequívocs sobre aspectes fonamentals que el PSC ha abandonat: el pluralisme intern i la capacitat per sumar complicitats amb les esquerres catalanistes. Només així podrien contrarestar les seqüeles de la reunió del Consell Nacional del passat mes de novembre, on el màxim òrgan de decisió del PSC va apostar per un repòquer de disbarats: distanciar-se del catalanisme polític, descuidar la democràcia al si del partit, perseguir el pluralisme intern, defugir la defensa d’una consulta popular i renunciar a emancipar-se del PSOE.

La forma més eficaç de fer visible el pluralisme intern és que la futura candidatura de Barcelona estigui liderada per algú que sigui crític amb l’actual direcció i capaç de marcar un nou rumb per al partit. Algunes de les persones que competeixen en aquest procés de primàries s’han mostrat molt crítiques amb els actuals dirigents del partit, però també haurien de voler aprofitar la força de ser candidat o candidata a l’alcaldia de Barcelona per impulsar un canvi profund i donar un missatge de seny a un electorat que observa atònit les malapteses extravagàncies de Navarro i els seus acòlits.

Qui guanyi les primàries ha de ser conscient que, en el millor dels casos, els resultats de les properes eleccions municipals convertiran el PSC en simple peça d’una hipotètica coalició de govern consistorial i que, tal com estan les coses, els socialistes no haurien desaprofitar aquesta oportunitat. Per això, la persona que sigui candidata socialista a l’alcaldia de Barcelona no només ha de mostrar voluntat de pacte i aptituds negociadores, sinó que també ha de tenir una actitud transversal, un caràcter expansiu i un perfil idoni per sumar complicitats personals i projectes polítics. Una bona carta de presentació per demostrar aquestes virtuts i poder atraure futurs socis de govern és visualitzar un tarannà polític oposat a l’actual manera dels dirigents socialistes.

Una candidatura que fomenti el pluralisme polític dins del PSC i que promogui una manera de fer política basada en l’amplitud de mires, pot provocar un triple efecte: augmentar les expectatives electorals, establir les bases per formar un govern de coalició i ser un bon exemple perquè en altres municipis es presenten candidats i candidates que ara estan en procés d’hibernació política i que esperen veure a la primàries de Barcelona una espurna d’esperança.

 El País

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Security Code:

Entrades relacionades

Back to top button