Portada

Jordi Homs: La Casa Usher

usherDes de la Monarquia a l’Ajuntament de Lloret , un descrèdit inèdit, creixent, s’estén a l’ombra d’un reguitzell imparable de casos  de corrupció, provocats per un ús i abús del poder afavoridor d`un establishment polític i econòmic, que ha fet i fa, les amèriques, aquí. Pandèmia que afecta a les màximes autoritats, institucionals i partidàries, els quals semblen que estan en la línia de foc creuat, entre imputats influents i l’opinió  pública indignada, davant tan enriquiment inacceptable, i tanta pobresa emergent.
Ambientació irrespirable, que afegida a la impotència, ja sigui per falta de capacitat i/o voluntat, de tants Parlaments, Governs Consistoris, a l’hora de trobar solucions efectives que permetin superar aquesta crisi omnipresent, i els seus durs impactes, frena tota opció d`un nou ordre social i econòmic, basat en la democràcia  l’ètica i la racionalitat humanística.
Amb un 20% de pobresa infantil, un 56% d’atur juvenil, i un Estat del Benestar en procés de desmantellament progressiu, que poc a poc va deixant fora del sistema als sectors més dependents i necessitats, el pessimisme, la por i el desconcert avancen, provocant graus no coneguts, ni viscuts en democràcia, d`infelicitat, i frustració, individual i col·lectivament parlant.
Aquell conte d’Edgar Allan Poe, que recull l’ensorrament de la Casa Usher, es una magnifica metàfora del moment actual, quan un darrera l’altre cauen els pilars d`una dolentíssima Governança política, econòmica i social, entreveient-se, clarament, la urgència de tancar aquesta etapa, i encetar un temps nou, i millor.
Mentrestant, masses ombres i poca llum  reflecteixen un sistema democràtic, que si no vol preparar la catifa als populismes que venen, a l`antieuropeisme que arriba, a les crisis cronificades que no s`en van, cal que la societat avali nous lideratges, una generació nova de  politics i politiques, compromesos, sincers i honestos, que lluitin per fer valer la sobirana popular, per damunt de qualsevol altre poder.
Com molt bé concreta en Raimon Obiols, cal transferir poder, capacitat de decisió, control i acció a la ciutadania, per part del món polític. És a dir, traduir en nous formats, mecanismes, i regles de joc democràtic, els quals donin veu i vot als electors subjecte actiu i determinant. Significa un nou programa polític, econòmic i social, el qual centri la democràcia com a lliure llenguatge expressat d`un poble, nació, estat i continent, a partir del respecte i protagonisme de l’esser humà i la seva condició social.
En aquest  context,  cal reconèixer la valuosa aportació que el PSC fa a la regeneració democràtica, a l’optar decididament pel sistema de Primàries, com a procés obert i participatiu per escollir els seus candidats/es que han de encapçalar les seves llistes electorals. Decisió aquesta, que ben segur marcarà tendència, agenda i cultura democràtica, dins i fora, i que exemplifica com , quan hi ha idees bones, gent que hi creu i les defensa, connectant amb el cos social, és possible produir canvis pregons, en un partit necessitat d’establir noves complicitats amb la societat organitzada, amb els generadors de pensament alternatiu, amb el sectors més dinàmics i creatius.
Ara cal seguir avançant pel camí de definir noves polítiques, nous instruments i noves intervencions, les quals permetin passar d’una Catalunya feble a una de forta; d’un país sense nord, a un país que ambicioni ésser de les millors síntesis socials, econòmiques i culturals del nostre entorn europeu; que permeti passar del creixent autisme polític a fer aliats solvents, a  España, al Mediterrani, a tota Europa.
No és temps de cofoismes anestesiants, i si de d’una tensió creativa, per a esforçar-se més en aprofitat els recursos propis. Tanmateix cal esmerçar totes les energies en aixecar una nova catalanitat de la quotidianitat incloent, de tots i totes, que substitueixi la cultura de la dualització socio-econòmica, per  un altre de la cohesió i la unitat civil, el millor aval pel progrés de tots. Aquesta Catalunya ha de parlar de tu a tu, amb España, per tal d’acordar un nou marc constitucional, que transformi l’esgotat model autonòmic, per un estat plurinacional, que ha de reflectir la realitat, que fa 36 anys no va esser reconeguda, i que avui exigeix un canvi pregon a tots els nivells, no subjectes a correlacions de forces parlamentaries, ni dins el Tribunal Constitucional.
Un altre Catalunya influent, protagonista, compromesa amb un europeisme complert com a subjecte  històric, democràtic, polític, social i cultural, referent en un procés de globalització integral, necessita d’un gran bloc progressista català, que de nou impulsi una nova cultura política regenerada, de l’acord, el pacte i els consensos d`ampli espectre entorn la indestriable unió entre el model social i la reivindicació nacional.
En aquesta cruïlla la proposta de l’Aliança Catalana de Progrés, la qual tan decididament impulsa en Joan Ignasi Elena, com a punt de trobada, de les esquerres catalanes via partits, moviments i compromís ciutadà, per a treballar per a la alternativa política i econòmica i cultural, davant el nacionalisme conservador de CIU i/o de PP, esdevé la formulació més novedosa i atraient , de treball i relació polítics, que neix i es justifica, en la pròpia necessitat , de democràcia econòmica i social.
Idees força, que van agafant força, per a un temps de canvis, transformacions i realitats noves.

Sentir, Pensar, Actuar

Un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Security Code:

Entrades relacionades

Back to top button