Espai socialistaPortada

Jordi Font: Campalans, contra vent i marea

Cal que consti en algun lloc. Vet aquí que una vegada, quan feia de coordinador de cultura de la Diputació de Barcelona, em van venir a oferir un vaixell de la Campsa que hi ha havia al port, destinat al desguaç, per si volíemfer-ne una biblioteca flotant per a la Barceloneta. Em va sobtar molt que el seunom fos Campalans. Vaig fer valorar què costaria el manteniment del vaixell reconvertit en biblioteca: era ruïnós, impracticable i, malgrat que la idea ens agradava, ho vam deixar córrer. Sobre el nom, em van explicar que abundaven els petroliers de la Campsa començats per Camp (CamponavíaCamponubla…) i, d’aquí, que un es digués Campalans, res a veure amb cap nom de persona. Cap dubte. Em va semblar, però, massa casual, vaig investigar i va resultar que havia sigut fletat a finals de 1933 pel ministre de marina Lluís Companys, poques setmanes després de la mort de Rafael Campalans

Òbviament, havia sigut cosa del ministre, un homenatge gairebé íntim, que no consta enlloc, un vaixell més de la Campsa començat per Camp…: “I diu que ha de començar per Camp? Doncs, miri, aquest és dirà Campalans

El fet és que el petrolier Campalans va navegar a tot drap i va lluir el nom del dirigent socialista durant tot el franquisme, camuflat entre altres vaixells de la Campsa començats per Camp, sense que cap jerarca victoriós atinés a posar-li Generalísimo ni José Antonio ni Sanjurjo ni res per l’estil… 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Security Code:

Entrades relacionades

Back to top button