Eleccions al ParlamentPortada

Jordi Amat: Laura in the Sky with Diamonds

La culpa va ser de la periodista Isabel García Pagán. En el seu article de dilluns es referia al document que druides de Junts han elaborat per concretar quines accions s’haurien de dur a terme durant la propera legislatura amb l’objectiu de fer efectiva la independència suspesa en algun lloc d’un gran país.

Dic que la culpa va ser de la cronista García Pagán. No perquè ella subratllés el valor del document en qüestió sinó perquè donava algunes pistes sobre com s’havia redactat i quina es pretenia que fos la seva difusió electoral. Revelava, primer, que la seva escriptura no havia estat plàcida dins de la formació política liderada per Carles Puigdemont i, després, que la candidata Laura Borràs no l’exposaria en els mítings sinó que més aviat faria el possible per no publicitar-lo.

Aquestes dues pistes -les tensions internes i una vergonya aliena més que comprensible- eren caminets massa suggerents com per aventurar-se a transitar-hi. I la veritat és que, malgrat tot, ha valgut la pena arribar al final de les cinc pàgines del document orgànic del partit nacionalista. En aquests temps de vida gris i rutinària, llegir-lo permet descobrir mons alternatius, oblidats o desconeguts, que habiten entre nosaltres. És com viatjar a l’altra vida teletransportat per un al·lucinògen caducat la tardor del 2017 que et permet entrar en contacte amb la pura fantasia.

El nou viatge lisèrgic començarà després de la constitució del nou Parlament. Aquell dia s’aprovarà una resolució que enllaça amb altres del passat mític, però que en aquest cas proposarà avançar per la via de la paranormalitat institucional: el moviment independentista autopercebut com a poble sobirà – «la majoria social de país, autèntic subjecte de qualsevol procés polític democràtic »- reconeixerà com a Autoritat Nacional (les majúscules són seves) a un organisme privat amb seu a Waterloo -el Consell per la República integrat per representants de partits i associacions independentistes més un cantautor jubilat- i que, com si tingués l’arca perduda, patrimonialitza el manament sagrat de l’1 d’octubre i va mostrant la seva llum pel món. El nou govern que surti de les urnes el 14F, simultàniament, iniciarà els preparatius per a l’enlairament psicodèlic a l’interior. Si cal rebentar l’ordenament que és garantia de convivència, tu somia, flipa i apreta amb la desobediència institucional.

Aquest viatge no serà en solitari ni tan sols caldrà levitar en la Generalitat cànem. El pla es coordinarà amb els governs locals, que en la foscor de la nit estelada n’estan esperant l’arribada. Les institucions dissenyaran un pla que els ajuntaments implementaran i, en aquest nou magma peronista on el privat es fusiona amb el públic, els agents socials tindran un paper protagonista actuant com «eines de país». Durant aquest procés la realitat llunàtica es mantindrà, per descomptat, en el pla simbòlic. Hi haurà un compromís en virtut del qual, si se celebra un acte oficial a Catalunya i representants de l’Estat hi assisteixen ni que sigui per protocol, els de la Generalitat el boicotejaran. Si no els veiem, com si fossin espectres, és que no hi són. Aquest buit seguirà desempoderant les institucions catalanes perquè es tracta de destruir la institucionalitat vigent, però ja col·locats -i realment cal anar-hi molt- el sabotatge no ha de ser tan sols polític. També serà econòmic. S’ha de guanyar independència en relació amb «els oligopolis espanyols» i això s’aconseguirà tallant la relació amb les empreses de l’IBEX, especialment les que proveeixen serveis estratègics -Finances, energia, comunicacions.

Aleshores s’activarà el manament que està conservat a l’arca, el país es mobilitzarà fins on sigui necessari i les potències mundials reconeixeran la nova República. Ho veig. Tot és a punt. Tot està preparat. I és una llàstima que, després de les discussions internes que han tingut per redactar-lo, aquest Compromís no s’exposi en cadascun dels mítings que Junts celebri durant aquesta campanya. Cada dia. Cada hora. Perquè entre arbres de mandarina i cels de melmelada, Laura Borràs podria demostrar de nou la seva aptitud retòrica passejant entre les flors i amb la seva mirada calidoscòpica. Un altre món és possible, és clar que sense la meitat dels seus. Tant se val. Porten anys vivint en un relat decorat amb flors de cel·lofana grogues i verdes. Sonarà com una dolça cançó antiga, com una melodia interpretada per un orgue. Laura al cel amb diamants.

The Objective, 3 de febrer de 2021

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Security Code:

Entrades relacionades

Llegeix també
Close
Back to top button