Portada

Joaquín Estefanía: Els anys bàrbars

Cal allunyar-se de la conjuntura més immediata per analitzar la política de retallades en la despesa pública i de reducció dels drets laborals que, amb diferent grau d’intensitat, s’està perpetrant en la major part dels països europeus. Aquesta posa en qüestió un dels senyals d’identitat centrals de la construcció europea: la prosperitat econòmica i el model social, la millor utopia factible de la humanitat. No és estrany que davant això la comissària Vivianne Reding, pertanyent a una de les famílies que van determinar el pacte social europeu després de la Segona Guerra Mundial (la democristiana), declari: “Europa viu el perill d’un retrocés democràtic (…) Jo proposo convertir el 2013 en l’any dels ciutadans: que diguin què volen”.

Les retallades fan perillar tots i cada un dels cinc pilars de l’Estat de Benestar europeu: educació, sanitat i les pensions universals i públiques, la dependència i, no cal oblidar-se’n -encara que amb massa freqüència es fa- el dret laboral, la negociació col·lectiva, i la socialització dels salaris. Només cal caminar pel centre de moltes ciutats europees sense els ulls tancats per observar els estralls de les retallades en termes de marginació: l’augment dels desafiliats al sistema i dels exclosos. És el que l’analista americà Michael Lewis -que es va fer famós amb el seu llibre “El pòquer del mentider”, sobre l’escàndol del banc d’inversió Salomon Brothers, precedent dels abusos de Wall Street a partir de l’any 2007-, ha denominat “El nou Tercer Món europeu” (Boomerang, edicions Deusto).

En una bona part d’Europa, al contrari que en les últimes dècades, s’està donant una proletarització de les classes mitjanes en lloc de l’aburgesament de les classes baixes d’abans. L’informe de l’Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE), titulat “Estem dividits. Per què la desigualtat segueix creixent”, ho manifesta (encara que la seva anàlisi desborda el glacis europeu): l’increment de la desigualtat al nivell més alt dels darrers trenta anys -l’herència de la revolució conservadora- a causa sobretot de la creixent desigualtat entre els salaris, que suposen el 75% dels ingressos de les llars. Quan presenta aquest informe, el desembre de 2011, el secretari general de l’OCDE, Ángel Gurría, declara: “El contracte social s’està començant a desfer en molts països. La incertesa i les pors a l’exclusió han arribat a la classe mitjana en moltes societats. La gent sent que està patint una crisi de la qual no són responsables (…). Tractar la qüestió de la justícia és una condició sine qua non per al restabliment de la confiança “.

Però el fenomen va més enllà de la crisi de l’últim lustre. Té a veure amb el sistemàtic debilitament del model social europeu. La tendència a la desigualtat es manifesta no només quan s’estudia la distribució de la renda primària (les diferències salarials) sinó també quan es fa amb la renda disponible (després dels impostos i l’acció de les transferències per a la protecció social). El factor decisiu per explicar la situació de la pobresa, la desigualtat i l’exclusió està en el mercat de treball. El passat mes de febrer es va donar el major nombre de desocupats dels últims 15 anys a la UE: 24,3 milions d’aturats. Amb dues característiques principals (que es multipliquen a Espanya): l’intens creixement de l’atur entre els sustentadors principals de les llars, molt superior al d’altres èpoques, el que minora l’efectivitat de la xarxa de protecció social que significa la família, i l’increment sense precedents (i acceleradíssim) del nombre de llars amb tots els seus integrants fora del mercat laboral, el que es tradueix de manera directa en pèrdua de benestar.

La insuficiència de les mesures de protecció a la desocupació i les restriccions financeres dels Estats en l’actual context d’austeritat oficial, d’increment de la pobresa i de la desigualtat, susciten seriosos interrogants sobre el perill d’inestabilitat social. Recordem a Gil de Biedma (Llàgrimes): “He ara el dolor/ dels altres, de molts,/ mal de molts altres, mal de tants homes (…)/ dolor de tants éssers injuriats/ rebutjats, retrocedits a l’últim graó”.

El País

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Security Code:

Entrades relacionades

Back to top button