CatalunyaPortada

Joan Majó: Va ser un error privatitzar Argentaria i Endesa?

Crec que, amb una situació asfixiant de manca de liquiditat i de crèdit per a les empreses, i davant la poca eficàcia dels mecanismes que voluntàriament posa en marxa el Govern per injectar diners a través de la banca privada, són moltes les persones que pensen que va ser un error privatitzar Argentaria. I crec que molts catalans de la província de Girona pensen aquesta setmana que va ser un greu error privatitzar Endesa. Confesso que estic a prop d’aquestes opinions.

Vaig participar, des del Govern o des de la Comissió Europea, en els debats sobre la privatització de quatre grans empreses espanyoles: Seat, Telefónica, Endesa i Argentaria (abans Banc Exterior d’Espanya i avui convertida en la A del BBVA).

En el primer cas, no només vaig tenir una opinió favorable, sinó que vaig ser-ne un dels promotors. La venda de Seat al grup Volkswagen es va fer mentre era ministre d’Indústria i, per tant, responsable de l’INI. Seat tenia unes pèrdues importantíssimes, que pagàvem entre tots, derivades de que competia, en la seva gamma, amb grups multinacionals que produïen entre 5 i 10 vegades més cotxes que ella. En un mercat ben proveït, amb marques disposades a produir a Espanya, i sent l’automòbil un producte important però no un “dret” dels ciutadans, no veia cap raó perquè l’Estat espanyol fabriqués cotxes. Tot i que s’haguessin pogut reduir les pèrdues amb unes grans inversions, la meva opinió no va canviar. No tenia cap sentit la presència pública en aquest sector. Sense aquella venda, estic segur que avui Seat no existiria.

En el cas de Telefónica, també vaig estar-ne a favor, però amb importants matisos. La telefonia és un dels considerats serveis universals (que no vol dir gratuïts), és a dir, aquells als que tot ciutadà té dret a poder accedir-hi en unes condicions i amb un cost acceptable. La situació de monopoli públic era un dels obstacles per tenir uns preus baixos. Introduir la competència i donar entrada a noves empreses privades era una bona solució. Però sempre he pensat que s’havia de separar abans la xarxa dels serveis. Per això em vaig oposar al fet que la privatització inclogués també la xarxa, és a dir, els cables i la infraestructura necessària per donar el servei. Crec en la competència per millorar servei i baixar preus, però cap dels que competeixen en un mercat ha de tenir el gran avantatge de controlar la xarxa per la qual han de passar ell i tots els seus competidors. Aquesta batalla la vaig perdre i segueixo pensant que tindríem millor servei i menors preus si haguéssim pres un model com el de les empreses de transport per carretera: totes competeixen, però totes utilitzen la carretera, que no és de cap d’elles, sinó de l’Estat. L’únic consol que ens queda és que Telefónica s’ha convertit en una de les principals operadores del món, gràcies a la gran capacitat d’inversió que li va suposar el seu domini del mercat espanyol.

Tant en el cas d’Endesa com en el d’Argentaria, la meva posició era d’oposició. Era una oposició a distància ja que, si no m’equivoco, totes dues privatitzacions van tenir lloc durant el primer Govern de José María Aznar. En ambdós casos es tracta d’empreses que subministren un bé bàsic per a les persones i per a les empreses, l’energia elèctrica o els diners. Tant el sector elèctric com el sector financer han d’estar fortament regulats i, encara que poden ser operats per agents privats, és obligació dels poders públics garantir que els objectius del benefici empresarial no s’anteposin a les exigències del servei públic. A banda de lleis, comissions de control i sancions (que fàcilment són burlades), s’ha fet evident que la presència d’una empresa pública actuant en el sector és una eina molt eficaç per exercir aquesta vigilància i prioritzar objectius. Per això em vaig oposar, mentre vaig estar al capdavant del Ministeri d’Indústria i Energia, a la privatització d’Endesa i vaig jutjar desencertada la desaparició del BEE, l’únic banc públic operatiu en el mercat.

Avui segueixo convençut que, sent pública, Endesa hagués invertit més a la Costa Brava i menys a Xile, encara que això els hagi estat més rendible, i crec que el Banc Exterior podria ser ara un bon canalitzador de diners cap a les empreses, en lloc d’obligar a l’ICO a fer un gran esforç per al qual no té la infraestructura necessària.

Quina llàstima!

El País

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Security Code:

Entrades relacionades

Back to top button