Portada

Joan Majó: Una societat transparent

societatAquests dies estem reclamant una llei de transparència i, al mateix temps, ens sorprenem dels espionatges per Internet als EUA. Estem davant d’una paradoxa de la nostra organització política i econòmica. D’una banda, amb molta raó, exigim transparència. I per l’altra, també comprensiblement, volem protecció per a la nostra intimitat. Analitzem una mica perquè hem arribat a aquest punt i quines són les previsibles conseqüències.

»1. Tecnologia. Al llarg de la història han canviat molt les coses en la transmissió de la informació. En la transmissió verbal, abans de l’escriptura, la informació passava d’un cervell a un altre, però no quedava emmagatzemada en cap element extern a la persona, no deixava rastre. En la transmissió escrita existia un magatzem material extern al cervell (tauleta, papir, pergamí, llibre…), que permetia que moltes persones que no coincidissin ni en el moment ni en el lloc, també la poguessin trobar i llegir; quedava rastre permanent de difusió relativa. La societat electrònica de fa 50 anys permetia la massificació, ja que la gent tenia accés a informació sonora o visual (ràdio, televisió), però només com a receptors, ja que la “emissió” quedava reservada a unes poques emissores o canals. En la societat digital, tota persona connectada a Internet pot rebre, crear i enviar informació a qui vulgui, o simplement “penjar a la xarxa”, on a més queda emmagatzemada en forma de bits, en ordinadors, telèfons, servidors, discos… Queda rastre permanent i l’accés és fàcil o difícil, legal o pirata, però sempre tècnicament possible. Tots aquests avenços tecnològics han creat una societat connectada i permeten pensar en una societat transparent, que sens dubte necessita noves regles. Sense elles no parlaríem de transparència, ni ens preocuparia pels seus excessos. La tecnologia permet, el dret regula.

»2. Contingut i continent. Però ho és més la facilitat de conèixer els aspectes formals de les comunicacions, és a dir, qui ha fet una crida o qui ha enviat un missatge a qui, a quina hora i des d’on. Aquestes dades queden també permanentment registrades i el seu coneixement pot ser a vegades suficient o tan important com el contingut. Són normalment molt més accessibles ja que es poden utilitzar a efectes de facturació o de confecció de perfils dels usuaris, i estan molt menys protegits. Així mateix, una persona que tingui accés permès, pot remetre o portar a la butxaca una memòria amb quantitat ingent de dades, que en un altre temps hagués ocupat dotzenes o centenars de toms en paper.

»3. Transparència. Per tot això, i a causa de les dificultats d’aconseguir una seguretat completa, es pot parlar d’una societat transparent, en la qual és molt difícil que passi alguna cosa que pugui quedar permanentment oculta, i en la qual aquesta transparència es pot estendre per aconseguir, no només cercles restringits, sinó molt amplis. No hi ha dubte que això té molts avantatges i suposa alguns inconvenients. El més important dels primers és que el risc de la creixent difusió pot ser un gran element de dissuasió per comportaments poc ètics o delictius. En política o economia, la por a que alguna cosa se sàpiga pot ajudar a reforçar els límits que imposa la pròpia ètica individual i disminuir la freqüència d’escàndols.

»4. Comportaments públics i privats. És evident que el gran inconvenient d’aquesta societat està en la dificultat de protegir la privacitat. L’equilibri entre intimitat i transparència és un dels nostres problemes immediats. Crec que s’hauria d’aconseguir distingint tres tipus de comportaments: públics (actuacions en l’àmbit polític), als quals cal exigir transparència; privats sense repercussions públiques (la vida privada de tots els ciutadans), que s’ha de mantenir protegida, i privats amb repercussió pública (actuacions en l’àmbit de les empreses públiques o cotitzades, compliment d’obligacions fiscals, actuacions de persones que són referents), on la transparència no ha de ser automàtica però tampoc pot ser impedida. En aquest últim cas hauria de quedar molt clar que es pot generar escàndol sense necessitat de cometre delicte, només cal cometre enganys o abusos.

El País

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Security Code:

Entrades relacionades

Back to top button