Nou Cicle

Joan Majó: Tres llibres per educar

Decrease Font Size Increase Font Size Text Size Print This Page

educacioHe expressat sovint el meu convenciment que, en els propers anys, els dos principals factors de creixement de les nostres economies (tant l’espanyola com la catalana) han de ser un alt nivell de qualitat del nostre capital humà i una forta cohesió social. Actualment es parla molt, i amb raó, dels salaris, dels costos de l’energia, dels costos financers, dels impostos, i d’altres elements de competitivitat. Però una societat com la nostra, situada a Europa, utilitzant la moneda comuna, i competint en el mercat global, ha d’analitzar amb més profunditat el paper que han de jugar la productivitat i la innovació.

A més, ha de posar la seva atenció en la influència positiva que tenen sobre les dues, un alt i equilibrat nivell de formació personal i una disminució de les grans desigualtats socials. Hi ha una clara coincidència entre les societats millor educades i més cohesionades amb les economies més productives i més competitives. L’evolució d’aquests dos paràmetres al nostre país no és satisfactòria. Hauria de preocupar molt.

No ha d’estranyar que, sense ser jo una persona experta en educació, aculli amb interès les aportacions innovadores que apareixen relacionades amb aquest tema. Vull comentar tres llibres que he rebut recentment i que suposen enfocaments originals i complementaris. Es tracta d’Educacionari, de Joan Manuel del Pozo, de Millor Educats, de Gregorio Luri i de Gràcies, Finlàndia, de Xavier Melgarejo.

El filòsof. A part de la seva originalitat formal (no té capítols, sinó entrades de diccionari) el llibre de Del Pozo suposa un conjunt de profundes reflexions sobre els objectius de l’educació, els diferents papers dels actors que hi intervenen, i els components intel·lectuals i emocionals del procés. Molt més que un llibre sobre l’educació, és un llibre que, prenent com a excusa l’educació, reflexiona sobre les dimensions de la persona humana i la necessitat de construir-se a poc a poc en plenitud i en llibertat.

M’ha interessat molt, perquè quan marco com a objectiu que els nostres ciutadans tinguin un equilibrat nivell de formació personal, em refereixo precisament a aquesta necessitat que l’educació tingui en compte les múltiples facetes de la persona humana, i que la seva formació no pot quedar reduïda a una simple acumulació de coneixements, o aprenentatge d’habilitats. La riquesa d’un país és la qualitat de les seves persones, i aquesta qualitat és el resultat d’integrar adequadament coneixements intel·lectuals, habilitats pràctiques, actituds positives davant la vida, i capacitat de cooperació social. Aconseguir tot això va molt més enllà del que pot aportar el sistema educatiu i exigeix ​​la col·laboració de tots els altres entorns vitals.

El psicòleg. Encara que la seva formació sigui també filosòfica, el llibre de Luri m’ha semblat sobretot un manual de psicologia per a pares i mares. Se centra molt en l’etapa educativa inicial en què juguen un paper fonamental la família, l’escola, les amistats i els mitjans de comunicació. Analitza amb encert les complementarietats i les interferències d’aquests diferents actors dirigint sobretot la seva mirada a les preocupacions dels pares, una mirada que a més de precisa, és oberta, incisiva i fins i tot irònica. Com penso que durant unes dècades no s’ha discutit prou sobre el paper de l’escola en relació amb els altres entorns educatius, crec que és una aportació molt interessant i molt pràctica.

El mestre. Melgarejo és un home intensament implicat en el sistema educatiu català i és considerat el principal expert espanyol sobre el finlandès, sistema que ha demostrat una gran qualitat pels seus resultats en les avaluacions internacionals. Encara que aquestes avaluacions se centren només en coneixements i en habilitats transversals, i per tant no recullen altres dels aspectes de la persona, és evident que és important que sigui més conegut ja que té força elements que haurien de ser imitats.

El llibre analitza amb rigor i amb passió les raons d’aquest èxit, tant raons vinculades a l’escola en si mateixa, com altres de caràcter més general relacionades amb les característiques socials de Finlàndia. Em van impressionar dues afirmacions que vaig escoltar en la presentació del llibre: “La societat finlandesa considera que el seu capital futur més important és la millor educació, en un sentit ampli, dels seus actuals nens i joves. Per això, en els seus pressupostos públics ha decidit invertir prioritàriament en la creació d’aquest capital”. I “cal intentar que els ciutadans amb més nivell intel·lectual i personal es dediquin a la creació d’aquest capital. Per això, les facultats de formació de mestres són les que tenen la nota de tall més alta en les proves d’ingrés a la universitat”.

Avui s’inicien a Barcelona les II Jornades Educació Avui. Una gran ocasió per debatre aquests temes.

El País

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Security Code: