Portada

Joan Majó: El mite de la classe mitjana

Estem en temps d’ajustos. Parlar d’ajustos és parlar d’ingressos i de despeses, siguin públics o privats. En els pressupostos públics, és lògic que es revisin els impostos i algunes despeses. Per tant, és lògic que es discuteixi com afecten a l’equitat les diferents mesures possibles d’ajust. Dit en altres paraules, es discuteix com repartir els costos de la crisi entre els ciutadans.

Ja s’ha dit molt sobre el tema. Vull fixar-me en un aspecte concret: la menció freqüent que es fa de “la classe mitjana” a l’hora de justificar o discutir mesures fiscals. Sovint, s’introdueix confusió. M’agradaria aclarir alguns punts. És molt corrent sentir a persones convençudes i de bona fe, i a altres potser amb menys bona fe, dir que les pujades d’impostos “les acaba pagant la classe mitjana”. Faré diverses observacions.

L’afirmació és certa en alguns aspectes quantitatius. La gran massa d’ingressos fiscals prové d’aquest sector de població, ja que constitueix el sector més nombrós. Augmentar impostos de manera indiscriminada augmenta la càrrega al sector. Però les persones del mateix han disminuït molt en quantitat, tant per dalt com per baix. No oblidem que, a hores d’ara (i ja abans de la crisi), ha anat creixent molt el nombre de persones que se situen o s’acosten al nivell de pobresa, i també els mileuristes (fa poc temps era una desgràcia ser-ho, ara per molts és una aspiració). També ha crescut molt el grup dels que han abandonat la classe mitjana per amunt. Una família amb un o dos bons sous, un o dos cotxes de qualitat, un pis de propietat i una segona residència, potser es considera a si mateixa de classe mitjana però no sé si un sociòleg la classificaria així. Segur que se situa entre el 20% superior de la població. No es pot incloure al mateix temps a la classe mitjana a aquestes persones i a un treballador amb un sou mitjà, que segurament no se sent tampoc de classe baixa. Cal saber què es vol dir quan es parla de la classe mitjana …

Faig aquestes consideracions perquè he vist amb sorpresa com en dos episodis recents, la supressió a Catalunya de l’impost de successions i la recuperació a Espanya del que grava el patrimoni, s’ha fet molta demagògia sobre la defensa de la classe mitjana. És una falsedat en ambdós casos. Tinc dades numèriques sobre el segon. Els experts discuteixen si el recuperat impost afectarà a 140.000 o 160.000 persones. Tenint en compte que hi ha a Espanya més de 20 milions d’impositors, aquest grup no arribarà a l’1%. Cal ser molt poc rigorós per oposar-se a la recuperació d’aquest impost dient que s’acaba sempre perjudicant les classes mitjanes, com he sentit dir a gent de la dreta.

El que sí és cert és que en aquests dos impostos, i no només en ells, hi ha una part encara més reduïda de la societat (les grans fortunes i algunes no tan grans …) que tenen mecanismes legals o fraudulents per no pagar. Si no s’ataca de front aquesta situació irregular, qualsevol mesura que afecti a aquests nivells seguirà deixant injustament una part dels més alts fora de la contribució. No és suficient una elevació transitòria d’impostos a les grans fortunes, com es proposa. Sona a una barreja de caritat i de cinisme, perquè tot segueixi igual.

Una part de la classe mitjana ja ha pagat la crisi. S’ha quedat sense feina i es quedarà sense ingressos. Una altra part important de la classe mitjana no s’ha vist directament afectada i manté el seu nivell de vida. I una altra part ha de reconèixer que en realitat ha passat a ser classe alta. A aquests últims, i no només a les grans fortunes, se’ls ha de demanar una contribució més gran. I a les grans fortunes se’ls ha d’eliminar els mecanismes per no pagar.

Sense tot això, és molt injust retallar serveis que afecten fonamentalment a les classes baixa i mitjana. Si aquests serveis públics no es poden sostenir, cal depurar ineficiències i introduir un copagament, però només per a aquells usuaris amb nivells de renda més alts.

Oposar-se a augments de segons quins impostos perquè afecten a la classe mitjana és una fal·làcia que serveix per posar en contra de la mesura a una part important de la població que sortiria afavorida per la mesura, ja que no li afectaria l’augment i, en canvi , permetria mantenir la qualitat sense retallades dels serveis que utilitza.

El País

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Security Code:

Entrades relacionades

Back to top button