Portada

Joan Majó: El debat fiscal

pactefiscalJa fa temps que és un tema crucial per al futur de la nostra economia però a més, una sèrie de fets recents (el pacte CiUERC i els enfrontaments amb el Govern central) l’han fet pujar a la superfície i han fet que l’opinió pública catalana el discuteixi. Sense pretensió d’expert, voldria fer unes consideracions de sentit comú sobre els impostos, pensant tant en la crisi com en el després.

1. El volum d’ingressos. La quantitat de diners que es recapta a Espanya per pagar els serveis públics és inferior a la mitjana dels països de la UE-15. El 2011, el nostre percentatge d’ingressos públics sobre el PIB va ser 10 punts inferior a la mitjana comunitària. Això no es contradiu amb que alguns dels impostos espanyols siguin excessivament alts, però el resultat global és aquest. Les causes són molt clares: la disminució o la supressió d’impostos en les dues últimes dècades i la major evasió o frau fiscal. Si volem arribar a un nivell de serveis semblant, per no renunciar a un Estat del benestar que es vagi homologant amb els països de la UE, situació que fins ara hem mantingut gràcies als ingressos procedents de la bombolla immobiliària, haurem d’introduir reformes. S’hauran produir retallades en les despeses, però no s’aconseguirà que sigui sostenible sense augmentar els ingressos per impostos o trobar alguna manera, justa, de participació dels usuaris en els costos. Es podran discutir les xifres i les solucions, però oblidar aquest punt de partida és tancar els ulls a l’evidència. Les xifres comparatives amb la UE són eloqüents.

2. Crisi i impostos. El gran endeutament espanyol ha produït la necessitat, raonable a més d’q1imposada, de reduir el dèficit per poder rebaixar el deute. Són necessàries accions per la part de la despesa però també per la de l’ingrés. Si analitzem el que ha passat, veurem que els grans dèficits actuals són conseqüència de les caigudes d’ingressos, més que de l’excés en les despeses. Això no vol dir que no hi hagi hagut malbarataments i ineficiències, però la caiguda en la recaptació fiscal és una part important del problema actual. Mentre duri la crisi, la política fiscal ha de tenir tres objectius: reduir el dèficit, reactivar l’economia i preparar el futur, sense seguir augmentant l’elevat nivell de les desigualtats que s’han anat acumulant aquests últims deu anys.Espanya és, a hores d’ara, el país amb major índex de desigualtat de la UE-15, és a dir pitjor que Grècia o Portugal. És difícil combinar els tres objectius, però no es pot continuar perseguint només el primer. Això allargarà encara més la crisi i pot posar en perill el futur del país.

3. Criteris. Cal utilitzar alguns criteris en les mesures pressupostàries i fiscals. A) Davant qualsevol retallada de despesa o augment d’ingressos, cal calcular l’impacte que tindrà en el consum. Errors en aquest sentit allarguen la recessió i fins poden ser contraproduents ja que els efectes positius immediats poden quedar anul·lats per la posterior reducció de recaptació. No cal reduir els ingressos de les persones amb alta propensió al consum, les rendes baixes, ja que tota retallada va directament a reduir la demanda interna. B) La fiscalitat sobre les empreses que augmenti els seus costos reduirà la seva competitivitat exterior, en un moment en què la demanda externa, és a dir les exportacions, són el més clar motor de la recuperació. No s’han ofegar les activitats productives, i en canvi s’han de desincentivar les acumulacions de diners improductiu i els negocis especulatius. No cal gravar a les empreses, però sí a les fortunes. C) Estem arribant a una línia vermella que fa que augmenti  la pobresa i la desigualtat. No poden ser les rendes del treball les més perjudicades per les reformes. Han d’acompanyar-se per altres que afectin les rendes més altes d’altres orígens. No fer-ho, representa un perill seriós de fractura social.

Dos comentaris finals. Ja sé que els criteris de volum i facilitat de recaptació són importants i difícils de compaginar amb els indicats, però mai he pretès que l’acció política sigui senzilla en temps de crisi. I segon, crec de debò que els millors criteris per a la reactivació poden coincidir en gran part amb els que exigeix ​​una major justícia social.

El País

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Security Code:

Entrades relacionades

Back to top button