CatalunyaEconomiaPortada

Joan Majó: El CAREC i el pacte fiscal

Divendres passat el Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica i el Creixement (CAREC) va lliurar al president Mas un informe sobre el pacte fiscal, sol·licitat després de la publicació del resultat dels treballs del Parlament, aprovats en la comissió parlamentària per majoria simple, i que s’està tramitant per a un pròxim debat en ple. El document del CAREC mereix atenció per diverses raons, una metodològica i altres de contingut.

1. En primer lloc, per la seva naturalesa. El CAREC està format per 15 membres, meitat professors universitaris i meitat persones procedents de diversos sectors, amb experiències acadèmiques, professionals i polítiques diverses. L’elaboració de l’informe ha durat diversos mesos i el text final és valuós perquè, sense necessitat de ser ambigu, ha estat acceptat per tots els seus membres. Això s’ha degut a l’actitud constructiva de tots, a l’habilitat del seu president i l’acord de que tots ho subscrivim i, alhora, tots conservem plena llibertat per fer en públic acotacions i comentaris personals sobre el tema.

2. Quant al contingut, el CAREC és contundent en el seu enfocament. Catalunya necessita una millora del seu model fiscal. La crisi ha posat en evidència greus dificultats pel que fa al finançament dels serveis públics i de les infraestructures, i ha fet patents moltes ineficiències en la utilització dels recursos en el conjunt d’Espanya. Tots dos problemes van units, ja que, per la naturalesa de les seves activitats, la catalana és una de les economies espanyoles que més podrien contribuir a la reactivació. L’actual debilitat catalana, causada per aquesta situació, està llastrant tot l’esforç de sortida espanyola de la crisi. Cal un nou model que millori les relacions fiscals entre Catalunya i la resta d’Espanya. La gran millora que es va pactar el 2007 ha resultat insuficient i, sobretot, no s’ha complert. La possibilitat d’un nou model, a més d’una reivindicació nacional, representaria aconseguir major eficiència econòmica a Catalunya i a tot l’Estat. El CAREC vol contribuir a divulgar aquesta evidència.

3. L’informe analitza com el model del concert que conté la proposta de la comissió parlamentària ajudaria a resoldre molts dels problemes actuals i fa una avaluació molt positiva del mateix. Inclou a més, en annex, una anàlisi de l’experiència internacional en la descentralització fiscal, sobretot en països federals, que indica que el concert no és l’únic model per aconseguir l’objectiu, ja que hi ha una diversitat de sistemes segons circumstàncies històriques o polítiques de cada país.

4. Encara que tal vegada quedi fora de l’àmbit d’un consell tècnic, el CAREC diu, en la introducció, que la força moral per a la negociació del pacte dependrà del grau de consens que s’obtingui primer a Catalunya i demana en les seves recomanacions finals que s’intenti aconseguir al màxim, tant en l’àmbit parlamentari com en el social.

Una consideració personal respecte a aquest últim punt. Crec que serà molt difícil obtenir un ampli consens popular si no s’aconsegueix abans una proposta amb gran majoria parlamentària. Amb aquest objectiu recordo, com va dir fa uns dies el professor López Casasnovas, que la majoria més important mai aconseguida a Catalunya sobre aquest tema es va obtenir en la redacció dels articles referits al Finançament de la Generalitat en la proposta que el setembre de 2005 el Parlament va aprovar amb el vot de més del 90% dels seus membres. Em sembla que seria intel·ligent que ara la tramitació de la proposta final es fes a partir del text de la comissió, però contemplant també el que va permetre aquest gran consens, text que conté molts elements coincidents i genera molts menys dubtes de tipus constitucional. Aquest camí hauria de facilitar la negociació parlamentària i ajudaria a crear un fort suport popular, imprescindible per a l’èxit, ja que la majoria absoluta del PP al Congrés ha eliminat altres armes negociadores.

Expresso, és clar, el meu pensament: Estic a favor del pacte fiscal, però que sigui un pacte, o millor dit, dos: un pacte a Catalunya i un pacte a Madrid. Sense pacte previ aquí, serà molt difícil (o impossible) un pacte allà. No em sorprèn que alguns ja parlin de plans B, encara que les perspectives que aquests plans ofereixen no siguin res tranquil·litzadores … I ja tenim bastants problemes urgents com per buscar-ne més.

El País

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Security Code:

Entrades relacionades

Back to top button