Portada

Joan Majó: Crisi i treball

treballA mesura que dura la crisi, creix la sensació que ha vingut per quedar-se durant molt de temps. Jo mateix vaig dir el 2010, crec que en aquestes mateixes pàgines, que havíem tocat fons però que podíem seguir recorrent el fons molts anys. Les previsions d’alguns economistes i d’algunes institucions, sobre la lentíssima recuperació de l’ocupació, avalen aquesta sensació. Perquè hem de ser clars: per a una gran majoria dels ciutadans, la crisi no és l’evolució del PIB, ni del dèficit, ni de la prima de risc, la veritable crisi és la manca de treball i la manca de perspectives relacionades amb ella.

Aquesta preocupació pel futur del treball ressuscita polèmiques conegudes a les nostres societats europees sobre “la fi del treball”. És lògic que hi hagi opinions que prevegin el seu declivi. El que jo crec és que, en qualsevol cas, el que hi ha d’haver és un canvi important en el paper del treball en la vida personal.

El fenomen que estem observant es deu a la confluència de dos factors: la substitució del treball per tecnologia (màquines, ordinadors, robots…), i el desplaçament del treball cap a altres àrees del planeta. Per això és urgent que reflexionem sobre aquests dos temes. En primer lloc, quins són els efectes finals de la incorporació de tecnologia a les nostres vides, quins efectes beneficiosos suposa, i que perills té? I un altre més profund, quin és el paper que juga el treball en les nostres modernes societats? Analitzem si sempre ha estat el mateix, i si canviarà. No puc aprofundir-hi en l’espai d’un article, només els plantejo.

1. Treball i tecnologia. L’experiència de dos segles avala les opinions més optimistes. No hi ha cap dubte que el procés que s’inicia amb la revolució tecnològica a Europa ha suposat un gran increment de la productivitat, de la producció, dels salaris, del consum, de la població ocupada, i del benestar col·lectiu. Les realitats històriques mostren que en els actuals països desenvolupats, a través de camins plens de contratemps, patiments i vaivens, el procés global ha estat enormement positiu i la situació de tots ells ha millorat molt en riquesa i en benestar.

De totes maneres cal analitzar si això pot ser sempre així. Tot això ha passat en un entorn que ha tingut, entre altres, les següents característiques: el fenomen s’ha produït en uns territoris amb una població reduïda respecte al conjunt del planeta, amb una disponibilitat de recursos naturals aparentment il·limitada, amb uns mercats de treball regulats i amb important força sindical, i amb unes polítiques fiscals que han afavorit la disminució de les desigualtats i l’aparició d’unes extenses classes mitjanes amb gran capacitat de consum i amb constants augments de formació. En totes aquestes circumstàncies, la tecnologia no ha destruït la feina sinó que l’ha incrementat, potenciat i millorat.

La pregunta que estic plantejant és com podrien anar canviat els efectes de la incorporació de tecnologia, donades les noves circumstàncies que ara tenim: la dimensió planetària de l’espai econòmic, el possible esgotament d’alguns recursos, la incomprensible confiança en els mercats desregulats, i la progressiva separació entre negoci financer i activitat econòmica productiva. Tinc la convicció que la crisi no és una resposta negativa però sí un toc d’atenció sobre la necessitat de plantejar seriosament l’evolució d’aquest nou escenari per poder preparar mesures que el canalitzen de la forma més positiva possible.

2. Treball productiu i retribuït. A diferència de totes les etapes històriques anteriors, el treball està jugant en les societats modernes un triple paper: l’ocupació principal de les persones, el sistema fonamental d’obtenció d’ingressos i, conseqüentment, la seva forma d’integració social. Es comprèn per tant el caràcter dramàtic de l’atur, amb les seves conseqüències econòmiques, socials i psicològiques. Això ha estat així perquè s’ha partit de la base que, per disposar de tots els productes i tots els serveis que la societat demanava, calia que tots els seus membres en edat de treballar s’ocupéssin de produir-los.

Mentre la tecnologia augmenta enormement la productivitat i l’eficiència en la prestació de serveis, es pot contemplar perfectament un escenari futur diferent. És urgent començar a pensar com s’hauria d’organitzar una societat en la qual una part important de l’ocupació de les persones no sigui necessària per a l’activitat econòmica. Em sembla inadequat parlar de la “fi del treball”. Però urgeix començar a desenvolupar idees sobre “repartiment del treball”, “treball no productiu”, i “treball social”. I, evidentment, introduir paral·lelament propostes polítiques sobre “repartiment de rendes” i “rendes socials”.

La tecnologia i la globalització són dos fenòmens bons, sempre que els sapiguem conduir i enfocar cap al benestar general.

El País

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Security Code:

Entrades relacionades

Back to top button