Nou Cicle

Joan Majó: Cap a la quarta revolució tecnològica

Decrease Font Size Increase Font Size Text Size Print This Page

Al llarg del segle XIX i part del XX es va produir una revolució en l’energia. L’explotació de noves fonts (carbó, petroli, gas natural, nuclear) i els avenços tecnològics que es van produir (màquina de vapor, electricitat, motor d’explosió, motor de reacció …) van permetre la consolidació de la societat industrial.

A la segona meitat del segle XX ha tingut lloc la revolució de la informació. Els nous progressos tecnològics (telèfon, ràdio, televisió, informàtica, digitalització, Internet…) han impulsat, amb altres elements no tècnics, l’aparició d’una societat connectada i globalitzada.

Vivim ara la revolució de les tecnologies derivades de comprendre els mecanismes de la vida a nivell cel·lular, especialment els de la genètica. Les biotecnologies són i seran un gran element del progrés humà en el camp científic i tecnològic.

Però, paradoxalment, la nostra societat té de nou, sense saber-ho, un urgent problema energètic. És cert que a poc a poc va prenent-ne consciència, i en les últimes setmanes, les revoltes al nord d’Àfrica i el terratrèmol al Japó han accelerat aquesta percepció. El problema és fàcil de formular. Les capacitats globals d’obtenció de recursos i de generació d’energia no cobreixen ja els alts nivells de consum actuals, i molt menys els previsibles per als propers anys. Aquest desequilibri és el fruit de diversos factors: les reserves explotables de combustibles fòssils s’estan esgotant, i encara que això no fos així, no podem seguir cremant-los al ritme actual perquè la quantitat de CO2 que produeix la seva combustió amenaça l’estabilitat del clima terrestre. L’alternativa nuclear, que no produeix CO2, s’està omplint de creixents incògnites sobre la seguretat. L’energia derivada directament del sol o del vent, que té tots els avantatges, només està disponible mentre fa sol o fa vent, i no hi ha per ara un sistema capaç d’emmagatzemar-la. A tot això s’hi suma la ràpida i continuada aparició de centenars de milions de persones de països emergents que accedeixen a un nivell de vida que suposa un augment del seu consum energètic.

El problema està servit. La seva solució tindrà molts components, però passa inexorablement per la reducció del consum per càpita. Aquest consum per persona s’ha multiplicat a Europa per un factor d’entre 10 i 15 en els dos últims segles (a Amèrica del Nord, potser el doble). Cal reduir-lo a la meitat. Per estrany que sembli, això és possible sense que haguem de reduir dràsticament el nostre benestar, encara que sí canviar la nostra manera de vida. La raó és que, sense ser conscients d’això, l’energia que resulta útil per a la nostra vida és una part petitíssima de la que consumim, ja que en el procés d’obtenció, transformació, distribució i consum final es perd o es malgasta fins al 80 % o el 90% de l’energia inicial. En algunes activitats, com el transport en vehicles privats, l’energia útil pot ser menys del 5% de la que es consumeix.

Dit clar: hem de reduir molt el nostre consum, sense necessitat de tornar a una vida frugal, austera o primitiva. Això sí, hem de canviar bastants dels nostres hàbits (alguns dels quals no resisteixen un examen objectiu en termes d’eficiència) i a més hem de canviar les tecnologies que fem servir en els processos de generació i de consum. Aquestes tecnologies, que tant benestar material ens han proporcionat, van ser desenvolupades en un context de gran abundància de recursos en relació amb el petit nombre de consumidors (uns pocs centenars de milions), i per això l’eficiència no era una exigència important. Actualment la situació és la inversa. Necessitem canviar-les per altres de noves.

És urgent posar en marxa la segona revolució de l’energia, que serà la quarta revolució científico-tecnològica de l’època moderna i que en els propers anys ha de donar ocupació a Europa a milions de persones amb diferents tipus de formació (científics, enginyers, implantadors, personal de fàbrica o d’obra, sociòlegs, economistes…). La tasca d’inventar nous productes, refer edificis i infraestructures, canviar sistemes de transport o modificar hàbits en totes les nostres activitats ha de ser immensa i intensa. Aprofitem-la ja per resoldre el repte energètic i, alhora, per crear l’ocupació que tant necessitem.

El País

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Security Code: