Nou Cicle

Joan Brunet: La Fundació Jaume Bofill sosté!

Decrease Font Size Increase Font Size Text Size Print This Page

professora_aulaLa Fundació Bofill, institució que es distingeix per la qualitat i pel rigor dels seus estudis, acaba de donar a conèixer el darrer que porta per títolL’agenda de la política educativa a Catalunya. L’estudi ha aixecat ampolles en el govern de Catalunya pel fet de denunciar el seu esbiaix ideològic que afavoreix l’ensenyament concertat en detriment de l’ensenyament públic I això a partir de constatar i comprovar que les despeses del Departament d’Ensenyament han disminuït els darrers tres anys en gairebé 2 punts sobre el percentatge del total de la despesa pública continguda en els pressupostos de la Generalitat de Catalunya. L’any 2010 (darrer en què el govern tripartit que presidia Montilla va elaborar els seus pressupostos), el percentatge de la despesa pública destinada a ensenyament era del 21,1%. Dos anys més tard aquest mateix percentatge ha baixat fins el 19,4. Però és el cas que les retallades pressupostàries denunciades per la Fundació Bofill, recauen sobretot en l’ensenyament de titularitat pública que ja venia suportant unes condicions socials pitjors. Per tot plegat, la Fundació Bofill sosté que les retallades del govern de la Generalitat de Catalunya no responen als condicionants imposats per la crisi sinó que obeeixen a criteris estrictament “ideològics”.

Com passa en situacions com aquesta, la part contrariada –en aquest cas el Departament que encapçala Irene Rigau– s’ha afanyat a desmentir les valoracions que de l’informe de la Bofill es desprenen, les quals qualifica de poc rigoroses. En cap cas, però, el Departament qüestiona les xifres econòmiques sobre les quals l’informe es fonamenta, i que de fet són les que avalen la disminució percentual dels recursos públics destinats a ensenyament els darrers anys. Sigui com sigui, el Departament d’Ensenyament, per defensar-se, prefereix llançar pilotes fora tot adduint que, d’una banda, les retallades aplicades són conseqüència directa dels “condicionants externs” –la crisi–, així com de les “mesures imposades pel Govern central” –Madrid té sempre la culpa–. De l’altra, la responsabilitat que cal atribuir a l’anterior govern tripartit per haver deixat en herència uns deutes que cal satisfer… Com deia aquell, davant aquests arguments no calen tampoc massa comentaris.

Està vist que no en sortirem. I és que malgrat la contundència d’unes xifres, abans d’assumir responsabilitats, millor deu ser preparar un bon atac per culpar a altres de les incompetències o de les decisions que són responsabilitat d’un mateix. De les dades contingudes en l’informe de la Fundació Bofill se’n desprèn que si bé les retallades han afectat a tots els Departaments de la Generalitat de Catalunya, el percentatge global sobre despesa pública destinada a ensenyament ha disminuït en gairebé dos punts sense, però, que aquesta circumstància hagi tingut cap mena d’incidència negativa sobre la part de la despesa destinada a l’ensenyament concertat, la qual cosa indica quina és l’aposta  que des del govern es fa per a “mantenir i garantir la qualitat de l’ensenyament públic”. I quan s’opta per destinar menys recursos a l’ensenyament i fonamentalment al de titularitat pública, no hi ha cap dubte que darrera la decisió hi ha una opció política de caràcter programàtic que afavoreix l’escola privada concertada per damunt de la pública.

En fi. Les dades aportades pels autors de l’informe de la Fundació Bofill posen negre sobre blanc una opció que és legítima, però que cal saber: l’opció d’un govern que afavoreix l’ensenyament concertat, en una línia similar a l’aposta que s’està fent en l’àmbit de la salut. D’aquí que no deu ser sobrer recordar que tant salut com ensenyament, juntament amb  serveis socials -que  també han vist reduïts els seus pressupostos percentualment-, són els àmbits damunt els quals se sustenta la cohesió social. I d’això se’n parla lamentablement ben poc. I és que massa sovint els arbres de la immediatesa no ens deixen veure el bosc frondós de les polítiques conservadores i discriminadores que darrera seu s’hi amaguen…

Publicat a Diari de Sabadell, el 13 de febrer de 2014

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Security Code: