Portada

Joan B. Culla i Clarà: El que es cou

Aclaparats per la situació economicofinancera, pendents de les decisions draconianes que formalitzi avui el Consell de Ministres, adormits per la viscosa retòrica de Mariano Rajoy, correm el risc de no adonar-nos-en o no massa de quin és el projecte ideològic-polític que la dreta espanyola governant tracta d’imposar sota la coartada de la crisi.

Afortunadament, no es tracta d’un projecte secret. Entre els passats dies 29 de juny i 7 de juliol es va desenvolupar en un hotel de Navacerrada la novena edició del Campus FAES, el principal fòrum de debat anual organitzat pel think tank del Partit Popular. Però no va ser un debat especulatiu o teòric, segons ha precisat en el seu discurs inaugural el president de la fundació, José María Aznar: “Aquest Campus ha actuat com un sistema d’alerta primerenca davant molts dels problemes que han acabat per ocupar el centre de la nostra vida política”.

El confirmaria el mateix Rajoy en la seva intervenció de cloenda: la tasca del Campus FAES està destinada a “nodrir d’idees i de pensament de qualitat la tasca diària del Partit Popular”. Examinem, doncs, algunes d’aquestes idees estratègiques.

Cap lector es sorprendrà en saber que la universitat estiuenca del PP va dedicar una jornada sencera a “la recuperació del prestigi i la posició d’Espanya al món” i, dins d’ella, una taula rodona a “la marca Espanya”. Entre les propostes per enfortir-la, el secretari de Relacions Internacionals del partit i diplomàtic, José Ramón García, va destacar “la recuperació del patriotisme”, i el seu veterà col·lega Javier Rupérez va posar l’èmfasi en “el replantejament de l’estructura territorial de l’Estat, (… ) que eviti una gravíssima deriva a la balcanització d’Espanya”.

Aquest últim assumpte, la revisió del model territorial, anava a impregnar gairebé tot el Campus. L’historiador José Varela Ortega, per exemple, va carregar contra Rodríguez Zapatero però, dels molts motius possibles, només per un: haver induït al PSOE a “renunciar a la sobirania nacional”. L’intent de ZP de configurar “una majoria natural amb els partits sobiranistes és una de les pitjors coses que han ocorregut en l’esquerra espanyola des de la República”.

Molt més contundent va ser el catedràtic de dret administratiu de la Complutense Tomás Ramón Fernández: “L’Estat autonòmic se’ns ha escapat de les mans”. Construït “a empentes i al marge de tota reflexió”, amb competències transferides “sense pensar en les conseqüències”, la reforma que ara fa falta “ha de ser del Títol Vuitè sencer de la Constitució”.

El model actual és “un aparatós muntatge insostenible en termes econòmics i que no ha millorat en res l’eficiència de l’injuriat centralisme anterior, sinó que ha empitjorat la situació. (…) En rigor, més que un Estat pròpiament dit, el que tenim avui són 17 estadets juxtaposats”. I, per si la filosofia política del doctor Fernández encara no havia quedat clara, el catedràtic va rematar: “Tot això [la reforma del model territorial] no servirà de res si es manté el sistema electoral que tendeix a donar la clau governamental a les forces nacionalistes”.

Així les coses, que la principal d’aquestes forces a marginar, Convergència i Unió, pacti amb el PP qüestions de supervivència financera, passi. Que els acords serveixin per fer a Daniel Sirera nou membre del Consell de l Audiovisual de Catalunya (CAC), això ja resulta grinyolant. Sirera, que durant la seva efímer lideratge del PP local va tractar d’excés en fervor espanyolista a Ciutadans (vegeu el llibre que en aquells dies va signar, Tan català com tu), sense que això li salvés de la defenestració. Sirera, que encara l’any passat escrivia en Las Provincias articles aplaudint el tancament de les emissions de TV-3 a València i acusant el nacionalisme català “de voler convertir la Comunitat Valenciana en una colònia de la Catalunya triomfant”.

Al Parlament català, CiU va preferir l’advocat sense plets Daniel Sirera sobre un Salvador Alsius amb quatre dècades d’experiència professional i acadèmica en el camp de la comunicació. Inexplicable i penós.

El País

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Security Code:

Entrades relacionades

Llegeix també
Close
Back to top button