Nou Cicle

Jaume Barberà: “No us preocupeu, tot està pensat.”

Decrease Font Size Increase Font Size Text Size Print This Page

A la bona gent, a la gent que t’atura amb llàgrimes als ulls, a la gent que vol la independència de tot cor, a la gent il·lusionada, a la gent que no ha fet del procés el seu “modus vivendi”, a la gent que necessita treballar per guanyar-se la vida, a la gent compromesa, a la gent honesta, a la gent que no menteix,a la gent que no practica l’antipolítica, a la gent que encara lluita per imposar-se a les emocions, a la gent que no actua per consignes, a la gent no és sectària, a la gent que encara vol pensar per ella mateixa:


No hi ha independència si no pots controlar el territori, si no tens el monopoli de la violència i si no et reconeix ningú. Es poden fer les declaracions que vulguis, es poden fer els actes que vulguis, però la realitat és la que és.

Creure’s que som república mentre la bandera de l’Estat hostil del qual ens hem separat oneja en el Palau de la Generalitat és enganyar la gent, és portar-la a l’escorxador. I és molt irresponsable. I els que ho diuen són uns cínics. I fan mal.

Com més triguem a reconèixer que la DUI ha estat un immens error, més trigarem a trobar una sortida. Com més triguem a sortir de la hiperventilació i de la sobreexcitació emocional, pitjor.

Són uns irresponsables tots els que van pressionar el president Puigdemont per evitar que convoqués eleccions. Són uns irresponsables perquè sabien que no hi havia res preparat per aguantar l’enfrontament amb Espanya per terra, mar i aire. Uns autèntics irresponsables.

Ara, ja som en el camí del martirologi. En el camí de la humiliació i de la vexació. Mig govern a l’exili i l’altre mig a l’Audiència Nacional. La Mesa, al Suprem. La Generalitat totalment intervinguda. I podria continuar, però tot això fa molt mal.

Ara, se’ns torna a dir que el 21-D és la nostra oportunitat. Mentida. Tornaran a dir-nos que la unilateralitat és possible. Mentida. Que si es guanya per més del 50%, ja ho tindrem. Mentida.

Se’ns explica que la pèrfida Espanya estava preparada per arribar fins on calgués per impedir la República. I fins on calgués significa arribar fins a la violència extrema.I que això va fer que no es donés l’odre de resistir, d’ocupar els carrers, d’activar els CDR, de fer aquesta cosa tan poètica i romàntica de la “resistència gandhiana“. Quan sento això, no m’ho puc creure. No em puc creure que hi hagi persones que porten dècades vivint de la política i que no sàpiguen que els Estats es defensen amb tot el que tenen a l’abast per evitar perdre una part del seu territori. De veritat que això és extraordinàriament preocupant. Com es pot ser tan naïf!!!

Treballem per la reconciliació. Treballem per treure de la presó els que ja hi són i els que, desgraciadament, hi aniran. Treballem per evitar que els irresponsables que van fer impossible que no es declarés la DUI no continuïn en la política activa. Treballem per desemmascarar els que han viscut de l’agitació i de la propaganda extremadament subvencionada. Treballem per tenir un bon govern. Treballem per aconseguir que tornin les empreses que han marxat. I treballem per aconseguir una societat més justa i una redistribució de la riquesa més equitativa.

Treballem per acceptar l’altre. Treballem per treure banderes dels balcons. Treballem per aconseguir augmentar el nostre govern des de la política i no des de l’antipolítica.

I sí, jo també em sento corresponsable, en la part que em correspongui, per no haver-me oposat amb més contundència i vehemència a la unilateralitat i a la bogeria que ara patim.

I sí, preocupeu-vos, llegiu, mireu i escolteu tot allò que us diguin que no feu. Rebel·leu-vos. Hem de tornar a pensar, pensar per nosaltres mateixos.

Jaume Barberà a Facebook

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Security Code: