Nou Cicle

Jacques Delors, Felipe González, Romano Prodi: Una visió clara per l’euro per a que surti reforçat d’aquesta crisi

Decrease Font Size Increase Font Size Text Size Print This Page

En els últims dies, les perspectives d’una solució duradora de la situació financera de Grècia sembla que s’esvaeixen, els deutes dels portuguesos, italians, espanyols són objecte d’atacs cada vegada més violents dels mercats, els negociadors  públics i privats que tracten de trobar una solució no se’n surten.

Les raons d’aquest fracàs són múltiples: A més de la degradació brutal de la qualificació creditícia de Portugal, una altra es troba en les dificultats del govern alemany per superar els obstacles polítics, i potser constitucionals, amb els que s’enfronta, i una altra encara es troba en el fracàs del projecte desenvolupat pels principals actors financers, però que no  troba el suport necessari.

Però totes aquestes raons es poden resumir en una sola: la manca d’una visió clara dels reptes plantejats als polítics, que els  permeti  comprometre el seu crèdit per superar les dificultats immediates. Una visió clara: l’euro ha de sobreviure a aquesta crisi i li sobreviurà. En sortirà fins i tot reforçat: els instruments que mancaven a aquest projecte sense precedents d’una zona monetària sense Estat i sense un pressupost,  ja han començat a desenvolupar-se.

Uns primers passos s’han donat al llarg de la gestió de la crisi: amb dolor, sens dubte, cada obstacle ha estat superat, i cada vegada el projecte comú dels europeus ha sobreviscut  i s’han trobat solucions amb  innovacions importants. La necessitat ha fet llei, i la coordinació de les polítiques econòmiques, que hauria d’haver acompanyat  des del principi el Pacte d’Estabilitat,  s’ha enfortit.

Sense l’euro i sense Europa, el destí de tots hauria estat molt pitjor. Els nous instruments comunitaris han de demostrar la capacitat de les institucions per fer front als reptes.

Una visió clara: els Estats han de garantir els dipòsits dels particulars.Tothom ha de tenir confiança en el seu banc. Però no són els contribuents qui han de pagar per les inversions de les institucions financeres que han cregut pertinent  comprar  deute grec, o per les obligacions dels bancs que han demostrat ser fràgils, o fins i tot han fet fallida , com va ser el cas a Irlanda i Islàndia.

Les institucions financeres van prendre riscos, que és part del seu treball. Els accionistes, els tenidors dels bons emesos han d’assumir la seva part de la càrrega. Això s’ha de fer sense posar en perill l’estabilitat del sistema, sens dubte, però cal fer-ho.

Una visió clara: la regulació no pot limitar-se a un marc nacional. Ni el Consell de l’euro ni el Banc Central Europeu (BCE) han estat capaços de prevenir l’augment dels riscs  ni un deute privat que sovint arribar a ser excessiu. La crisi haurà permès establir un primer pas en la regulació veritablement europea dels bancs i mercats financers. S’ han de donar els mitjans per tenir èxit en el llarg termini, i contribuir a una millor regulació de les finances globals.

Una visió clara: la crisi ensenya a qui en dubtava que no podem viure indefinidament més enllà de les nostres possibilitats, i això també s’aplica als Estats. La reducció dels dèficits ha de tenir lloc. Però ha de ser controlada,  amb un horitzó de temps realista, amb els passos marcats clarament i no fixant-se metes insostenibles que destruirien la seva credibilitat,perquè no podrien mantenir el suport del poble i dels seus representants electes.

Una visió clara: tot el que es pot fer per evitar un default del deute grec s’ha de fer. Ningú no podria controlar-ne les seves conseqüències. I no oblidem mai que serien ser els propis grecs els qui en patirien en primer lloc. La solidaritat europea implica la participació dels governs i les institucions financeres en les solucions que poden alleujar la càrrega sobre els ciutadans de països que han emès el deute.

Reconeguem que alguns deutes, com el grec, valen i  valdran  menys que altres. Això es traduirà, tard o d’hora,  en resultats comptables negatius per als inversors, que és una contrapartida normal per les elevades remuneracions que han rebut per la compra de deutes amb més risc que altres. Aquest fet s’ha d’assumir.

El que cal és que aquestes pèrdues de valor permetin  alleujar la càrrega sobre els ciutadans de països que han emès deute. D’aquí la importància dels mecanismes que vagin en aquest sentit, com les compres, amb  fons comunitaris o internacionals, de part del deute sobirà més descomptat, per anular-la i fer beneficiar  el país concernit d’aquesta pèrdua de valor.

Aquests principis són simples. Si els els principals responsables polítics de la Unió Europea els adopten, si els Estats, la Comissió, el Fons Monetari Internacional (FMI) els apliquen, es poden trobar solucions. És això el que demanem,  solemnement. Europa i tots els seus ciutadans poden sortir enfortits de la crisi. només cal una visió clara i compartida per guiar l’acció.

Jacques Delors, expresident de la Comissió Europea (1985-1994), Felipe González, expresident del Govern espanyol (1982-1996), Romano Prodi, expresident de la Comissió Europea (1999-2004) i ex Primer Ministre d’Itàlia (1996 – 1998 i 2006-2008), Etienne Davignon, exvicepresident de la Comissió Europea (1981-1985) i Antonio Vitorino, ex comissari europeu (1999-2004) i president de “Notre Europe” des de juny de 2011.

Le Monde

http://www.lemonde.fr/idees/article/2011/07/15/une-vision-claire-pour-l-euro-afin-qu-il-sorte-renforce-de-cette-crise_1549025_3232.html

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Security Code: