CatalunyaEspanyaPortada

Ignacio Sánchez-Cuenca: L’Estat Immòbil

El juny del 2018, quan Pedro Sánchez va arribar a la Moncloa, tothom va donar per fet que hi hauria una nova actitud cap al conflicte català. Atesa l’aposta pel diàleg del PSOE i el suport a un referèndum d’ Unides Podem, era raonable pensar que l’Estat abandonaria l’immobilisme de l’etapa de Rajoy, marcada per la negació del problema. Malgrat les múltiples advertències de la crisi que es veia que venia, Rajoy va decidir enrocar-se protegit per la Constitució. Va entendre la defensa de l’ Estat com si el país estigués vivint un setge.

Fins a quin punt han canviat les coses? Sens dubte, la tensió territorial s’ha relaxat a Espanya. L’enfrontament aferrissat ha donat pas a posi­cions més dialogants i constructives. S’han produït reunions a diversos nivells. Una certa normalitat s’ha recuperat. I els discursos de les parts, encara que sigui de manera gradual, han anat guanyant realisme i pragmatisme.

Ara bé, si anem als fets, quines són les novetats? Han passat gairebé cinc anys des de la crisi constitucional del 2017, es tracta d’un període bastant llarg. Quins avenços reals s’han registrat en aquest temps?

El més important, amb diferència, ha estat la decisió del Govern de Sánchez (el 2 de juny del 2021) d’indultar els líders independentistes condemnats pel Tribunal Suprem. La dreta (i fins i tot una part del PSOE) va posar el crit al cel, no debades les enquestes d’opinió van mostrar que hi havia una majoria a la societat espanyola contrària a l’indult. Va ser, segons el meu parer, una mesura valenta i necessària: no es podia pensar en una aproximació a l’independentisme si els seus líders eren a la presó. L’indult va corregir una situació anòmala i insos­tenible.

Ara bé, precisament perquè va resultar tan costós políticament, el Govern espanyol fa l’efecte que considera que l’aprovació dels indults ja justifica una legislatura en matèria territorial. És veritat que unes setmanes després es va posar en marxa la taula de diàleg Govern d’ Espanya-Generalitat de Catalunya amb una reunió entre els presidents Sánchez i Aragonès. Però la taula no ha acabat d’engegar. Sempre s’interposen problemes (l’últim, la guerra d’ Ucraïna). Fins ara, la taula ha tingut una dimensió més simbòlica que res.

És legítim sentir una desconfiança cap aquest fòrum. Vist amb una mica de distància, el més sorprenent no és que les negociacions estiguin estancades, sinó que l’ Estat, representat pel Govern espanyol, no hagi perfilat encara una proposta de solució, movent-se entre fórmules d’una vaguetat exasperant. S’abordarà una reforma constitucional? Hi haurà una aposta decididament federal? Hi haurà reconeixement de la nació catalana i, per tant, de la plurinacionalitat d’ Espanya? En quines condicions es podrà consultar la ciutadania?

Tot sembla indicar que el Govern d’ Espanya no se sent amb forces per llançar una oferta negociadora seriosa. Hi ha massa resistències, massa oposició. L’opinió pública està molt dividida i els partidaris d’una autèntica negociació són minoria. Amb Vox convertit en tercera força política del país i en ritme ascendent, són molts al PSOE els que pensen que l’ambient no està per parlar de plurinacionalitat o federalisme.

Certament, la situació política no és la més favorable perquè l’Estat faci una jugada ambiciosa i arriscada. Però el més probable és que els pròxims temps la situació no millori. Per això, el Govern espanyol no pot resignar-se. La societat està en una posició immobilista perquè, entre altres raons, l’Executiu i els partits que el formen i donen suport no estan fent pedagogia política, ni estan donant la batalla en la societat civil.

Com a observador, a mi el que més em sorprèn és la falta d’iniciativa, la incapacitat per anar preparant el terreny. Cal obrir un gran debat a Espanya sobre el nostre model territorial i sobre la convivència entre diversos col·lectius nacionals. Per guanyar-se l’opinió pública, s’ha de trencar amb el nacionalisme espa­nyol excloent de la dreta que ha esdevingut dominant i, en molts sentits, asfixiant.

Els organismes de l’ Estat haurien de promoure un debat centrat en propostes institucionals. Per a què serveixen, si no, el Centre d’ Estudis Polítics i Constitucionals, l’ Institut Nacional d’Administració Pública, el Centre d’ Investigacions Sociològiques o fins i tot el Consell d’Estat? Per què no s’encarreguen informes, llibres blancs, memo­ràndums? Per què no es creen comissions d’estudi? Per què no es mobilitza els experts favorables a una solució integradora? Què va passar amb la comissió parlamentària de reforma constitucional que es va formar el 2017?

I per què els partits no organitzen debats amb la societat civil que contribueixin a trencar el model cultural del mononacionalisme imperant? Podrien convidar grups econòmics, moviments i líders socials, associa­cions civils, etcètera, a fer sentir les seves veus, de manera que els ciutadans poguéssim començar a reflexionar i deliberar sobre la qüestió anant més enllà del que ha estat el discurs dominant que els independentistes van fracassar en el seu “cop d’ Estat” gràcies a l’acció dels tribunals.

Segons la meva opinió, sense tota aquesta feina preparatòria, unes nego­ciacions bilaterals per dalt no tenen possibilitat de prosperar. Encara que arribessin a un acord els dos executius, el Govern d’ Espanya tindria moltes dificultats per vendre’l a la societat.

És una característica recurrent de la política espanyola abordar els problemes més greus des d’una aproximació vertical i estatalista, relegant la societat a la condició de simple espectadora (va passar així, per exemple, amb el procés de pau del 2006, en què no es va involucrar la societat civil, i per això va ser tan dèbil la posició de l’ Executiu). El Govern central, sense prou suports a la societat, no tindrà força per resoldre un conflicte tan complex com aquest. Per això l’única manera d’avançar passa per mobilitzar la societat civil i posar en marxa un gran debat col·lectiu, just el que no s’ha fet (o no s’ha volgut fer) fins ara.

La Vanguardia, 16 d’abril de 2022

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Security Code:

Entrades relacionades

Back to top button