Nou Cicle

Ignacio Escolar: València, radiografia de l’enfonsament

Decrease Font Size Increase Font Size Text Size Print This Page

ppvalenciaEl sorprenent no és que el PP, segons les enquestes, vagi a perdre la majoria absoluta a la Comunitat Valenciana. Ni tampoc que deixi de governar la Generalitat perquè ni tan sols amb UPyD sumaria els vots necessaris. El que més al·lucina dels resultats de l’enquesta electoral que publiquem és que encara avui, en una comunitat que s’ha convertit en un exemple mundial de corrupció, mala gestió i malbaratament, el PP sigui capaç de guanyar les eleccions.

És veritat que el treball de camp d’aquesta enquesta va ser fet abans que el tancament de Canal 9 subratllés encara més les misèries valencianes. Probablement avui el resultat seria encara pitjor per a la dreta, que va presentar la seva gestió com l’exemple a seguir i ara està amb l’aigua al coll. Parlem d’una Generalitat que deu fins callar, després d’haver malgastat a mans plenes. Les xifres són esgarrifoses:

1.200 milions de forat a Canal 9. Per comparar, el deute de totes les altres televisions autonòmiques juntes amb prou feines arriba als 500 milions.

1.200 milions enterrats en aquesta Ciutat de les Arts i les Ciències unes instal·lacions tan cares com infrautilitzades. Aquest any, perdran 52 milions més.

300 milions en la Ciutat de la Llum, un megalòman estudi de cinema que porta més d’un any tancat.

300 milions en la Fórmula 1. La xifra és aproximada perquè, en el súmmum de l’abús, la Generalitat es nega a donar les dades exactes.

Més de 350 milions per al futbol. La Generalitat valenciana és incapaç de pagar els seus propis proveïdors, però és la propietària directa o indirecta de la major part dels clubs de futbol de la zona.

150 milions en l’aeroport peatonal mes famós del planeta, el de Castelló. Més de dos anys després de la seva inauguració, l’únic avió que s’ha vist per allà és el que corona l’estàtua de Carlos Fabra, aquest nou Ozymandias. Aquest any hi ha pressupostat un altre mig milió més per arreglar les goteres de l’enorme edifici buit. Només en informes per a l’aeroport, la Generalitat va gastar 17 milions.

15 milions a l’arquitecte Santiago Calatrava per una maqueta, pel projecte d’un altre d’aquests edificis “emblemàtics”-com canvia avui el significat d’aquesta mateixa paraula-.

Al voltant de 3.000 milions pel forat de la CAM, aquesta caixa amb la que els directius planejaven escapolir-se amb els diners al Carib.

30 milions el saqueig de l’empresa d’aigües de València, Emarsa. Els diners es van evaporar, malgastats en cases, hotels de luxe i prostitutes. El resultat? Que avui el cànon de l’aigua ha pujat un 40% per poder pagar aquella festa.

4.500 milions al Banc de València, uns diners injectats pel FROB abans de vendre l’entitat per un euro i al qual cal sumar gairebé mil milions més en altres ajudes. El president de Banc de València -i de la també trencada Bancaja- era José Luis Olivas, expresident de la Generalitat després de la sortida de Zaplana el major mèrit per al càrrec va ser no barallar-se amb Francisco Camps per continuar en aquesta butaca.

377 milions a Terra Mítica, un ruïnós parc d’atraccions, impulsat d’aquella manera per Eduardo Zaplana, que després ha estat venut per la sisena part del que va costar.

12 de milions d’euros en la visita del Papa, uns diners que va servir també per engreixar la trama Gürtel a través de Canal 9.

Són només alguns exemples. La llista completa és molt més llarga i l’altre costat de la balança són aquestes milers de famílies a les quals la Generalitat no paga, aquests col·legis que no tenen ni per a calefacció, aquests proveïdors als quals deuen més d’un any, aquests ciutadans que patiran durant dècades aquest forat.

Deia el PP que calia situar València en el mapa del món. Ho van aconseguir. Avui és el major parc temàtic del malbaratament i la corrupció.

ElDiario.es

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Security Code: