Portada

Guillem Martínez: Una vaga exitosa i una mica més

Unes hores abans del 29-M hi havia dubtes sobre el seu èxit. Dubtes que es van dissipar, sorprenentment -com tot des de fa un any-, molt aviat. Les primeres dades de l’aturada nocturna -aturades del 100% a Correus, Renfe, metro i BCNeta; cancel·lació de vols; absència de taxis; tancament de Mercabarna i el mercat del peix; descens del consum elèctric d’entre el 16% i el 20% – presagiaven que el 29-M seria un èxit sindical. El cridaner, l’inici d’una nova lectura de la vaga general, aquest gènere transitat ja diverses vegades en democràcia, es va produir l’endemà, quan amb la llum del sol es va poder veure el que estava passant.

A primera hora del matí, els centres industrials de Barcelona i la seva àrea estaven tancats; col·legis, instituts i universitats, buits, el gran comerç, paralitzat, i el petit comerç tancava o obria, segons anaven passant piquets o no. L’aturada era gran i efectiva. Però el cridaner era el que estava passant al costat d’això. Estava passant que la vaga no era tal, era una cosa molt més amplia: un acte de protesta ciutadà o, tal com està el pati, de resistència. La vaga no era una cosa només dels sindicats o partits. Grups de ciutadans vinculats al 15-M, a col·lectius laborals afectats per la desaparició de l’Estat de benestar, o simplement ciutadans amb nens sense escola, passejaven per Barcelona vetllant i interessant-se per la seva vaga. Els piquets es transformaven en manifestacions de diversos milers sense bandera sindical definida. Excepte una columna de piquets de CGT i CNT que va avançar pel passeig de Gràcia i va protagonitzar -17.000 persones, segons CGT- el que hagués estat la major manifestació llibertària en dècades, si no fos perquè a la tarda es va ampliar el rècord. Només va ser enfosquida per la manifestació majoritària, una de les més grans i obertes de la història de Barcelona.

Al cinturó va passar una cosa semblant. Hi va haver manifestacions històriques, per utilitzar una paraula que explica el seu nombre, a Sabadell, a Santa Coloma, a Cerdanyola … Estaven convocades per plataformes més àmplies que les sindicals i plenes de ciutadania no necessàriament sindical que anava a mostrar el seu malestar al carrer. El carrer, en fi, i heus aquí un altre canvi d’època, va suplir com a centre de posicionament i discussió als dos Parlaments disponibles, sotmesos a majories absolutes, en una època, a més, en la qual la democràcia s’ha deslocalitzat a altres institucions no democràtiques (com la UE, que imposa lleis com la laboral). L’Estat, únic lloc on la democràcia va ser possible, ja no és la instància de decisió democràtica.

Al carrer, però, passen coses pròpies del carrer, com la violència. Conforme el dia va avançar, van tenir lloc diversos actes violents, fins que els Mossos van transformar un altercat en un conflicte sense final, del qual no van saber sortir i que va afectar el transcurs de la manifestació majoritària. La facilitat amb que els Mossos amplien els conceptes violència i repressió hauria de portar a algun parlamentari a interessar-se per la policia que hem creat en les últimes dècades … i per aquesta mena de caserna sud-americana edificada a Sabadell que sembla centralitzar i aïllar els mossos, que surten periòdicament a pegar a ciutadans que protesten per la descomposició democràtica. El portaveu Homs, al seu torn, va utilitzar en les seves declaracions estadístiques facilitades per la patronal que minimitzaven el dia històric d’ahir fins a reduir-lo a “jornada normal”, si bé no només no va ser detingut cap càrrec de la Diputació, sinó que hi va haver una vaga general. No veure la realitat és una regió de la violència, potser la més perillosa i contagiosa. El 29-M va ser, de fet, un intent col·lectiu perquè un Govern observés la realitat. Una realitat absolutament violenta: la desaparició de l’Estat de benestar, la columna vertebral de l’Estat de dret. No hi ha un sense altre. I un està desapareixent.

El País

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Security Code:

Entrades relacionades

Back to top button