Nou Cicle

Grup Pròleg: Un any després a Catalunya: per la llibertat dels presos, el diàleg i la cohesió social

Decrease Font Size Increase Font Size Text Size Print This Page

Fa un any, el Grup PRÒLEG va publicar una declaració reclamant als partits i formacions polítiques la supressió de l’aplicació de l’article 155, la retirada de les actuacions penals contra dirigents polítics i representants d’entitats ciutadanes i, finalment, la convocatòria d’un referèndum pactat que permetés a la societat catalana manifestar les seves preferències sobre les futures relacions entre Catalunya i l’Estat.

Pensàvem que si es complien aquestes condicions s’iniciaria una nova etapa que contribuiria al progrés social, econòmic i cultural del país. Ha transcorregut un any. Ha cessat l’aplicació del 155, han canviat els governs de l’Estat i de la Generalitat i s’han restablert els contactes regulars entre els dos executius.

Però segueixen l’empresonament i la persecució penal dels dirigents polítics i ciutadans i està a punt d’arrencar un judici oral per rebel·lió que no encaixa amb la forma amb què es tracten els conflictes polítics a l’Europa comunitària. La nostra opinió rebutja clarament l’empresonament dels processats i el tractament penal que se’ls aplica. Quan s’obri el judici oral, es produirà a més un increment de la tensió política perquè una gran majoria de l’opinió catalana ho interpretarà com un error o com una venjança.

D’altra banda, mentre que l’actual Govern de l’Estat ha reconegut errors gravíssims del seu antecessor en el tractament de la qüestió i ha procurat esmenar alguns dels seus efectes, el nou Govern de la Generalitat combina justificades reclamacions de diàleg amb el Govern estatal amb declaracions que passen per alt la responsabilitat de les equivocades estratègies partidàries que van conduir al seu fracàs i ignoren els greus danys que van provocar en la societat catalana.

Creiem que, si no s’abandonen les visions poc realistes que s’entesten a ignorar aquell fracàs i les seves conseqüències, trigarà més temps a arribar el restabliment de condicions institucionals adequades per explorar alguna fórmula viable per superar l’actual carreró sortida. Aquest retard serà molt perjudicial per abordar de manera constructiva els canvis socials, econòmics i culturals que experimenten totes les societats europees,  els costos dels quals són més elevats per als seus sectors més vulnerables.

Durant l’etapa llarga i complexa que ens espera, no desapareixeran les discrepàncies polítiques que reflecteixen la pluralitat d’una societat com la nostra. Per aquesta raó, reclamem als que ocupen posicions d’autoritat institucional a l’Estat i a la Generalitat una actuació rigorosa en la defensa del dret de tothom a mantenir les seves posicions polítiques, assegurant alhora que l’exercici d’aquest dret respecti sempre el dret de els que no comparteixen les mateixes opinions i posicions.

S’insisteix sovint en què la societat catalana s’ha dividit en dues meitats. I és cert que patim tensions que no havíem conegut en èpoques recents. Però ens sembla així mateix que parlar d’una divisió en dues meitats és una visió simplificada, de vegades interessada, que no ajuda a comprendre totalment el que està passant. Les divisions de la societat catalana depenen de factors diversos i no es condensen en una de sola.

En tot cas, tenim consciència del risc d’una polarització de posicions que alguns contemplen amb justificada alarma i altres semblen profetitzar amb estranya satisfacció. La consolidació d’una polarització faria més difícil el futur establiment d’un diàleg polític.

Per fortuna, sabem de l’existència de grups i entitats de caràcter associatiu que mantenen vigents els valors de cooperació i solidaritat en defensa de causes d’interès comú. En el món laboral, cultural, educatiu, del cooperativisme, economia solidària o del “tercer sector“, abunden les organitzacions que segueixen treballant en els seus respectius àmbits. Constitueixen la garantia que el teixit social a Catalunya conserva la seva solidesa, més enllà de les discrepàncies polítiques, per intenses que siguin. Creiem molt necessari donar suport a aquest entramat social pel que significa en si mateix i pel paper constructiu que pot jugar en moments difícils com l’actual. Ressaltar el seu valor pot protegir-los de la contaminació partidista que els perjudicaria i els restaria potencial.

Tota societat democràtica accepta les seves discrepàncies internes, però evita convertir-les en barricades insuperables i les sotmet a la competència dels arguments. Una societat perd qualitat democràtica quan aquestes discrepàncies es converteixen en desqualificació del discrepant o fins i tot en la negació de la seva existència. Aquesta perversa deriva és la que és menester evitar.

La gran majoria de la ciutadania catalana aspira que els problemes plantejats es resolguin de manera democràtica i vol abans de res preservar la convivència civil. Per aconseguir-ho, PRÒLEG considera l’existència de tres qüestions prioritàries:

–  La posada en llibertat dels presos, la situació dels quals resulta difícilment justificable en termes legals i constitueix un obstacle de primer ordre per a una solució política del conflicte;

–  El foment d’espais de diàleg entre institucions i forces polítiques, dins i fora de Catalunya, per explorar la viabilitat d’una sortida negociada que, arribat el moment, pugui ser ratificada pel poble català.

–  El suport a les entitats i associacions que en àmbits diferents de la societat lluiten a Catalunya pel progrés social i la solidaritat ciutadana i constitueixen per això una garantia de la seva cohesió.

El Grup Pròleg està format per Jordi Amat, Marc Andreu, Marga Arboix, Laia Bonet, Joan Botella, Victòria Camps, Joan Coscubiela, Jordi Font, Mercedes García-Aran, Gemma Lienas, Pilar Malla, Oriol Nel·lo, Raimon Obiols, Lluís Rabell, Joan Subirats, Marina Subirats, Josep M. Vallès.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Security Code: