Nou Cicle

Grup Pròleg: Independentisme i societat civil

Decrease Font Size Increase Font Size Text Size Print This Page

Catalunya ha viscut, viu encara, un període d’alta tensió, d’esperances i enfrontaments, de desafiaments i conflictes. Com en tot temps de revisió profunda de la vida social, hi ha una mena d’efervescència, una passió en els debats, que no és habitual entre nosaltres però que ara s’ha imposat amb gran força. El procés independentista és tan apassionat que pràcticament ha monopolitzat l’atenció pública durant els últims set anys; ha absorbit gran part de l’energia social que habitualment es dedica a l’evolució i millora de diversos aspectes de la vida pública i ha polaritzat les opinions fins convertir-se en el gran tema únic o molt predominant en la nostra vida col·lectiva.

Ens trobem en un moment delicat a nivell mundial: estem assistint a lideratges europeus en els que es reutilitzen velles idees de l’extrema dreta, i això exigeix ​​que ens preguntem que és el que està passant, com estan evolucionant els panorames polítics i com això ens afecta, en una Catalunya que ha abordat aquest temps amb una agenda pròpia, diferent de la majoria de països.

Indubtablement hi ha una situació de fons que, d’una manera o altra, repercuteix en tots, perquè es deriva del creixement brutal de les desigualtats dels diversos grups socials, i això provoca un desconcert i un malestar que probablement es troben també a la base de la reivindicació catalana. En qualsevol cas, la resposta que s’ha originat a Catalunya a les diverses crisis que s’estan vivint és original i específica, i no queda clar com repercuteix en el conjunt d’institucions de la societat civil, un teixit molt ric de la nostra societat que, en gran part, ha estat la base de la cohesió social existent en tota l’etapa democràtica anterior a la crisi.

Des del Grup Pròleg, creat precisament per intentar comprendre la situació existent i establir ponts de diàleg dins de la societat catalana, ens hem preguntat per la incidència que el procés independentista ha tingut sobre les institucions de la societat civil, institucions que són transversals i que reuneixen a una població molt diferenciada. Com els ha influït el moviment independentista? ¿Ha debilitat la seva cohesió interna, la seva capacitat d’acció, o, per contra, les ha reforçat, i en quin sentit? Aquestes són les preguntes que formulàrem,  dies enrere, a tres dones representants de tres institucions fonamentals per al bon funcionament de la societat: Comissions Obreres, la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes i la Federació de moviments de renovació pedagògica. Tres institucions que en molts moments han estat decisives per avançar en les formes de participació i democratització dels àmbits que representen.

Les seves respostes van ser molt interessants; hi va haver un element comú: en els tres casos el procés independentista va afectar el funcionament de les associacions de les quals formen part, i ha originat alguns conflictes. No obstant això, els enfrontaments que han pogut sorgir han estat generalment de to menor. És a dir, aquestes institucions, que realitzen tasques molt concretes, que s’ocupen de la defensa dels treballadors, dels barris o del professorat i les escoles, han seguit fent la seva feina en els àmbits corresponents, concentrant-se en els seus objectius propis i intentant no ser absorbides pel conflicte polític.

En aquest sentit hem pogut arribar a una primera conclusió; els conflictes i els enfrontaments han estat menors en aquestes institucions que en el conjunt de la societat. Hi probablement una impressió de fractura social superior a la que realment està experimentant la societat catalana en molts àmbits no directament polítics.

Vegem algunes particularitats. CC OO és una organització que ha analitzat les opinions polítiques dels seus afiliats i ha constatat que les preferències estan repartides entre partidaris de la independència i partidaris de mantenir a Catalunya a Espanya. No es detecta una tendència accentuada en una o altra direcció, i per això han sorgit conflictes en alguns moments. Però s’ha mantingut la cohesió al voltant de la defensa dels treballadors i treballadores, i en l’acord de no participar en vagues que no tinguin com a eix central el món del treball. S’han produït algunes baixes, sobretot per part de persones jubilades o que no estan directament vinculades al món laboral. No obstant això, l’intent per part de CC OO de crear espais unitaris, de confluència entre les dues tendències, no ha tingut èxit. És a dir, les fractures han estat evitades gràcies a un considerable esforç, a tenir en compte totes les tendències, i això ha permès seguir treballant en la línia sindical, però no arribar a posicions comunes en relació a l’encaix de Catalunya i Espanya.

La FAVB presenta un panorama similar. En els últims temps la seva acció ha estat molt vinculada a tasques molt concretes, com la defensa de l’habitatge, cada vegada més difícil donat l’augment de preus que s’ha produït tant en la compra com en el lloguer, especialment, a Barcelona, ​​i en els problemes vinculats a la defensa de l’espai públic (modificació de l’ordenança de terrasses) o de participació (impugnació del Plenari de l’Ajuntament que va votar en contra de la multiconsulta).

Les associacions de veïns han tractat així de centrar els seus esforços en aquestes finalitats més que en el debat polític; en alguns casos s’han produït conflictes, especialment en la preparació d’algunes festes locals, quan alguns associats intentaven donar-los un caràcter d’exaltació de l’independentisme. Però de nou, gràcies a l’esforç comú, ha estat possible mantenir la unitat institucional.

El professorat ha estat el sector que més directament ha patit les conseqüències del procés, donat que es va veure implicat en el referèndum de l’1 d’octubre que es va dur a terme fonamentalment en escoles i instituts. Alhora, s’ha produït una gran pressió contra l’educació catalana, acusant-la d’adoctrinament. Després d’octubre es va aplicar el 155, i per tant ningú va sortir a defensar a les direccions escolars, que van ser cridades a declarar i interrogades. Òbviament, tot això va generar un profund malestar, perquè entre les famílies hi havia opinions molt diverses i es van viure situacions francament conflictives. No obstant això, la tasca educativa continua, i es troba en un moment molt interessant de renovació pedagògica de gran calat, encara que en certa manera aquesta renovació ha quedat una mica frenada en aquest any tan intens.

El balanç és, fins a cert punt, esperançador. Ens trobem en un moment de certa calma, però de calma tensa, ja que s’acosten uns judicis que de nou seran conflictius. Però les institucions de la societat civil mantenen la seva solidesa i el seu ritme de treball; va haver-hi costos importants, hi va haver molt debat, però no una fractura que paralitzés l’acció. Cal intentar, per part de tots, del poder polític, de la població, de la societat civil, preservar aquestes institucions tan bàsiques per al funcionament de la societat catalana, atès que són elles les que garanteixen la resolució del dia a dia dels problemes comuns, sigui quina sigui la seva posició política i la il·lusió o la por que els inspiri el moviment independentista. Són elles les que garanteixen, probablement més que ningú, la convivència i l’esforç col·lectiu per arribar a aquesta Catalunya millor que tanta gent anhela.

El Grup Pròleg està format per Jordi Amat, Marc Andreu, Marga Arboix, Laia Bonet, Joan Botella, Victòria Camps, Joan Coscubiela, Jordi Font, Mercedes García-Aran, Gemma Lienas, Pilar Malla, Oriol Nel·lo, Raimon Obiols, Lluís Rabell, Joan Subirats, Marina Subirats, Josep M. Vallès.

Publicat a ElDiario.es

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Security Code: