Nou Cicle

Giorgio Napolitano: “La política reclama qualitats específiques, no pot viure de diletantismes”

Decrease Font Size Increase Font Size Text Size Print This Page

napolitano«Més a la dreta, més a l’esquerra, allò que compta és el sentit més alt de la noblesa i dels límits de la política, la dedicació a l’interès general i la moralitat de la política“, ha dit el president de la República italiana, Giorgio Napolitano, intervenint en la cerimònia de record de l’ex alcalde de Nàpols,  Maurizio Valenzi,  en ocasió del centenari del seu naixement.

Valenzi havia arribat a la política a través del seu compromís cultural i artístic i havia esdevingut el que es defineix com un polític de professió, és a dir, ha dit el  president de la República, «a una espècie potser en vies d’extinció que ens cal defensar històricament enfront de judicis sumaris i poc ajustats“.

Fer de la política una “opció de vida“, per usar la famosa espressió de Giorgio Amendola, dedicar-se enterament a l’exercici de l’activitat política ha sigut la manera amb la que molts han contribuït a la construcció de la democràcia, al desenvolupament de la vida democràtica en les societats de l’occident europeu.  “Certament“, ha afegit Napolitano, “la trajectòria dels polítics de professió ha pres cos amb la de l’Itàlia de la constitució republicana i amb la trajectòria dels partits, del seu desenvolupament, i també amb les involucions i degeneracions del sistema de partits, amb la burocratització de l’acció política i l’enterboliment de la figura dels polítics de professió que esdevenen simples actors i agents de càlculs i jocs de poder. Tot això no pot esborrar els trets positius originals d’aquella experiència“.

«En definitiva, dedicar-se enterament a la política ha significat, durant un període llarg de la nostra història”, ha dit Napolitano, “tenir un fort sentit de missió, d’esperit de servei i del sacrifici, per davant i més enllà de tota legítima ambició personal”. «No sóc aquí per  evocar nostàlgicament el temps passat, el sistema de partits d’abans o la figura aleshores  prevalent dels polítics de professió. “, ha precisat,  “A la política i també a la competició per assumir responsabilitats en les institucions si por arribar per camins diferents: des de la societats civil, des del món del treball, o de les empreses, o de la cultura. Però sempre cal saber que la política reclama qualitats específiques,  reclama que es tinguin o s’adquireixin aquestes qualitats, perquè la política no pot viure de diletantismes. Es podria dir amb una frase de Benedetto Croce que la política és un art en ell mateix.»

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Security Code: