Nou Cicle

Francesc Valls: El PDECat i els treballs d’Hèrcules

Decrease Font Size Increase Font Size Text Size Print This Page

puigdemont--620x349Convergència tractarà aquesta primavera de perdre part de la seva vella pell. No obstant això, la metamorfosi per arribar a papallona multicolor no és fàcil. L’“any del referèndum”, com qualifiquen el 2017 els nous dirigents del partit, ve amb gana endarrerida. Mentre que, segons la coordinadora general del PDECat, Marta Pascal, s’engegarà la gran conferència ideològica per fixar el seu model de país, el PDECat també haurà d’aclarir com són les primàries per triar el proper candidat del partit i haurà d’acreditar com fer la truita de la desconnexió –amb permís de la fiscalia de l’Audiència Nacional– sense trencar gaires ous i evitant fugides de votants.

És difícil canviar de pell en qüestió de mesos per a un partit que va fer estendard durant dècades del lideratge cabdillista. Jordi Pujol va ungir Artur Mas com el seu successor i aquest, al seu torn, obligat per la CUP, va decidir que Carles Puigdemont fos el seu relleu. Mas va intentar revestir l’anomalia amb l’argument internacionalista que el PNB havia separat històricament la presidència de l’Euzkadi Buru Batzar –l’executiu del partit– de la del Govern basc. Necessitats del guió o no, la veritat és que Convergència i el Partit Popular comparteixen ex aequo el quadre d’honor d’assenyalar amb el dit per decidir els seus lideratges. Les bases les carrega el diable, tal com s’ha vist amb Pedro Sánchez al PSOE. Per tant, primer treball d’Hèrcules: primàries al PDECat sense que el dit d’Artur Mas apunti excessivament per sota la porta.

El president 129 de la Generalitat –com ell mateix es denomina– ha negat que sigui candidat, esgrimint el seu convenciment que l’Audiència Nacional l’inhabilitarà per haver organitzat la consulta del 9-N. No obstant això, en les properes setmanes s’evidenciarà qui mana al PDECat. I el lideratge per encapçalar la candidatura és una prova de pes.

Una vegada mort i espellat el lleó de Nemea, li tocarà el torn al segon treball herculi: presentar el model de societat, o el que és el mateix, matar l’Hidra de Lerna. El Consell Nacional del PDECat coneixerà a finals de gener els àmbits en què es mou el corpus ideològic.

El partit ha de presentar un projecte que en època de crisi com l’actual haurà d’assemblar-se més a l’esquerra que a la dreta. Si no és així, poc interès tindrà l’ham de la independència per als sectors socials més desfavorits. Per tant, Convergència haurà de revertir tota la seva història anterior i recuperar l’herència d’aquell vell Jordi Pujol de la transició (en l’oposició al franquisme), que proposava seguir la socialdemocràcia sueca. Els socis de projecte independentista –ERC i la CUP– col·loquen el PDECat en la tessitura de cenyir-se a l’esquerra.

Si l’èxit de l’independentisme català consisteix a vendre que hem d’administrar-nos nosaltres mateixos per fer-ho “millor” (més escoles, més hospitals, més qualitat en els serveis socials), ningú entendrà una política restrictiva de despesa en època de crisi. Bé, de fet, ningú entén per què uns pressupostos autonòmics són condició sine qua non per arribar a la independència. Ningú comprèn que, una vegada disposats al desafiament al Govern central amb el referèndum, es necessitin uns pressupostos autonòmics que no reverteixen les retallades i la despesa social de les quals està un 11% per sota del pressupostat el 2010.

El tercer treball d’Hèrcules del PDECat no és la captura de la cérvola Cerinea, sinó conservar vots sense indignar Artemisa. És a dir, fer la truita sense trencar els ous. Hi ha convergents conservadors que veuen com una quimera la desconnexió i el referèndum unilateral. Entretant, Hèrcules haurà d’afrontar nous treballs. Potser el més difícil de tots estigui en aquestes 55 sessions del judici del cas Palau. En els 60.784 folis de la causa, en els quals, a més de Fèlix Millet i Jordi Montull, apareix imputat Daniel Osácar, extresorer de CDC. La mateixa Convergència és assenyalada per lucrar-se amb diners públics i privats amb el cobrament de presumptes comissions per obres com la línia 9 del metro o la Ciutat de la Justícia de Barcelona, on se celebrarà la vista. L’opaca crisàlide convergent, segons el jutge, conté en el seu interior 5,1 milions d’euros en comissions de Ferrovial. Molta metamorfosi i molt treball per a Hèrcules.

El País

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Security Code: