Nou Cicle

Francesc Triola i 263 firmes més: Pluralitat d’informació és democràcia

Decrease Font Size Increase Font Size Text Size Print This Page

Els que firmem aquest article ho fem en la nostra exclusiva condició de periodistes. És important aclarir-ho des del principi, doncs el que aquí s’exposa obeeix només a criteris professionals i no als interessos de les nostres respectives empreses. L’Associació Catalana de Ràdio (ACR), institució que agrupa les emissores privades del país, ha remès un document al Govern que, amb l’ampul·lós títol Informe sobre la necessitat d’introduir els principis i tècniques jurídiques de menor restrictivitat, intervenció mínima, autoregulació i simplificació administrativa en el sistema audiovisual privat, recomana planerament i amb clara suficiència al nou executiu autonòmic les iniciatives i modificacions que, segons el seu peculiar parer, necessita el sector. La recomanació més important -seria millor dir exigència- és el tancament de les emissores públiques que configuren COMRàdio.

Altres propostes de l’ACR són la supressió de la publicitat i limitar la concessió d’espectre per a les ràdios públiques; menys control per part del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) a les privades; el tancament de les emissores pirates, i no concedir freqüències a l’anomenat tercer sector.

Com a professionals del periodisme, els debats esmentats són debats que entenem que poden i han de realitzar-se en el marc democràtic on totes les parts posen en joc les seves porcions de raó. El que mai podrem acceptar en cap concepte és que es plantegi el tancament d’un mitjà de comunicació per raons polítiques. Això no passa en les democràcies, només en les dictadures. A Espanya, els últims mitjans que es van clausurar per motivacions polítiques van ser el diari Madrid, en ple franquisme, i més recentment, encara que en el context difícil del País Basc, el diari Egunkaria.

Ens resulta xocant i dolorós que aquesta proposta plena de maximalismes interessats hagi partit d’una associació entre els directius de la qual abunden periodistes de llarga trajectòria, fins i tot alguns amb grans reconeixements professionals. La maduresa de les democràcies es mesura per la pluralitat de mitjans de comunicació, per l’absència de discursos únics i per la constructiva diversitat d’opinions i línies editorials. I en aquest sistema que reclama una democràcia de qualitat han de conviure mitjans privats i públics, perquè aquests últims són els que han de garantir l’accés dels ciutadans a la informació. Una cosa són els debats sobre com han de finançar-se i regular-se aquests mitjans públics, i una altra de molt diferent és qüestionar-se la seva existència mateixa, a més a més amb tanta lleugeresa com ànim de lucre excloent.

Convé refrescar una obvietat: els mitjans privats són empreses, i l’objectiu de tota empresa, per definició, és tenir com més beneficis millor. I els ha d’obtenir a partir del producte que ofereix, és a dir, dels seus continguts. Sembla de tota lògica que aquests mitjans difonguin aquells continguts que els proporcionen audiència i per tant ingressos, bàsicament de la publicitat per aconseguir comptes de resultats positius per als seus accionistes. Una comercialització que, no obstant ve a tomb recordar-ho, es realitza per regla general a costa de la desaparició de tot vestigi d’utilitat pública no rendible, malgrat servir-se d’un espai radioelèctric públic.

Per això és important també la coexistència d’un servei de comunicació sostingut pels governs centrals, autonòmics i locals que doni cabuda i sentit a aquelles realitats potser no rendibles però a les quals els ciutadans tenen dret i que l’Administració es troba obligada a emetre.

En el desmesurat escrit que l’ACR ha remès al Govern s’intenta sostenir que un dels motius pels quals sol·licita el tancament de COMRàdio és que pretén convertir-se en «cadena pública pseudomunicipal». És la primera vegada que sentim aquesta definició i costa d’entendre què vol dir l’ACR amb «pseudomunicipal». Però fins i tot estant disposats a ser intel·lectualment generosos i acceptar el terme, ens preguntem: ¿ser pseudomunicipals constitueix un crim prou atroç que mereixi el tancament d’una ràdio?

La patronal de la ràdio privada omet interessadament que des de COMRàdio i el Consorci de Comunicació Local (CCL) es posa a disposició de les ràdios públiques municipals una oferta descentralitzada amb continguts elaborats des de les diferents emissores i es brinda suport tècnic, jurídic i formatiu a més de 140 estacions locals, la majoria extraordinàriament modestes en recursos.

Els firmants entenem el compromís dels periodistes amb la nostra professió treballant de manera rigorosa i constant per enfortir les condicions que permeten exercir-la en una democràcia. I això només s’obté amb el respecte escrupolós a la pluralitat i les seves circumstàncies. El contrari atempta directament contra el nucli del nostre delicat ofici: la llibertat d’expressió.

El Periódico

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Security Code: