Nou Cicle

Francesc Trillas: Per un federalisme robust (l’hora d’avançar en cinc dilemes)

Decrease Font Size Increase Font Size Text Size Print This Page

En un article del politòleg Pablo Simón  que va ser escrit el 2014 i que ha tornat a circular recentment (el que prova la seva vigència), es plantejaven 5 dilemes que el federalisme a Espanya havia de resoldre: “Si de veritat hi ha federalistes sincers a Espanya haurien de ser capaços de gestionar aquests conceptes i mullar-se en cada un dels dilemes que plantegen “.

Com que no només crec que de veritat hi ha federalistes a Espanya (i a tot el món) sinó que em considero un d’ells, accepto el repte de Simón. Intentaré “gestionar” els conceptes que planteja i “mullar-me“, en el ben entès que entrar en contacte amb el líquid element no ha d’implicar necessàriament, encara que de vegades sí, triar entre conceptes que estan en tensió (entre els quals hi un “trade-off“), sinó en ocasions millorar els termes del dilema, és a dir, trobar mecanismes per alleujar la tensió.

Dos llibres ( “Economia de una España Federal” i “Que es el federalismo“) i la meva resposta a les deu preguntes més frecuentes sobre el federalisme contenien ja algunes claus per a aquests dilemes, però intentaré condensar els arguments en el format suggerit per Pablo Simon,

1    L’origen de la paraula suggereix que venint federalisme de foedus (pacte), un sistema federal resulta de posar d’acord a un govern central i unes parts federades. En realitat, en el federalisme europeu (i en el futur i en part en el present, en un federalisme global) caldria anar més enllà de dos nivells i parlar de l’acceptació natural de la democràcia multi-nivell, acomodant realitats diferents (una França més centralitzada – per bé que menys que en el passat -, una Alemanya amb uns länder importants, una Itàlia on pesen més les ciutats que les regions, uns continents cada vegada més integrats). Hi ha efectivament federalismes als quals s’arriba a partir de realitats sobiranes (coming together) i altres als quals s’arriba introduint reformes per seguir junts (holding together). Estar en un o altre crec que no es tria, sinó que depèn de la trajectòria històrica. Espanya camina cap a una federació holding together i Europa cap a una federació coming together. La idea del demos com a subjecte de sobirania crec que és una idea pre-federal: en el federalisme del segle XXI crec que hauríem de relativitzar el concepte de sobirania i simplement reconèixer que hi ha graus diferents (i en general decreixents, com comproven els britànics) de facilitat de separació. El federalisme ha de contribuir a un marc institucional estable (com passa en la majoria de federacions) compatible amb l’assentiment i l’acceptació del marc legal per una gran majoria i amb el respecte dels drets de les minories. La idea del demos com a subjecte de sobirania crec que és una idea pre-federal: en el federalisme del segle XXI crec que hauríem de relativitzar el concepte de sobirania i simplement reconèixer que hi ha graus diferents (i en general decreixents, com comproven els britànics) de facilitat de separació. El federalisme ha de contribuir a un marc institucional estable (com passa en la majoria de federacions) compatible amb l’assentiment i l’acceptació del marc legal per una gran majoria i amb el respecte dels drets de les minories.

 

2   El model cooperatiu enfront del model dual és el segon dilema que suggereix Pablo Simón. Els sistemes federals es distingeixen entre altres aspectes entre aquells que tenen competències concurrents i altres on hi ha una divisió més clara (dual) en la tasca de cada nivell de govern. Aquest és un dels dilemes on optar és impossible. Hi ha d’haver aspectes on es cooperi més i aspectes en què la divisió de tasques sigui més clara. A Espanya s’ha parlat de la necessitat d’aclarir quines competències corresponen a l’Estat central i deixar les altres com a residu, per defecte, per a les comunitats autònomes. Segurament hi ha molts terrenys on això és possible. Però Europa també ens mostra (per exemple, en la política de defensa de la competència o la regulació de xarxes) que el federalisme cooperatiu és necessari en àrees que requereixen inputs dels diferents nivells de govern. Hauria de ser possible millorar la claredat competencial i al mateix temps la qualitat de la cooperació.

3      L’elecció entre un federalisme simètric i un asimètric sovint es presenta com una cosa dicotòmica i, a més, com una cosa en el que alguns semblen jugar-se el seu orgull. En realitat, el grau d’asimetria el marca molt la realitat, l’existència de trets objectius (la geografia, les llengües) o tradicions legals. No hauria de ser tabú discutir els elements d’asimetria que hi ha actualment a Espanya ni tampoc discutir també la possibilitat d’alguns elements addicionals d’asimetria que no comprometin la igualtat de drets dels ciutadans. El dret a la diferència hauria de ser possible sense diferència de drets. Totes les federacions contenen asimetries, especialment l’europea, però en molts terrenys està justificat, precisament en nom de la igualtat, garantir almenys uns “sòls” simètrics, per exemple en els impostos. Ens entendrem millor si parlem de federalisme flexible que si parlem de federalisme asimètric.

4    Autogovern i govern compartit són dos trets que es destaquen en la majoria de definicions de federalisme. De nou hi ha poc d’antagònic entre ambdós. Clarament, a Espanya hi ha més autogovern que govern compartit. Aquí hi ha molt terreny per construir, des de la reforma del Senat fins a la cooperació entre comunitats amb trets o problemes comuns, passant per un millor funcionament de les conferències de presidents. En general, seria enormement desitjable i contribuiria a l’estabilitat institucional a Espanya que les decisions territorials es prenguessin en fòrums institucionals transparents en lloc d’en acords partidaris quan un partit necessita completar una majoria.

5     El federalisme fiscal es construeix fent compatible la corresponsabilització fiscal amb la solidaritat interterritorial. El repte a Espanya és doble: reduir la discriminació existent entre règim foral i règim comú, i proporcionar més claredat i transparència al règim comú. Més responsabilitat fiscal de les comunitats no ha d’anar renyida amb més coordinació fiscal (sòls), i més fiscalitat europea. En els últims mesos i anys diversos grups d’experts han avançat en nivells de consens més elevats que el que ells mateixos admeten. Avui és possible avançar cap a una Hisenda federal a Espanya, amb mecanismes de recaptació cooperatius que tinguin com a objectiu comú lluitar contra el frau i l’elusió, amb un finançament suficient, i és possible avançar cap a un pressupost europeu digne d’aquest nom basat en formes de fiscalitat europees. Sense una Hisenda federal a Espanya i Europa és impossible sostenir i millorar l’Estat del benestar

En definitiva, la guia de Simón segueix sent molt oportuna. Aquest text no pretén ser un programa de solució definitiva de dits dilemes, sinó simplement apuntar possibles direccions en les que caldria treballar molt en els propers mesos i anys a Espanya i Europa. Seria en teoria imaginable un federalisme entès com la preservació de privilegis. Però no seria a la llarga consentit per la majoria de la ciutadania, ni a Espanya ni a Europa, ni respondria a uns valors ètics acceptables. Alhora, el federalisme reconeix unes realitats pre-existents (unes identitats, uns territoris), però en lloc d’enfrontar-se al nacionalisme que generen, el supera d’alguna manera. Sens dubte, això genera tensió, però és una tensió que és imprescindible saber governar amb el màxim sentit de la tolerància, en uns temps sotmesos a grans convulsions.

Els grans problemes de la nostra societat només se superaran acceptant que el vell Estat-nació (amb una llengua, una moneda, una bandera, un exèrcit i un himne) ha mort. Hem d’impulsar nous marcs mentals i nous models d’organització i convivència. Però fer-ho amb fiabilitat, oferint seguretat a la ciutadania. No es tracta d’oferir més descentralització, sinó millor govern. El federalisme no és cap  broma, i ha arribat per quedar-se.

Esquerra sense fronteres

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Security Code: