Nou Cicle

Francesc Trillas: Amb Jiménez Villarejo

Decrease Font Size Increase Font Size Text Size Print This Page

tardaCarlos Jiménez Villarejo ha denunciat una vegada més com Convergència i Unió no es dóna per al·ludida davant dels gravíssims casos de corrupció que l’afecten, i com aprofita la seva escalada sobiranista per intentar tapar la gravetat de les acusacions, oficialment fetes per un jutge, de finançament il·legal i de col·laboració en el saqueig d’una institució de la importància per a la cultura catalana del Palau de la Música. Per a sorpresa de tothom, la defensa no ha recaigut en algun dels portaveus de CiU que encara no hagi perdut la vergonya, sinó en el diputat d’ERC Joan Tardà, el qual considera que les paraules de Jimenez Villarejo contribueixen a la catalonofòbia. Davant de l’allau de critiques a les xarxes socials, lluny de fer-se enrera, Tardà s’ha reafirmat en les seves paraules a Twiter, amanides amb els habituals eslògans com “no hi ha agenda social sense agenda nacional”, etc. Acusar d’anti-catalanistes els que denuncien la gravíssima corrupció de CiU és un pas més en la deriva intolerant de cert independentisme, però fins ara ERC no hi havia caigut, almenys d’una manera tan flagrant. S’ha de dir clarament: la tolerància dels dirigents d’ERC amb la corrupció de CiU és una vergonya. Geroge Orwell, en el seu famós text “La política i la llengua anglesa” ja va dir que el llenguatge polític servia per donar una aparença de solidesa a allò que només és vent. La revista The Economist ens ha recordat com la dreta es especialment hàbil per guanyar la batalla de les paraules, com quan va anomenar Patriot Act a la llei per reduir les llibertats en nom de la seguretat després dels atemptats del 11-S. Els intents de Tardà són més maldestres, però de naturalesa semblant. Les seves crítiques no estan tenyides de patriotisme, sinó d’intolerància i connivència amb la corrupció. Tardà és un agent innocent però útil a CiU, una força política que amb una mà demana el dret a decidir acompanyada d’un partit republicà independentista, i amb l’altra envia un dirigent històric, Miquel Roca Junyent, a fer d’advocat d’una família reial espanyola en hores baixes. Tardà sembla per altra banda sentir-se com a casa a Twiter. Certs polítics ja agraeixen el límit de caràcters d’aquesta xarxa social, ideal per a persones que tenen dificultats a enllaçar arguments d’una certa complexitat. Perdó, però algú ho havia de dir.

(Per cert, en el mateix article, Jimenez Villarejo fa referència a la injustificable negativa del PSC al nom d’Agustí Colom per a la renovació del Tribunal de Comptes, criticada també per JL López Bulla i per Francesc Valls. Algú ens ho pot explicar? Maurici, Natius, Jaume…? Per què els suposats sectors crítcs del PSC no s’han desmarcat amb el seu vot en aquest tema i sí en el tema que fa més feliç a CiU?)

Progrés Real/Progreso Real

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Security Code: