Portada

Francesc Sanuy: Aznar, ‘Gaddafi it [sic] is my friend’

L’ultima vegada que vaig criticar les males companyies que freqüentava José María Aznar, la rèplica va ser una demanda per valor de 60.000 euros. Aznar és president de la fundació ultradretana FAES, que és la més subvencionada amb diners dels contribuents de tot l’Estat. M’és igual si la major part de subsidi que rep aquesta entitat és de la Comunitat de Madrid, del Canal d’Isabel II, o del sursum corda, perquè, en última instància, hi ha també una part de diners de l’administració central que incorporen una part dels impostos que pago jo. Però em resulta repugnant que un excap de govern utilitzi aquestes males arts d’abusananos que, a més a més, dispara amb pólvora del Rei. Tot plegat, per a agredir els qui, amb tota legitimitat, practiquen el més elemental dret democràtic, que és la llibertat d’expressió. No vaig ser més que un en la llarga llista dels qui van rebre aquesta demanda sistemàtica i amb la mateixa redacció que diuen que coordinava l’eixerit gendre del gran líder, de nom A. Tarik Agag (un patronímic, per cert, més islàmic que no pas descendent directe de Don Pelayo). Ho dic només perquè tot això té alguna cosa a veure amb Líbia. En tot cas, la ràfega de demandes d’intimidació i, a més, de recaptació, va ser tan extensa que, fins i tot, va afectar el biògraf oficial d’Aznar, Graciano Palomo, bon amic, que pel que sembla algun dia i en algun punt concret, com a persona honrada que és, va apartar-se de la via de llagoters i aduladors.

Tot va començar quan em van convidar a participar en un programa de la TVE de Sant Cugat, i em vaig trobar amb l’ensarronada d’un portador de consignes i provocador adscrit a una de les formacions mediàtiques més cavernícoles. Tot just després que Aznar hagués tingut les galtes de venir a Barcelona a dir-nos que Catalunya era una societat malalta, aquell interlocutor va intentar acusar CiU dels delictes del corrupte Millet del Palau. Naturalment, jo em vaig escalfar i vaig afirmar que el pacte Aznar-Millet es va tramar a Fornells-Menorca i que aquell sopar el vaig veure amb els meus ulls. En definitiva, però, a canvi dels milions per les obres del Palau, el delinqüent Millet va acceptar la vicepresidència de la FAES a Catalunya. I van sortir les relacions i males companyies de la família Aznar, sobretot el gendre, amb el barco del Bilionari Briatore, la invitació a la Villa Certosa, on jo estic disposat a creure que s’hi pot anar a resar el rosari, i tantes altres connexions de negocis com els de Murdoch, el fons d’alt risc Centaurus (del qual Aznar ha estat acomiadat), el Pollo Campero de Guatemala, etc. En aquell moment encara no era del domini públic que Aznar també cobrava de l’Endesa presidida per Borja de Prado (fill d’aquell Manuel amic del Rei que va acabar a la presó), i controlada per ENEL, de l’òrbita Berlusconi.

El final del petit episodi personal és que, en saber Aznar que el jutge el citava a declarar i contestar les meves preguntes, va proposar-me de retirar la demanda contra una carta dient que jo no tenia intenció d’ofendre’l. Cosa que, naturalment, vaig acceptar, perquè a mi tot això no m’ho paga ningú. La broma és que en retirar la demanda, el plutòcrata Aznar no paga les costes i que jo ara hauré de fer una subscripció popular per a rescabalar-me dels danys que m’ha causat el personatge en qüestió. Però, això sí, tinc la satisfacció enorme que en aquest precís moment, el meu agressor s’hagi antoinculpat de coses encara més greus. Ha estat, en efecte, ell mateix a la Universitat de Columbia (N.Y.) qui s’ha referit a la seva amistat amb el sanguinari terrorista Gaddafi i qui s’ha pronunciat contra la intervenció de l’OTAN a Líbia (ell, que tan amic va ser de guerres com la de l’Iraq amb mentides com la que va perpetrar emfàticament a la TVE dient que hi havia armes de destrucció massiva). Recordem que va ser el primer governant en presentar-se a Trípoli a fer negocis després que els països occidentals perdonessin a l’assassí libi els atemptats terroristes com el de l’avió de Panam a Lockerbie. Aquell dia el dictador amb les mans tacades de sang li va regalar un cavall de pura sang. I ara, últimament, el gendre d’Aznar havia muntat un negoci de coto de caçar perdius a Líbia. De manera que no sóc jo qui diu les coses. Qui acaba de fer apologia del terrorisme, perquè el Gaddafi és un fill de puta, però és el nostre fill de puta, aquesta vegada és el mateix Aznar, aquell polític que ara es dedica als negocis i que va dir arran de l’atemptat d’Atocha que l’atac no venia de deserts llunyans, sinó de muntanyes properes. Espero que si té una mica de vergonya no torni a parlar mai més de terrorisme. I que no gosi mai més desaconsellar que s’inverteixi a Espanya, perquè això ho puc dir jo, si cal, però no ell pel càrrec que ha tingut i pel que cobra i el que ens costa en protecció personal, que és incompatible amb el seu missatge antipatriòtic, alarmista, boicotejador i samsonià, en el sentit de mori Samsó i amb ell, els filisteus. Hi ha coses que formen part de la decència i, a més, entren en el sou i en la dignitat.

Avui

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Security Code:

Entrades relacionades

Back to top button