Nou Cicle

Francesc Raventós: Centrals Nuclears Si, Centrals Nuclears NO? Depèn…

Decrease Font Size Increase Font Size Text Size Print This Page

A rel del desastre nuclear al Japó, s’ ha avivat fortament el debat sobre les centrals nuclears. Quan semblava que degut a les creixents necessitats energètiques, i a les pressions d ‘ importants interessos econòmics, el potent ressò de les veus  que s’ hi oposaven havien quedat socialment en minoria, la gravetat de l’ accident nuclear de Fukushima, torna a obrir la qüestió amb intensitat i obliga a replantejar-lo a fons.

Els elements del debat son bastant clars: per un cantó hi ha la necessitat d’ atendre una demanda creixent d’ energia que en un termini raonable ni el petroli, el gas o les energies alternatives podran subministrar, i per l’ altre es sabut que  l’ energia nuclear es una tecnologia que, si per les circumstàncies que sigui te fuites, les radiacions son mortals o causen malalties d’ extrema gravetat, poden arribar a situacions apocalíptiques; d’ altra banda no està resolt que fer amb els residus de plutoni que queden al final de procés i que seguiran produint radiacions durant milers d’ anys.

La dimensió humana i econòmica del que està en joc no s’escapa a ningú. Si volem que l’ economia creixi  necessitem energia; les energies tradicionals estan en declivi, i les energies alternatives a mig termini no cobriran les necessitats.  Les noves explotacions amb pissarres bituminoses son cares i contaminants,  i la fusió nuclear, si acaba funcionant, serà per d’ aquí 50 anys. La solució per poder cobrir la demanda es buscava en l’ energia nuclear. Aquesta energia s’ ha venut com una “energia neta, barata i segura”, atributs que ara més que mai, estan molt qüestionats.

Actualment en el món hi ha 422 reactors en funcionament i 65 en construcció.  Si s’ aturen les centrals que hi ha en construcció, i les més antigues de les que estan en funcionament, com es substituirà l’ energia que produïen? A quin preu es posarà el petroli? I si el petroli s’ encareix molt més, que passarà amb l’ inflació i el creixement econòmic?  Estem en un carreró de difícil sortida.

Aquest dilema no només el tenim amb l ‘ energia el podem ampliar a altres aspectes del conjunt d’ activitats humanes:  l’ explotació dels recursos naturals, els aliments,  l’ aigua, els boscos, o el mediambient.

Quina és la resposta al dilema? Si el món vol  seguir creixent, i aquesta sembla és actualment l’ aspiració de la majoria dels ciutadans i de tots els governs, no hi ha alternativa energètica: endavant amb les nuclears i caldrà assumir els riscs que comporta. Però els riscs no son solament nuclears, l’ escasses i encariments dels recursos naturals i els problemes del mediambient  que son inherents al creixement, també s’hauran d’ assumir.

Hi ha alguna altra alternativa?  L ‘alternativa  passa per replantejar a fons el model de consum actual i per tant el model de societat. Es lògic i just que els ciutadans dels països emergents vulguin millorar les seves condicions de vida en termes materials; però  a Occident que, més enllà de les escandaloses desigualtats existents, globalment  neda amb  l’abundància,  malbarata recursos  i consumeix de manera irresponsable, també hem de seguir creixent?

Tot hom vol beneficiar-se de la comoditat i avantatges  que ens ofereixen els  mil i un aparells,  instruments o vehicles que utilitzem. Necessitem energia que no tenim. Molts opinen que s’han de fer centrals nuclears per no dependre de l’ exterior. Però quan es tracta de col·locar en algun lloc d’ Espanya els cementiris nuclears, no hi ha cap autoritat de Comunitat Autonòmica, del color que sigui,  que autoritzi posar-lo en el seu territori.

No és compatible  dir que ens cal tenir centrals nuclears, però no a prop de casa,  i tampoc no voler els riscs que suposen. No és compatible voler disposar de més bens materials i no acceptar que el creixement econòmic global portarà problemes insolubles.  Evidentment  la societat ha de fer un debat a fons sobre el que vol, però el que no val es no voler les verdes i quedar-se només amb les madures.

A la pregunta: centrals si, centrals no, la resposta és, dependrà del model de consum i de societat que optem de cara al futur. Malauradament molts ja tenen la resposta: l’ augment del consum i del nivell de vida es irrenunciable, però la resposta definitiva la donarà el Planeta quan ens digui, fins aquí hem arribat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Security Code: