Nou Cicle

Fonxo Blanc: Potser que assumim el Govern dels catalans!

Decrease Font Size Increase Font Size Text Size Print This Page

Finalment els braços d’Artur Mas s’han plegat: per passar de Moisès a Pensador de Rodin. Tota la trepa de mandarins/clergues que l’envolta podia haver-li advertit que el mític Ulisses s’immobilitzà… per tal de no retre’s a la seducció… del cant de les sirenes…

Els socialistes hem comprovat com la participació excepcional – de +5 punts de la de 1984 – no aixecava les bosses abstencionistes que ens havien votat – temps eren temps – a municipals i generals; el 2007-2008 fou el nostre cim/cant del cigne.

Mal balanç per als dos partits amb ADN i responsabilitats de Govern. Tenim, vet ací, 20 parlamentaris i 142.389 vots menys!

Però, la Generalitat, les Diputacions, Barcelona i Girona segueixen reclamant l’acció de Govern encapçala per la decepcionadíssima CiU. Però Tarragona, Lleida, l’Hospitalet, Sta. Coloma de Gramanet, Sabadell, Terrassa segueixen exigint els govern municipals del PSC en les hores més baixes…

La Catalunya dels Governants (“sociatargent” o sociovergent, per separat o pactant) surt tocada.Tant tocada com exigida de compromisos per a la Governabilitat. La raó de ser de CiU i PSC, els dos focus de la centralitat política catalana, que és la nostra funció social per decantament històric, tot i el mal pas.

Dins la mobilització general davant l’escenari dels drets a decidir – contraposats i esperitats -, el vector ofensiu dominant sobiranista s’ha desglossat/redistribuït amb unes dades inesperades: 50 per a CiU/Mas i 21 per a la nova ERC – la qui com els aparadors de Zara s’ha renovat a temps, fent cau i net. I l’indendentisme explícit perd 2 escons, 2.

Els qui decidim federalisme ja també nítid ens mantenim com a segona força més votada, però amb 8 parlamentaris i 52 mil vots menys (la meitat perduts a BCN ciutat!). El nou començament, tant retòricament repetit, esdevé una exigència inajornable. Canvi general d’aparador també, com a ERC. Rocío M. Sempere, Laia Bonet, Francisco Romero, etc, al davant i amb futur. Prejubilacions graduals però irreversibles. Predico amb l’exemple!

Ai!, l’ascens roig i verd de 3 escons i de fins a 128 mil vots no compensa prou, oi?

Siguem lúcids: juntament amb la irrupció de les CUP i d’ERC, que torna (i per desmitificar també el carisma messiànic, en aquest cas de Carod) sembla incontestable que, els segons guanyadors morals del 25-N, es diuen C’s: triplicant, fent grup propi, incorporant 169 mil vots – ep! per 84 mil el PP.

Família, ells – els conciutadans que decideixen espanyolisme – pugen 7 escons, 6 de genuïnament made in Catalonia.

Vosaltres, sobiranistes, llegiu dades econòmico-polítiques i aprofundiu Kavafis/Lluís Llach del Viatge a Ítaca.

Nosaltres, a fer callar la Chacón i els “compañeros” de les autonomies sense sentit (Extremadura, la Manxa, Madrid); tot aplegant-nos amb valencians i mallorquins en un eix federalitzador, on caldrà incorporar els del perenne pacte del Betis (bascos i andalusos).

Sobretot adonar-nos que enretirat el tsunami de l’Onze de setembre ha deixat un panorama que correspon a CiU + PSC de governar.

Els catalans, primer, Catalunya, després!

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Security Code: