Portada

Fonxo Blanc: Des del catalanisme social, Diguem no!

decir-NoEl dret a decidir sembla d’obligat suport. Per a nosaltres, el PSC, ha de tenir legalitat i claredat. Penso que hi reflectim més una actitud seguidista, perquè ho reclama una “majoria social”; que una arrelada / constant convicció…

La nostra és la del catalanisme social. Que tot detallant-lo per descriure’l més aviat emmena a dir també no! al dret a decidir. Des del catalansime social; no de l’obediència al tan admirat dirigent del partit germà (que no paternal…) Alfredo P.Rubalcaba, ni tampoc per no deixar la bandera a l’espanyolisme emergent de C’s.

El catalanistes socials hem de vetllar per la unitat civil de la nostra societat i pel grau de versemblança dels valors polítics. Tenim una projecció federalista i també hem de saber retratar les articulacions externes de la nostra societat.

El dret a decidir, el referèndum manté o migparteix la nostra precària unitat civil? Les eleccions històricament tan participatives del 25-N han quallat dos pols antagònics i simètrics: el de l’espanyolisme (18+9) que en suma 7! i de l’independentisme (21+3); el gran segment sobiranista ampliat, baixa en 2 escons. No sembla que el referèndum del 25-N l’hagi reforçat i a més la polarització reacciona pel costat netament recentralitzador.

Reforçar el dret a decidir, doncs? Sis plau, siguem més lúcids que valents per dir ben alt i clar que l’operació CDC (sense UDC) + ERC (en la seva ultima versió postdepuradora) no vol sinó acaparar espais polítics, tensant la societat catalana i per tant, el partit que n’espressem millor i més complicadament la seva complexitat, el PSC; operació on els joves quadres d’IC amb el seu inequívoc suport al dret a l’autodeterminació també volen escudellar-s’hi. Pur tacticisme, déu meu. Diguem no al dret a decidir.

Perquè hem d’esvair la fantasia de la sobirania nacional catalana única. Un valor hegemònic però inversemblant, falaç. Som sobiranies compartides catalana/espanyola/europea. Sobirania tridimensional, doncs! I com a instrument de polítiques (econòmiques, de benestar i d’igualtat d’oportunitat), no com a objectius polítics en si mateixes…

Perquè sinó som federalistes? Per respondre al grau de sobirania pròpia de la Generalitat des de l’autogovern (qui inclou el municipi, també) i, sobretot per participar (amb aliats fraternals) a l’àmbit de sobirania declinant espanyola i al progressiu europeu. Hem de tenir dret a decidir unes CE (Espanyola i Europea) reformades, que blindin les competències nacionals catalanes (incloses sanitat, ensenyament i seguretat) i emprenguin els camins d’unes hisendes federals triangulant BCN-Madrid-Brusel·les; amb impostos harmonitzats / suficients i pressupostos inversors / keynesians… Som PSC + PSOE + PSEuropeu! La nostra vulnerabilitat a les crítiques, la nostra fortalesa per a l’acció política.

Ens treuen de polleguera dient-nos que els federalistes catalans no tenim interlocutors dins el PSOE. Doncs resulta que si tinguéssim el Senat / Bundesrat ja seriem plenament federalistes asimètrics; ara en som, i segurament els segons de l’eurozona. Hi poso la mà al foc!

On són els interlocutors per reconèixer l’Estat català dins la UE? Només dins els deliris de grandesa de… Difícil serà reformar aquelles Ces; però la fantasia independentista hauria de fer canviar el títol del seu diari principal, d’Ara a Mai!

Finalment, l’articulació econòmica de Catalunya dins l’Espanya coetània (Pierre Vilar): amb superàvits comercials però excés de solidaritat de l,5 del PIB; la meitat del mercat català, el millor terç de l’industrial). Amb el poder financer supervivent esponsoritzant la selecció espanyola d’èxit (model Barça / Masia) la Caixa; recomanant seny el Banc de Sabadell.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Security Code:

Entrades relacionades

Back to top button