Portada

Fernando Ónega: ‘Panem et circenses’

OLYMPUS DIGITAL CAMERAL’Espanya eterna està en hores baixes. Una de les seves icones ha mort i l’altra ha entrat a la presó. Cayetana Fitz-James, duquessa d’Alba i reina que va ocupar durant més temps el tron del paper cuixé, no va ser acomiadada a la seva Sevilla de l’ànima com a símbol de la noblesa, sinó com una estrella. Estrany país el que declara una de les principals fortunes com el personatge més popular i, segons les llegendes transmeses aquests dies, el més estimat! Els rostres que hem vist entorn de la capella ardent no eren d’aristòcrates, sinó de gent del comú, humil. Les gestes que aquesta gent explicava davant els micròfons no semblaven favors que hagués fet la duquessa al veïnat en la seva benefactora bonhomia, sinó autèntics miracles del braç de Santa Teresa. Que bé que fa els enterraments la nostra gent! Enterra millor que fa pujar al pedestal. Al matí següent, la de l’alba seria, Isabel Pantoja, la noblesa de la copla, va aprofitar la nocturnitat per anar entre ombres allà on l’esperaven, Alcalá de Guadaíra, continuem a Andalusia. Al revés que tots els presos, s’escapava de casa seva per refugiar-se a la presó. Quin drama per a les televisions!

Quina elecció més difícil! L’enterrament de la duquessa o la presó de la cantaora! I Espanya, amb el cor partit: no sabia si afligir-se per la diva que no pot pagar la multa, ni vendre les seves propietats i ja només pot cantar a les preses, o alegrar- se que qui ha delinquit compleixi la seva pena com una ciutadana normal. Grans dilemes nacionals. Però les televisions van assolir audiències de futbol. Dimecres, El Debate de TVE que plantejava ni més ni menys que com posar fi a la corrupció no va assolir el mig milió d’espectadors. L’endemà, un especial sobre Cayetana va superar el milió i mig. Per aquests camins transita la sensibilitat nacional. Panem et circenses. Mal dia va escollir Joana Ortega per dir que cada vegada ens empenyen més fora d’Espanya. Mal dia perquè Artur Mas es queixi que li responguin amb una querella.

Els seus laments van quedar sepultats sota tones d’imatges i paraules de l’Espanya més casposa; l’Espanya que estima la duquessa, però ignora quants Goya hi ha als seus palaus; l’Espanya que vol veure entre reixes polítics corruptes i només aconsegueix veure la Pantoja; l’Espanya disgregada pels nacionalismes, entretinguda amb la beca d’Errejón, perforada per rumors de màfies en els partits, i refugiada finalment en els episodis nacionals de les seves icones de revistes del cor. Diu Mariano Rajoy que Espanya no és un projecte esgotat, encara gràcies. Si arribés a estar esgotat, no sé què carai fem aquí. Però el president s’ha afanyat més a fer un comunicat d’exaltació del patrimoni artístic de la Casa d’Alba que a comentar les urnes del 9-N. Al cap de dues hores de morir Cayetana, el seu condol ja era a les redaccions. Per parlar del que ha passat a Catalunya va necessitar des de diumenge fins dimecres. Qüestió de sensibilitats? No seré tan cruel. Em limito a mesurar el temps de les respostes. És més fàcil el projecte d’Espanya de la duquessa i la Pantoja que l’Espanya del desafiament català.

Retalls Volubles.

La idea que les campanyes electorals només canvien el 3% o el 4% dels vots ja no serveix. Una de les empreses més acreditades en seguiment d’opinió pública ha arribat a aquesta conclusió: el vot de Podem a les eleccions europees es va guanyar en els últims vuit dies de campanya. El carrer. Entre l’1 de gener i el 31 d’octubre del 2013 hi va haver a Madrid 3.769 manifestacions i concentracions. Entre les mateixes dates de l’any actual, 2.509. Diferència, 1.260, un 34% menys. Una societat més tranquil·la, més satisfeta, més assossegada? Hi ha una altra explicació: el 15-M i, per tant, Podem ensuma el poder i no agita el carrer. Document. Diu Rajoy que la Constitució federal del PSOE només és un eslògan. Respon el PSOE que li ha enviat al president un document amb tot el projecte. Conclusió provisional: si el projecte està esbossat per a Rajoy i Rajoy no l’ha llegit, per què no el difonen a tot el país, per si llegeix més que Rajoy?.
Televisió. El Govern central acaricia aquesta conclusió: si prescindir de publicitat a TVE costa diners a l’Estat i no té rendibilitat política a les televisions privades, més crítiques que mai, per a què cal fer-los aquest favor? Que torni la publicitat a la televisió estatal! Alarma. Atenció a les enquestes d’aquest cap de setmana. A l’Assemblea de Madrid, el PP pot passar dels actuals 70 escons a 50. Alarma al quarter general.

La Vanguardia

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Security Code:

Entrades relacionades

Back to top button