Nou Cicle

Entrevista a Steven Blockmans: L’incert futur de la Unió Europea

Decrease Font Size Increase Font Size Text Size Print This Page

europaSteven Blockmans, investigador del  Center for European Policy Studies  de Brussel·les, dóna la seva opinió sobre els ”cinc escenaris per al futur de la UE” de Jean-Claude Juncker:

Per què ha publicat la Comissió Europea un nou llibre blanc esbossant cinc possibles escenaris  per al futur de la Unió Europea, i per què ho ha fet ara?

La Comissió vol posar en marxa un procés de reflexió en els pròxims dos  mesos. La data depèn d’un parell de factors, incloent la decisió de la majoria dels votants del Regne Unit per sortir de la UE. El govern britànic se suposa que ha de posar en marxa l’article 50 a finals de març, assenyalant el començament de les negociacions de sortida de la UE. El llibre blanc de la Comissió també es produeix abans de la cimera de Roma dels 27 restants estats membres (la UE27) el 25 de març, destinat a commemorar el 60 aniversari del Tractat de Roma i definir una visió de la UE27 per al futur, post Brexit. Els cinc escenaris esbossats en el Llibre Blanc pel president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker i el seu equip se suposa que han d’alimentar aquest procés i oferir opcions als líders de la UE27. Finalment, el llibre blanc arriba en un moment en què una onada de rebuig popular s’estén per tot Europa. S’espera que els partits anti-UE guanyin força en un any electoral decisiu per a la Unió Europea. Però fins després de les eleccions federals alemanyes, que estan previstes per a després de l’estiu, no hi ha realment  molta acció concreta que es pugui emprendre.

Per què té la Comissió ha d’esperar fins després de les eleccions alemanyes per a prendre  decisions?

No sabem com les eleccions poden alterar l’espectre polític en els estats membres clau. A França, en particular, l’ordre polític establert està sent sacsejat per ‘outsiders‘ com el moviment d’Emmanuel Macron i el Front Nacional de Marine Le Pen. Qui guanyi en les eleccions presidencials d’abril i maig i les  legislatives de juny determinarà en gran mesura la futura direcció de la Unió Europea. Amb la Gran Bretanya fora, Berlín necessita París per accelerar el motor  del procés d’integració europea. Fins que l’eix francoalemany no sigui reiniciat, qualsevol conversa sobre el futur de la UE serà una mera especulació. Les reflexions en aquests mesos, doncs,  han de preparar el terreny per a les decisions que s’adoptin en la cimera del Consell Europeu del desembre pròxim.

Quins són els cinc escenaris esbossats en el llibre blanc de la Comissió Europea?

El primer escenari és el de ‘continuar‘, on la UE se centra en una agenda positiva de reformes, en línia amb la Declaració de Bratislava.

El segon escenari seria una reducció de la integració europea al mercat únic, eliminant d’aquesta manera tot el qual els Estats membres trobin que no és essencial de fer en l’àmbit de la UE.

El tercer escenari preveu una ‘Europa de diverses velocitats‘, on diferents coalicions d’estats membres, que puguin i vulguin fer-ho,  buscarien una major integració en camps com la defensa, la seguretat interna o els afers socials, deixant la porta oberta a altres països de la UE a unir-s’hi més tard.

El quart escenari seria el que la Comissió Europea anomena ‘fer menys de manera més eficient‘, que se centra en el que la UE27  pot  lliurar de manera més eficaç en determinats àmbits polítics, fent menys en el que  es percep que no te un valor afegit.

El cinquè escenari és el federalisme en tota regla, on els Estats membres decideixen posar en comú i compartir la sobirania i els recursos a nivell de la UE.

Quin d’aquests escenaris sembla el més realista?

Donat el clima polític a la UE i les grans divisions entre els estats membres sobre certes polítiques, el tercer escenari, el d’Europa de diverses velocitats, és probablement el més realista. Veiem una adhesió de conjunt  al mercat interior. Els autoproclamats ‘contrarevolucionaris‘ a Hongria i Polònia també concedeixen gran valor als beneficis que el mercat interior ha portat als seus ciutadans i empreses. Fins i tot Gran Bretanya, que està deixant la UE, vol mantenir un gran nivell d’accés a la mateixa. Així que crec que el mercat únic seguirà sent la pedra angular de la integració europea en el futur. Hi ha, però, grans diferències entre els Estats membres pel que fa a la forma d’avançar en la moneda única, els afers socials i la gestió de fronteres, per exemple. Es veuen diferències també en defensa, amb alguns estats neutrals que desitgen mantenir la seva neutralitat i altres estats membres de la UE, com Polònia i alguns països bàltics que recolzen en  l’OTAN (i en els EUA) en termes de garanties de seguretat més que en la Unió Europea. Per contra, els membres fundadors de la UE, i Alemanya en particular, semblen estar disposats a integrar-se més profundament en molts d’aquests dominis, encara que no estiguin d’acord sobre la forma exacta de fer-ho.

Creu que tots els estats membres donarien suport a una Europa a diverses velocitats?

No. Hi ha diferències entre els diferents països de la UE. Mentre que el primer ministre maltès Joseph Muscat, el primer ministre italià Paolo Gentiloni i la cancellera alemanya Angela Merkel afirmen que l’única manera d’avançar és una Europa de diverses velocitats, els líders dels quatre països de Visegrad – la República Txeca, Hongria, Polònia i Eslovàquia – han advertit en contra de la ‘desintegració‘ de la UE. Els primers ministres d’Hongria i Polònia abonen una unió més intergovernamental, en què es retallin  les ales de les institucions supranacionals, en particular de la Comissió Europea, el paper dels Estats membres es faci més prominent de nou. Aquests països probablement insistiran en el quart escenari  – fer menys de manera més eficient – permetent que la Comissió Europea i el Parlament actuin en àrees on s’han mostrat efectius. Però en altres àrees els agradaria ‘reprendre el control‘.

El quart escenari contempla que tots els estats membres  treballin de forma més estreta en algunes àrees. En quines es pot trobar consens?

En general són les àrees en què la UE, a través dels seus mercats interns, ha proporcionat beneficis tangibles  als ciutadans, o on els esdeveniments recents han demostrat una major necessitat de cooperació a nivell de la UE. Exemples d’aquests inclouen la decisió de reduir les tarifes de roaming a tot Europa, que finalment entrarà en vigor el juny. Una autoritat europea de telecomunicacions seria el següent pas lògic. La gestió de les fronteres exteriors és una cosa en què tots els estats membres coincideixen, així com en una cooperació més estreta en la lluita contra el terrorisme.

Una possibilitat que el llibre blanc no esmenta és que la UE era trenqui. És això un perill?

No crec que la Unió Europea es trobi en greu perill d’enfonsar-se. Els primers 60 anys d’integració europea han teixit una xarxa socioeconòmica de  relacions entre els estats membres amb tanta força, que seria contraproduent i molt costós de trencar, com els britànics estan descobrint ara.

L’escenari de malson per a una gran quantitat de pro-europeus és que Marine Le Pen es converteixi en presidenta de França, Geert Wilders arribi al poder als Països Baixos, i Polònia i Hongria continuin pel seu camí nacionalista actual. Si això succeís, no hi ha realment cap possibilitat que la UE es trenqui?

Bé, fins i tot en aquest cas, jo no ho crec. D’una banda, encara que s’espera que els moviments i partits anti-UE guanyin terreny en les eleccions nacionals de tot Europa, és molt dubtós que això es tradueixi en  poder real del govern. França segueix sent el cas més complicat, però cal veure si Le Pen i el seu Front Nacional aconsegueixen arribar a la segona ronda de la carrera presidencial, guanyar-la i després responen a les promeses de campanya.

Però en les enquestes nacionals i de la UE, es veu l’efecte combinat del Brexit i de Trump, que han creat un complet terrabastall a nivell dels governs nacionals. Això està portant el vot de protesta a allunyar-se de l’atracció dels partits anti-immigrants i  anti-UE al continent. Per bé que això no es tradueixi immediatament en una concentració al voltant de la bandera de la UE, la gent està expressant una avaluació més sòbria del valor que la UE i les seves polítiques tenen per als ciutadans individuals.

Steven Blockmans és un investigador del CEPS, un centre d’estudis amb seu a Brussel·les. També és professor de dret a la Universitat d’Amsterdam.

Entrevista realitzada per Ellie Mears

ips-journal.eu

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Security Code: