CatalunyaEntrevistesEspanyaPortada

Entrevista a Raimon Obiols: “Una part dels problemes del PSC ens els hem buscat nosaltres sols”

robiolsRaimon Obiols (Barcelona, ​​1940) va ser primer secretari del PSC de 1983 a 1996. Descarta que la solució sigui la ruptura, però reclama una major definició sobre el dret a decidir.

Pregunta. ¿S’identifica en aquest PSC?

Resposta. Naturalment, amb els seus clarobscurs i la seva crisi, però el PSC ha de canviar en profunditat en la línia política i els mètodes. No valen les discussions semàntiques sobre si cal  reconstrucció, refundació o renovació…

P. Quina política proposa?

R. Hem de trobar camins perquè el poble de Catalunya pugui ser consultat democràticament i defineixi la seva relació amb Espanya i Europa. S’ha creat un problema de connexió sentimental entre el PSC i una part de la població catalana.

P. El PSC hauria d’haver estat en el pacte sobiranista?

R. No exactament, per com s’ha plantejat la pregunta, per la fixació unilateral d’una data i per la manca de negociació per a la consulta. Qui busca amb més intensitat les eleccions plebiscitàries és el PP i aquesta tensió afavoreix els que presenten la independència com fàcilment assumible. Aquesta és una de les causes de la nostra crisi. L’altra és la tendència que s’identifiqui el PSC en una posició contrària a la consulta i alineada amb el PP i Ciutadans.

P. D’això no en té la culpa la dreta.

R. És veritat. Una part important dels problemes que té el PSC ens els hem buscat nosaltres sols per la qüestió nacional. La UGT i la JSC han assumit el dret a decidir sense problemes.

P. Vostè va ser molt dur al mes de març amb Pere Navarro a les Cotxeres de Sants.

R. Tots som responsables de la situació del partit. El que vaig dir és que o la direcció del PSC canviava de rumb o hauríem de canviar la direcció del PSC. I en això estem.

P. Confia en Miquel Iceta?

R. No m’agrada parlar de noms. El que cal és diàleg i unitat en un marc de pluralisme intern, un canvi profund de llenguatge i de mètodes de treball. Jo no tinc incompatibilitat amb ningú. El més probable és que Iceta sigui el primer secretari. Si es produeix una inflexió donaré el meu suport si es va en aquesta línia: connexió amb el poble, afirmació nítida d’una voluntat catalanista, integritat de les actituds i dels procediments individuals i col·lectius i voluntat de diàleg per trencar un cercle viciós estimulat deliberadament.

P. És cert que el van sondejar per reflotar el partit?

R. Tots saben quina és la meva actitud, contrària a una confrontació interna al voltant de la consulta i a qualsevol tipus d’escissió. D’altra banda, no vull tornar a sortir al Polònia, ja no em toca.

P. Es trencarà el PSC?

R. Espero que no, però en aquests anys hi ha hagut un gran desconcert.

P. Es van equivocar el 1980 al rebutjar el pacte que els va oferir Pujol per la Generalitat?

R. És possible, però això és història. Les reflexions retrospectives són  complicades. Suposem que haguéssim acceptat i haguéssim quedat laminats per l’hegemonia pujolista per construir una alternativa. ..Tot això és molt complicat.

P. Creu que el PSOE entén realment el que passa a Catalunya?

R. No és un problema del PSOE, sinó de la cultura difusa, dels sentiments de la gent, després de segles d’una visió hegemònica del que és Espanya, que ha estat la visió dels poders, ha falsejat la història i ha inculcat un determinat sentiment. Cal temps i això només es transformarà a través d’una modernització que  inscric dins del procés de construcció de la unitat europea.

P. La reforma federal és la solució?

R. Plantegem una visió d’Espanya plurinacional que reconegui les nacions existents dins de l’Estat espanyol, però per a molta gent de fora de Catalunya això és una cosa impensable i inacceptable. Cal  temps, fer un esforç de repensar la realitat. A Espanya han faltat intel·lectuals i polítics que desenvolupessin aquesta reflexió.

P. El PSOE va governar molts anys i la seva part de responsabilitat tindrà.

R. És evident. Eren els moments d’optimisme de la transició en què molts teníem la il·lusió d’un procés de modernització. És una enorme frustració  pensar que allò que semblava metall pur finalment era llauna. I que el procés de modernització no modificava, sinó més aviat al contrari, les velles xacres de l’Espanya profunda, arcaica, tòpica, de pandereta, caciquisme i corrupció.

P. El PSC pot sobreviure sense escollir entre Catalunya i Espanya?

R. L’expressió d’escollir entre el papa i la mama és meva de fa anys. El PSC no pot caure en aquest parany estúpid, sinó que s’ha de mantenir en el seu esperit fundacional, com a partit sobirà que pacta un vincle fraternal amb el PSOE. No pertany als partits triar entre Espanya i Catalunya, sinó que forma part del fur personal de cada ciutadà que té dret a expressar-se democràticament sobre aquesta qüestió.

Entrevista de Pere Ríos per a El País

Un comentari

  1. “No tinc incompatibilitat amb ningú”. Però el fet que des de fa temps la direcció del PSC no hagi reconegut, no les idees polítiques d’Obiols inó la seva valua intel·lectual , demostra que no estan per a bromes i sí per un vincle més que fraternal amb el PSOE!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Security Code:

Entrades relacionades

Back to top button